Salamanca (llegenda)
La Salamanca és un lloc llegendari que apareix en numeroses llegendas hispanoamericanes. Es tracta d'un antre a on bruixas i dimonis celebren les seues aquelarres. En l'orige d'esta tradició confluïxen la llegenda espanyola de la Cova de Salamanca i diverses creències locals.
Les llegendes de la Salamanca
[editar | editar còdic]La llegenda en Argentina
[editar | editar còdic]Segons la llegenda, solament pot trobar l'entrada a la Salamanca aquell que coneix la paraula que fa visible la cova. Esta història es va originar en zones guaraníes, i en l'actualitat és molt poc comú que es conte com a tal.
En el seu interior, l'aventurer deu passar per tres "proves iniciáticas": la primera consistix en resistir l'atac d'un chivo maloliente d'ulls rojos; la segona és aguantar la pressió dels anells d'una enorme serp peluda cridada viborón o serial i l'última véncer a un "basilisco criollo" d'ulls centellantes. Les tres proves poden superar-se si es demostra a les amenaces que no se'ls té temor.
En la província de Catamarca, segons Villafuerte,[1] a la Salamanca es deu entrar nuet, sent guiat per un cuervo; al moment d'entrar el futur iniciat deu escopinyar sobre una image sagrada, generalment un crucifix.
A voltes el mateix Diable ix de la Salamanca per a buscar adeptes; en eixos casos pren la forma d'el Mandinga, i s'apareix com un gaucho vestit lujosament, en adorns d'argent. Els que han estat en la cova poden reconéixer-se perque, segons diu la tradició, no proyecten ombra.[2]
Una volta superades les proves, s'ingressa a una gran sala de pedra allumenada per llànties d'oli humà, allí es reunixen per a instruir-se en la bruixeria hechiceros, adivinos, bruixos, animals colaboradors i esperits familiars.
Reina allí un gran rebombori de rialles, crits i planys. Els concurrente poden deprendre arts com la curandería i l'idioma dels animals, o simplement a fer mal.
Llegenda santiagueña
[editar | editar còdic]Segons la versió dels santiagueños i atres zones del nort de l'Argentina, la Salamanca com a producte del mestiçage cultural és un espai destinat a l'ensenyança i a l'intercanvi de coneiximents ubicat en una cova o en el mont. Allí l'iniciat deprén l'art que li interessa (domar, ballar, tocar la guitarra, curar, maleficiar i demés) seguint les lliçons del Supay (el dimoni).[3]
La tradició conta que si algú escolta la música de la Salamanca caurà en una vida de terror, a menos que es tracte d'una persona de bona fe o tinga un rosari entre les seues mans per a no caure en la tentació del Supay.
Molts asseguren que a la Salamanca concorren a fer pactes en el diable diversos artistes que volen utilisar al màxim els seus dots. Açò també implica un "descans" replet de sofriment.
Varis artistes han reflectit la Salamanca en les seues obres tant plàstiques com a musicals.
Cova de la Salamanca en la província de Buenos Aires
[editar | editar còdic]En les proximitats de la localitat d'Obligat, en la província de Buenos Aires, es troba una cova anomenada La Salamanca. És la més coneguda d'un sistema de coves sobre les barrancas que cauen al riu Paraná, i òbviament rep el seu nom de la llegenda, ya que es creïa que era un antre infernal.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ VILLAFUERTE, Carlos. Veus i costums de Catamarca. Acadèmia Nacional de Lletres. Buenos Aires, 1961.
- ↑ Esta creència, registrada en Chile per Juliol Vicuña Cifuentes (Mits i superstició: estudi del folclore chilé recollits de la tradició oral. Nascimiento, Santiago de Chile, 1947), és un eco de la llegenda espanyola del Marqués de Villar, a qui s'atribuïa haver estudiat màgia negra, deixant, en escapar, la seua ombra en poder del Dimoni.
- ↑ FARBERMAN, Judith. Les Salamancas de Lorenza: Màgia, fetilleria i curanderismo en el Tucumán colonial. Sigle XXI, Buenos Aires, 2005, p. 145.
- ↑ «Cavernes d'Obligat». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2018. Consultat el 15 de juny de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salamanca (leyenda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.