Anar al contingut

Sakuraiíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sakuraiíta

La sakuraiíta és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'estannita”. Va ser descoberta en 1965 en una mina de la prefectura de Hyōgo, en l'illa d'Honshū (Japó),[1] sent nomenada aixina en honor de K. Sakurai, mineralogista japonés. Un sinònim és la seua clau: IMA1965-017.

Característiques químiques

És un sulfur de coure, cinc, ferro, indi i estany. Classificada en principi dins del grup de la estannita en els sulfur del sistema cristalí tetragonal, sembla ser que en realitat cristalisa en el sistema cristalí cúbic.[2]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea l'element argent.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari rar en vetes d'alteració hidrotermal bandeadas, com a inclusions de sulfur sobre mineral de estannita o atres sulfur de metal similars.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: estannita, esfalerita, calcopirita, cassiterita, matildita, arsenopirita cobáltica, cuarzo o calcita.


Referències

  1. ↑ Kato, A., 1965. "Sakuraiite, a new mineral". Chigaku Kenkyu [Earth Science Studies], Sakurai volume, 1–5.
  2. ↑ Kissin, S.A. i D.R. Owens, 1986. "The crystallography of sakuraiite". Ca. Mineral., 24, 679–683.