Saco vitelino

Embrió humà de 2,6 mm en el seu sac vitelino adossat

El sac vitelino (també cridat sen endodérmico) és un anex membranoso adossat al embrió que proveïx a est de nutrients i oxigen, al mateix temps que elimina rebujos metabòlics. Açò ocorre en peixos, reptils, aus i mamífers primitius. En l'embrió humà funciona com a sistema circulatori en les primeres etapes de desenroll, ans que comence la circulació interna.

El sac vitelino està cobert per una prima capa mucosa i una paret més interna rica en gots sanguíneus que seran aportats al comunicat embrionari. Després de la gastrulación, el sac vitelino queda suspés i sostingut del cos embrionari, en lo que dona forma al conducte vitelino.

Per mig del desenroll fetal, i principalment a partir de la 9.ª i 10.ª semana de desenroll, el sac vitelino comença a degenerar de manera natural per diverses causes, com la seua compressió per l'aument de l'espai ocupat pel amnios. Durant el periodo primerenc del desenroll embrionari, el sac vitelino és l'estructura de major dimensió, en una forma ovalada, pero que en el desenroll, adquirix una apariència periforme.

No es coneix quànt temps permaneix actiu el sac vitelino.

Estructura del sac vitelino

El sac vitelino està constituït morfològicament per 3 capes, que són: capa endodérmica, capa mesenquimática i capa mesotelial:

a) Capa endodérmica

Esta monocapa després es tornarà dinàmica i funcionalment essencial per a l'embrió. Es formen despuix una série de cordoneres endodérmicos que penetren en la capa mesenquimática. Entre estes cordoneres es creen chicotets orificis (vesícules endodérmicas) que contenen substància d'excreció produït per cèlules circumdants. Estes vesícules en el temps tendiran a fusionar-se fins a generar grans vesícules que es relacionen en la ret de gots sanguíneus presents en la mesenquimática circumdant. Esta capa presenta una degeneració funcional en el desenroll de l'embrió.

b) Capa mesenquimática

Conté una nutrida ret de gots sanguíneus, i que al voltant de la 7.ª semana de desenroll desapareix.

c) Capa mesotelial

Està constituïda per una monocapa de cèlules planes unides entre sí. Confronta a l'espai intervitelino del sac. Les cèlules d'esta capa presenten una gran cantitat de microvellositats. A partir de la semana sèptima, s'observen canvis degenerativos en l'epiteli, es formen rugosidades profundes de la superfície i aument en la cantitat de mucus, lo que provoca el colapse de les microvellositats. Estes sofrixen un procés de fragmentació i es desprenen de la superfície celular.

Vitelo

Quan ocorre la fertilisació entre un gamet masculí (espermatozoide) i un atre femení (ovòcit), l'espermatozoide proveïx únicament material genètic, mentres que l'ovòcit (de major tamany) aporta o sintetisa també les substàncies alimentícies necessàries per al desenroll del zigot. Este material nutritiu és denominat vitelo i es constituïx de distintes substàncies proteiques, algunes sintetisades en l'ovòcit i atres provinents del torrent sanguíneu i absorbides per l'ovòcit. Una volta produït el vitelo, est és transportat cap al hemisferi o pol vegetal de l'ou (mitat inferior de l'ou) i en general esta regió conté molt més vitelo que l'hemisferi o pol animal (mitat superior de l'ou) pol animal o vegetal observats en alguns embrions models (com el de l'ou d'una amfibi) a on les cèlules derivades de la mitat superior estan activament mòvils (o animades) i les de la mitat inferior són casi immòvils (o estàtiques com les plantes). Mentres que les plaquetes del vitelo s'acumulen més densament en el pol vegetal de l'ovòcit, els grànuls de glucógeno, els ribosomas, les vesícules lipídicas i el retícul endoplasmático es troben cap al pol animal.

La cantitat de vitelo dependrà del tipo de desenroll, és dir, quant més vitelo s'acumule, més durarà el procés embrionari i la segmentaació prenguera un camí diferent. La segmentaació de l'ovòcit comença en el pol animal i descendix llentament cap al pol vegetal, i segons la concentració de vitelo, es produirà una segmentaació holoblástica o meroblástica.

En moltes espècies, l'ovòcit (gamet femení en desenroll) és flagellat inicialment fins a l'ovogénesis a on es pert el flagelle. Esta característica pot vore's com un canvi secundari propi d'este gamet femení i ademés marca a on serà el futur pol animal (Gilbert, 2005).

Referències

• Gilbert, S. F., Biologia del Desenroll. 2005.
• Wilt F.H, Hake S., Principles of Developmental Biology. 2004.