Esperit familiar
_-_Google_Cultural_Institute.jpg)
Un esperit familiar és un ent mitològic en poders màgics. Segons la tradició europea, particularment la britànica, irlandesa, francesa i grega, algú els invocaria en arts arcanas, generalment un mac o un bruix. Normalment adopten la forma d'animals domèstics o de criatures mitològiques o demoníaques.
El nom "Familiar" és degut a que el seu amo devia passar el coneiximent, i per la manera de mantindre-ho als seus fills, per a que aixina el poder continuara en la família.
Descripció
El "familiar" és un ser que obedix els designis del seu amo o persona en la qual ha fet un pacte, actuant com sirviente i ajudant, o per a favorir-ho econòmicament en els seus poders. Normalment, no és tan inteligent com el seu amo (al que en qualsevol cas se supon una inteligència extraordinària), encara que els familiars del tipo feérico (donyets i atres criatures mítiques) solen ser més inteligents que el ser humà mig. Un tipo molt popular d'esperit familiar és l'imp de la mitologia europea.
Els familiars realisen tot tipo de tasques per als seus amos, des de tasques domèstiques fins a arcanas, com embrujar a la gent. Si un familiar té l'aspecte d'un animal domèstic, com un gat o un muçol, pot actuar com espia per al seu amo. En este tipo de familiars, la relació entre estos sers i a els qui servixen pot aplegar a ser molt estreta, aplegant en ocasions a servir de font d'inspiració. Es diu que la naturalea retreta de molts macs i bruixos faria també que vegen els seus familiars com els seus millors amics.
En algunes tradicions igualment estan relacionats en pactes o tractes en dimonis o inclús el mateix diable, adquirint criatures demoníaques o terrorífiques.
Els familiars més amprats en la lliteratura solen ser els gats (en especial els gats negres), encara que també solen vore's en forma de muçols, gossos, granotes i sapos; encara que també poden adopten apariències més etéreas.
Familiars en la mitologia europea
Són més comuns en la mitologia de l'oest d'Europa, encara que alguns erudits discutixen que els familiars solament estan presents en les tradicions de Gran Bretanya i França. En eixes àrees es creuen que existixen tres tipos de familiars:[1]
- familiars humans, en l'Oest d'Europa;
- animals divins, en Gran Bretanya i França;
- animals maléficos, solament en Grècia.
La majoria de les senyes en relació en els familiars i la seua relació en la bruixeria, ve de les transcripcions de caces de “bruixes” angleses i escoceses ocorregudes durant els sigles XVI i XVII. En el procés d'Agnes Sampson de Nether Keith en 1590 es varen presentar entre els testimonis acusatorios, la presència d'un esperit familiar. Es va tractar, empero d'un cas essencialment polític, jujant a Sampson per alta traïció, i acusant-la d'amprar la bruixeria contra el rei Jacobo VI; per això el fiscal va sostindre que Sampson cridava esperits familiars i s'encarregava dels seus dubtosos assunts. En un atre juí similar, Hellen Clark en 1645, va ser obligada a declarar que el Diable apareixia en la forma “familiar” d'un gos.[2]
Historiografia dels Familiars de les bruixes
L'estudi dels Familiars ha canviat i millorat profunda i decentement des de que va ser descoberta en els texts demonológicos d'Europa. L'estudi dels Familiars ha evolucionat de ser un tema obscur en periòdics folklòrics a llibres populars i periòdics que incorporen una modalitat històrica i enfocaments multidisciplinario com a antropologia, història i estudis de la dòna. James Sharpe, en el seu artícul sobre els Familiars de les bruixes en “L'Enciclopèdia de la Bruixeria: la tradició de l'Oest”, expon: “Els folcloristas varen escomençar les seues investigacions en el sigle XIX i varen averiguar que els Familiars figuraven destacadamente en idees sobre bruixeria.”"[3] En el XVIII, els folcloristas varen avivar l'imaginació dels erudits que, en les següents décades, escriurien volum descriptivos sobre bruixes i Familiars.
Un eixemple del creiximent i desenroll de l'estudi dels Familiars pot trobar-se en la publicació Folklore, que ha contribuït sistemàticament en artículs de creències tradicionals en Anglaterra i en l'Europa moderna. En les primeres décades del XIX, el Familiar era tan sol mencionat superficialment com “niggets”, que eren “bichos que les bruixes mantenien en elles”.[4]
Margaret Murray, la mare de l'estudi dels Familiars, va prendre un camp específic sobre els rumors i sòries de certa branca dels estudis a principis de l'Europa moderna. El seu treball furga en les variacions dels familiars trobades en les pràctiques de bruixeria. La majoria de les fonts que va amprar són juïns i texts demonológicos des de principis fins a l'Anglaterra moderna. Estos inclouen els Juïns del Essex de les Bruixes de Hatfield Perevil en 1556, els Juïns de les Bruixes de St. Osyth en 1583 i els Juïns del Essex en Mathew Hopkins actuant com un caçador de bruixes. En 1921, Murray va publicar “El Cult de les Bruixes en l'Europa de l'Oest”, un llibre que va ser prou notable en l'aprofundiment i l'anàlisis de la cultura i el folclore que rodejava a la bruixeria i les teories que sobre el cult de les bruixes. La seua informació sobre els familiars ve dels juïns per bruixeria ocorreguts en els sigles XV i XVI.[5] Margaret A. Murray va fer enormes contribucions a l'estudi dels familiars i continua sent citada en estudis recents, un testament a l'eternitat del seu treball.
No hi ha hagut una contribució a l'estudi dels familiars en 80 anys que haja igualat al treball de Murray. Els estudis recents s'han fet més multidisciplinario, integrant branques històriques feministes i mundials. Un treball molt important sobre este tema és el “Criances malévolas: Caça de bruixes i Poder Maternal a principis de l'Anglaterra Moderna” de Deborah Willis. En un dels seus capítuls, unix les relacions de les bruixes en els familiars en una estranya corrupció de la maternitat i el poder matern.[6]
Referències en la cultura moderna
- En el videojoc japonés Castlevania: Symphony of the Night, Alucard és capaç de cridar a diversos familiars que li ajuden de distintes maneres, des d'un rat penat que ataca als seus enemics fins a un fada que ho cura.
- En la série d'anime japonesa Bleach apareix un grup de sers ficticis cridats Bount, una espècie de vampirs creats accidentalment per varis Shinigami de la Societat d'Ànimes, principalment una dòna anomenada Ran' Tao. Estos personages, de clara inspiració europea, utilisen una espècie de familiar, ninots vivents que en ser invocats porten a terme les órdens del bount, pero solament es subyugan davant el seu amo si són primer derrotats per ell o ella. En la série també es dona a entendre que si el ninot conseguix derrotar primer al bount, este últim es convertix en cendres, lo que els fa vore com a criatures tenebroses. Segons el conjur utilisat pel bount Cain la creació del ninot requerix obsequiar l'ànima a alguna deïtat no nomenada, o be, al mateix familiar per a obtindre a canvi el ninot, lo que implica algun tipo d'inspiració obscura. Estos ninots estan basats en el concepte del familiar.
- En la série de televisió nortamericana Charmed, el gat de les germanes Halliwell, Kit, és el seu familiar. En esta série el Familiar és pres com un esperit que acompanya a les bruixes naixents mentres deprenen l'art de la màgia, i una volta complida esta tasca, són recompensats convertint-se en humans, per a guiar a atres familiars en la seua tasca d'ajudar a bruixes.
- En la série romàntica japonesa Kamisama Hajimemashita, la protagonista Nanami Momozono es convertix en el Tochigami d'un temple, en adquirir les habilitats de Tochigami, també adquirix la companyia (forçosa al principi) d'un familiar, Tomoe el Rabosot Místic.
- En la série d'anime japonés Ao no Exorcist els cridats exorcistas Tamers poden invocar dimonis cridats "familiars" fent us de la seua sanc, el símbol i vora apropiada.
- En el mànega, série de TV i OVA japonesos Hellsing, al moment que un vampir real beu la sanc, la "moneda de l'ànima" segons es referixen a ella en el material imprés, de qualsevol ser, este lo acompanya com un esperit familiar. Alucard, el vampir més poderós de la família Hellsing té com a esperits familiars a un verdader eixèrcit de sers humans als que ha devorat a lo llarc de l'història des de que era Vlad III el Empalador, aixina com al gos de l'infern "Baskerville". Aixina mateix, Seras victòria, la vampir de la que és amo, cap al final del mànega obté el seu primer i únic esperit familiar en beure la sanc del home que ama.
- En l'anime i mànega japonés Zero no Tsukaima, els nobles (els que poden fer màgia) de segon any celebren una cerimònia en el colege per a convocar al seu familiar. Mentres més rar siga est, més poderós demostra ser el seu amo.
- En l'anime japonés Sugar Sugar Rune, les 2 brujitas Chocolat Meilleure i Vainilla Miux, despuix d'aplegar a la Terra convoquen als seus Familiars, que resulten ser: una granota negra en ralles roges per a Chocolat cridada "Duke" i una rata blanca per a Vainilla cridada: "Bianca".
- A partir de la série de noveles de misteri japoneses When They Cry 3, les bruixes poden invocar o prendre control sobre mobles, familiars i vàries classes de dimonis.
- En la série Salem, els familiars són regals del Diable per a que facen la voluntat de les seues bruixes i siguen els seus companyers espirituals. A canvi de seguir les seues órdens, estes deuen alimentar-los.
En les séries de noveles de Melissa de la Creu, Witches of East End i Summer on East End, alguns deus d'Asgard (coneguts pels mortals com a bruixos) tenen un familiar màgic que els acompanya en totes i cada una de les seues reencarnacions a lo llarc dels anys. Els familiars poden tindre la forma d'animals mundans com a gats, gossos, o corps, o sers mitològics com un híbrit mitat àguila i mitat lleó. En les noveles dels Sanc Blava, de la mateixa autora, part de l'ànima dels vampirs és depositada en un ca que els acompanya en cada u dels seus cicles de vida.
- En el videojoc japonés Wadanohara and the Great Blue Siga, les bruixes trien als seus familiars, com és el cas de Wadanohara i Chlomaki.
Vore també
Referències
- ↑ M. A. Murray, Divination by Witches’ Familiars. Man. Vol. 18 juny de 1918. 1-3.
- ↑ M. A. Murray, “Witches familiars in England.” Man, Vol. 18 July 1918 1-3.
- ↑ Sharpe, James (2006). Familiars in the Encyclopedia of Witchcraft: the Western Tradition, ABC-CLIO.
- ↑ (1916).«Superstition in Essex: A Witch and Her Niggets».Folklore.27
- 3.
- ↑ Murray (1921). The Witch-Cult in Western Europe, Clarendon Press.
- ↑ Willis, Deborah (1995). Malevolent Nurture: Witch-Hunting and Maternal Power in Modern England, Cornell U..
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espíritu familiar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.