Anar al contingut

Salix viminalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Salix viminalis (Salix viminalis)

Salix viminalis, la mimbrera blanca[1] o, simplement, mimbrera encara que compartix este nom en atres espècies de Salix, és un arbust de la família de les salicàcees.

Descripció

Arbusto gran, ocasionalment arbre de fins a 10 m d'altura, en branques esveltes, erectes; brots tendres a sovint en densa pilosidad tomentosa; ramitas de color vert groguenc o pardo grisàceu a rojós, mates, en pilosidad grisácea quan jóvens. Fulles pecioladas, de 5 a 15 cm de llarc i aproximadament 1,5 cm d'ample, de sis a vint voltes més llargues que amples, lanceoladas estretes o en vores paraleles; fes foliar de color vert brut, mat, en pilosidad dispersa i curta; envés foliar en lluentor platejat, cobert en densos pèls curts, orientat en la direcció dels nervis laterals; vora foliar enrollado cap a avall; pecíol foliar de fins a 1 cm de llarc, en curta pilosidad grisa; estípulas només en els macroblastos, lanceoladas estretes, largamente apuntades. Escamas de les ulls pardas, en pilosidad grisa. Les inflorescèncias apareixen abans que els fulls, i abans de la floració presenten una vistosa pilosidad densa, sedosa. Aments masculins erectos, cilíndrics, de fins a 3,5 cm de llarc i 1 cm d'ample, densos en les aixelles de fulls molt chicotets i estretes, largamente pilosas. Bràcteas tectrices elíptiques o ovadas allargades, en pilosidad llarc grisácea; estams unes dos voltes més llarcs que la bràctea tectriz; filaments estaminales lliures, glabros; anteras elíptiques allargades, grogues, despuix de la floració de color roig pardusco. Aments femenins erectos, cilíndrics, de fins a 3 cm de llarc i 1 cm d'ample. Ovari casi assentat, ovado, de fins a 6 mm de llarc. Estil casi tan llarc com l'ovari, fi groc; estigmes llineals, dividits en dos o quatre parts fins a la mitat. Florix en primavera.[2]

Hàbitat

En el pla i els llocs baixos dels tossals i montanyes, sobre sols humits.

Distribució

Europa i Àsia. Introduïda en Espanya.

Usos

Proporciona el millor vímen.

Taxonomia

Salix viminalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1021, en l'any 1753.[3]

Etimologia

Salix: nom genèric latino per al sauce, les seues branques i fusta.[4]

viminalis: epítet latino que significa "en brots llarcs i prims".[5]

Sinonímia


Noms comuns

  • Castellà: bimbral, bimbre, blima, mimbra, vímen, vímen blanca, vímen comú, vímen dorao, vímen francés, mimbrera, mimbrera blanca, mimbrera macho, mimbrera vert, vímen real, mimbrero, mimbrón, piojera, salguera blanca, sarga, sarga de gàbies, sauce vímen, sauce mimbrero, sauce mimbrón, vimbre.[6]

Referències

  1. ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ Bolliger, M (1986). Arbustos, Barcelona:Blume. ISBN 84-87535-15-1.
  3. ↑ Salix viminalis en Tròpics
  4. ↑ en Flora Vascular
  5. ↑ En Epítets Botànics
  6. ↑ «Salix viminalis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de decembre de 2011.

Bibliografia

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. 7: i–xxii, 1–797. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  1. Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  2. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
  3. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  4. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  5. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  6. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs