Sabana arbolada de mopane del Zambeze

Sabana arbolada de mopane del Zambeze

La sabana arbolada de mopane del Zambeze és una ecorregión de l'ecozona afrotropical, definida per WWF, i que s'estén discontinuamente per Àfrica austral, a través de Namíbia, Botswana, Zimbabue, Zàmbia, Malaui, Moçambic, Suràfrica i Swazilàndia.

Descripció

És una ecorregión de sabana que ocupa una extensió de 182.700 quilómetros quadrats, llimitada al nort pel riu Luangwa i al sur pel Pongola.

La part més extensa d'esta ecorregión s'estén des de Swazilàndia, a través del nordest de Suràfrica, el sur de Zimbabue, l'oest de Moçambic i, a lo llarc de la vall del Zambeze, pel nort de Zimbabue. Una part més chicoteta s'estén des del nort de Botswana i l'extrem oriental de la franja de Caprivi, en Namíbia, fins a la vall del Luangwa en Zàmbia. La vall del Shire, en Malaui, i les àrees que rodegen les zones inundables en els Plans del Kafue, en Zàmbia, també pertanyen a esta ecorregión.

Esta ecorregión conté varis grans rius d'Àfrica austral: Zambeze, Luangwa, Shire, Limpopo, Save, Crocodile i Nkomati.

El clima és tropical, plujós en estiu, principalment entre novembre i abril. Les precipitacions anuals varien entre 250 i 1000 mm. Les temperatures oscilen entre -4º i 46 °C, en una mija anual entre 18º i 24 °C.

Flora

L'arbre que dona nom a la ecorregión, el mopane (Colophospermum mopane), és el més representatiu d'esta sabana arbolada. A voltes es troba associat en atres arbres i arbusts, com Kirkia acuminata, el granadillo negre (Dalbergia melanoxylon), el baobab africà (Adansonia digitata), la combretácea Combretum apiculatum, el monzo (Combretum imberbe), l'acacia Acacia nigrescens, la vitácea Cissus cornifolia i vàries burseràcees del gènero Commiphora.

Les comunitats de mopane varien en altura i densitat, en funció del clima i del tipo de sol, des de sabana arbustiva oberta en individus d'un a tres metros d'altura, fins a les denses catedrals de mopane de Zàmbia, de fins a 25 metros d'altura.

La densitat de plantes herbàcies és també molt variable. Entre les gramíneas típiques cal citar la pangola (Digitaria eriantha), Brachiaria deflexa, Echinochloa colona, Cenchrus ciliaris, Enneapogon cenchroides, Pogonarthria squarrosa, Schmidtia pappophoroides, Stipagrostis uniplumis i els gèneros Urochloa, Aristida i Eragrostis.

A l'est i al nordest, el mopane no és tan abundant; les principals espècies leñosas són el baobab africà, l'ébano africà (Diospyros mespiliformes), el ficus sicomor (Ficus sycomorus), l'arbre de les salchichas (Kigelia africana), Lonchocarpus capassa, Trichilia emetica, el mashatu (Xanthocercis zambesiaca), Xeroderris stuhlmannii i els gèneros Acacia, Albizia i Combretum.

Al surest, la sabana arbolada, més densa, està formada per les acacias Acacia gerrardii, Acacia nigrescens i Acacia nilotica, Combretum apiculatum, Combretum collinum, Dichrostachys cinerea, Kirkia acuminata, Peltophorum africanum, Piliostigma thonningii, la marula (Sclerocarya birrea) i Terminalia sericea. Entre les herbàcies, en les zones seques abunden Themeda triandra, l'herba de Guinea (Panicum maximum), Heteropogon contortus, Enneapogon cenchroides i Urochloa mossambicensis, mentres que en les més humides predominen les espècies Hyperthelia dissoluta i Hyparrhenia hirta.