L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sacrifici d'Isaac

Sacrifici d'Isaac, lligaça d'Isaac, lligam d'Isaac o sacrifici de Abraham, són les denominacions d'una escena del Antic Testament (Génesis 22),[3] molt utilisada com tema iconográfico en pintura i escultura. En hebreu es coneix en l'expressió עֲקֵידַת יִצְחַק, Akedát Yitzḥák, o simplement Akedah, Aqéda, Aquedah o Akedá ("lligaça").[4] En àrap en la paraula ذبيح, Dhabih ("matança" o "sacrifici"). Es commemora en el calendari hebreu l'1 de Tishréi (festivitat de Rosh Hashaná, el "any nou judeu") i en el calendari musulmà el 10 de Du l-hiyya (festivitat de Eid al-Adha, "celebració del sacrifici" o "festa del corder"). En la següent narració bíblica, Deu ordena a Abraham que sacrifique al seu fill Isaac en la montanya anomenada Jehová-jireh en la regió de Moriah. Quan Abraham comença a complir l'orde, despuix de nugar a Isaac a l'altar, és detingut pel Ángel del Senyor; apareix un moltó que és sacrificat en lloc d'Isaac, i Deu elogia la piadosa obediència de Abraham en oferir al seu fill com sacrifici humà.

Sacrifici d'Isaac
La representació més antiga coneguda del Aqéda, en el ciborio del hejal (arca santa), en la sinagoga de Dura Europos (III).[1]
Mosaic de la sinagoga Beth Alfa (VI).[2]

Especialment en l'art, l'episodi es denomina a sovint «el sacrifici d'Isaac», encara que al final Isaac no va ser sacrificat.[5] Varis estudiosos sugerixen que el història original de Abraham i Isaac va poder haver segut un sacrifici humà consumat, posteriorment alterat pels redactors per a substituir a Isaac per un moltó, i algunes tradicions, incloses certes interpretacions judeues i cristianes, sostenen que Isaac va anar realment sacrificat. [6] Ademés de ser abordat pels estudiosos moderns, este episodi bíblic ha segut objecte de numerosos comentaris en les fonts tradicionals del judaisme, el cristianisme i l'islam.

Narrativa bíblica

Segons la Bíblia hebrea, Deu ordena a Abraham que oferixca al seu fill Isaac en sacrifici.[7] En acabant de que Isaac és nugat a un altar, un mensager de Deu deté a Abraham ans que puga completar el sacrifici, dient-li: «Ara sé que tems a Deu». Abraham alça la vista i veu un moltó i ho sacrifica en lloc d'Isaac.

El passage afirma que el succés va tindre lloc en ___protected_title_2___[8] en ___protected_title_3___. [9] Abraham va cridar llavors a aquell lloc ___protected_title_4___ (el Senyor proveirà).[8] 2 Cròniques 3:1[10] es referix al ___protected_title_5___ com el lloc a on es trobava el Temple de Salomón, mentres que Salms 24:3,[11] Isaías 2:3[12] i 30:29,[13] i Zacarías 8:3[14] utilisen el terme ___protected_title_6___ per a referir-se a l'emplaçament del Temple de Salomón en Jerusalem, el lloc que es creu que és el Mont del Temple en Jerusalem. En el Pentateuco samaritano, Génesis 22:14, la frase Plantilla:Transliteration s'interpreta com ___protected_title_7___, sent la montanya el mont Gerizim.[15]

La narració bíblica és la siguinte:


La traça més destacada en l'exégesis bíblica d'este passage és la sumissió d'Abraham a la voluntat de Deu, qüestió central tant per al judaisme com per al Islam (en una diferència important: l'escena es presenta protagonisada per Ismael i no per Isaac);[16] mentres que des del punt de vista del cristianisme, a eixe aspecte s'afig la prefiguraació del sacrifici de Crist. Entre les homilias sobre llectures llitúrgiques de la missa catòlica, és la del dimarts V del temps ordinari.[17]

El lloc del sacrifici, el Mont Moriá, s'identifica, junt en el mont Sion, en l'espai posteriorment conegut com Mont del Temple, en Jerusalem.

També des de la moral es considera l'instant previ de l'intent d'eixecució com a suspensió de l'orde moral per part de Deu.

 
Sacrifici d'Isaac (Ghiberti), 1401.[18]
 
Sacrifici d'Isaac (Brunelleschi), 1401.[19]

Punts de vista cristians

 
Gema de cornalina de l'era sasánida que representa a Abraham alvançant cap a Isaac en un gavinet en les mans. A la dreta de Abraham es representa un moltó. Inscripció en persa mig (pahlavi) Plantilla:Transliteration. Creada entre els sigles IV i V d. C.
 
«Un àngel impedix a Abraham sacrificar a Isaac», Rubens, c. 1614

El sacrifici d'Isaac es menciona en el Nou Testament Epístola als Hebreus entre molts actes de fe registrats en l'Antic Testament: «Per la fe Abraham, quan va ser provat, va oferir a Isaac, i el que havia rebut les promeses va oferir al seu únic fill, de qui s'havia dit: «En Isaac et serà cridada la teua descendència», concloent que Deu era capaç de resucitar-ho, inclús d'entre els morts, d'a on també ho va rebre en sentit figurat». (Hebreus 11:17-19,)[20]


La fe de Abraham en Deu era tal que va sentir que Deu seria capaç de resucitar a l'assessinat Isaac, per a que es complira la seua profecia (Génesis 21:12).[21] Les primeres predicacions cristianes a voltes acceptaven les interpretacions judeues del sacrifici d'Isaac sense donar més detalls. Per eixemple, Hipólito de Roma diu en el seu Comentari sobre el Cantar dels Cantares: «El beneït Isaac desijava l'unció i volia sacrificar-se pel ben del món» (Sobre el Cantar 2:15).[22]

Atres cristians de l'época veen Isaac com un tipo de «Paraula de Deu» que prefiguraba a Crist.[23] Esta interpretació pot respalar-se en simbolisme i contexts com el sacrifici del seu fill per part de Abraham al tercer dia del viage (Génesis 22:4),[24] o el fet de que Abraham agarrara la llenya i la posara sobre els muscles del seu fill Isaac (Génesis 22:6).[25] Una atra cosa a tindre en conte és cóm Deu torna a emfatisar que Isaac és l'únic fill de Abraham, a qui ama (Génesis 22:2, 12, 16).[26] Com a respal adicional a l'opinió dels primers cristians de que el sacrifici d'Isaac presagia el Evangeli de Jesucristo, quan els dos varen pujar allí, Isaac li va preguntar a Abraham «¿on està el corder per a l'holocaust?», a lo que Abraham va respondre «Deu mateixa proveirà el corder per a l'holocaust, fill meu». (Génesis 22:7-8).[27] No obstant, va anar un moltó (no un corder) el que finalment va ser sacrificat en lloc d'Isaac, i el moltó va quedar atrapat en un espessor (és dir, un arbust espinós) (Génesis 22:13).[28] En el Nou Testament, Juan el Batiste va vore Jesús vindre cap a ell i va dir: «¡He ací el Corder de Deu, que lleva el pecat del món!». (Juan 1:29).[29] Aixina, el sacrifici es compara en la crucifixió i la suspensió del sacrifici en l'últim moment és un tipo de resurrecció. Søren Kierkegaard descriu les accions de Abraham com a resultat del cenit de la fe que conduïx a una «suspensió teleológica de lo ètic».[30]

Francis Schaeffer argumenta:

“Kierkegaard va dir que es tractava d'un acte de fe sense cap base racional ni relació en la racionalitat. D'ahí va sorgir el concepte modern de «bot de fe» i la separació total entre la racionalitat i la fe. En la seua reflexió sobre Abraham, Kierkegaard no havia llegit la Bíblia en suficient atenció. Ans que se li demanara a Abraham que procedira al sacrifici d'Isaac (que, per supost, Deu no va permetre que es consumara), ell havia rebut moltes revelacions proposicionals de Deu, hi havia vist Deu, Deu havia complit les promeses que li havia fet. En resum, les paraules de Deu en eixe moment es trobaven en el context de la forta raó de Abraham per a saber que Deu existia i era totalment digne de confiança.”

— Francis A. Schaeffer, «The God Who is There», 1990[31]

Vore també

Referències

  1. ↑ E. Bickerman, « Symbolism in the Dura Synagogue: A Review Article », dans The Harvard Theological Review, 1965, p. 127-151 Font citada en Synagogue de Doura Europos
  2. ↑ Avigad, Nahman. “Beth Alpha.” In Encyclopedia Judaica vol. 4. Jerusalem: Keter Publishing House, 1972. Font citada en Beth Alfa.
  3. ↑ Traducció argentina vatican.va
  4. ↑ *Parashat Vaierá: La lligaça en judaismohoy.com
    • Akedah en jewishvirtuallibrary.org
  5. ↑ «El sacrifici d'Isaac per Abraham», un eixemple en Misuri
  6. ↑ Vore El sacrifici d'Isaac#Sacrifici infantil més avall
  7. ↑ Plantilla:Bibleverse
  8. ↑ 8,0 8,1 Plantilla:Bibleverse
  9. ↑ Plantilla:Bibleverse
  10. ↑ Plantilla:Bibleverse
  11. ↑ Plantilla:Bibleverse
  12. ↑ Plantilla:Bibleverse
  13. ↑ Plantilla:Bibleverse
  14. ↑ Plantilla:Bibleverse
  15. ↑ Porter, Stanley E.. pg=PA271 Dictionary of Biblical Criticism and Interpretation (en en), Oxford, United Kingdom: Routledge, pp. 271. ISBN 978-1-134-63557-3.
  16. ↑ "Isaac", Encyclopedia of Islam, volume 4; Glasse, C., "Ishmael", Concise Encyclopedia of Islam. Fonts citades en Ishmael.
  17. ↑ Orígens, Homilia 8, 6.8.9: PG 12, 206-209, citat en cors.org
  18. ↑ Giulia Brunetti, Ghiberti, Sansoni, Firenze 1966. Font citada en Sacrifici vaig donar Isacco (Ghiberti)
  19. ↑ Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'art, volume 2, Bompiani, Milano 1999. ISBN 88-451-7212-0. Font citada en Sacrifici vaig donar Isacco (Brunelleschi)
  20. ↑ Plantilla:Bibleverse
  21. ↑ Plantilla:Bibleverse
  22. ↑ Smith, Yancy W.. “El misteri de l'unció: Comentari de Hipólito sobre el Cantar dels Cantares en contexts socials i crítics”. Estudis Gorgias sobre el cristianisme primitiu i la patrística.
  23. ↑ Orígens, «Homilies sobre el Génesis» 12
  24. ↑ Plantilla:Bibleverse
  25. ↑ Plantilla:Bibleverse
  26. ↑ Plantilla:Bibleverse
  27. ↑ Plantilla:Bibleverse
  28. ↑ Plantilla:Bibleverse
  29. ↑ Plantilla:Bibleverse
  30. ↑ Kierkegaard, 1954.
  31. ↑ Francis A. Schaeffer, «The God Who is There», en The Francis A. Schaeffer Trilogy: Tres llibres essencials en un sol volum (Wheaton, IL: Crossway, 1990), 15.1990

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sacrifici_d%27Isaac&oldid=1436583»