Anar al contingut

Síntesis de Strecker

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La primera síntesis coneguda d'un aminoàcit es va realisar en 1850 en el laboratori d'Adolph Strecker en Tubingen, Alemània. Strecker va afegir acetaldehído a una solució acuosa d'amoníac i àcit cianhídrico. El producte que es va obtindre va ser α-amino propionitrilo, que Strecker hidrolizó a alanina racémica.[1] La síntesis de Strecker és una série de reaccions químiques que permeten la síntesis d'un α-aminoàcit partint d'un aldehit o una cetona.[2][3][4]

La síntesis de Strecker d'aminoàcits
La síntesis de Strecker d'aminoàcits

El compost carbonílico condensa en clorur d'amoni a una imina, que en presència de cianur sofrix l'adició d'est per a formar un α-aminonitrilo, el qual és seguidament hidrolizado per a conseguir l'aminoàcit desijat.

Per mig de la síntesis de Strecker es pot obtindre una gran varietat d'aminoàcits a partir d'aldehits apropiats. Primer, l'aldehit reacciona en amoniaco per a formar una imina. La imina és un anàlec nitrogenat del grup carbonilo i és electrofílica quan es protona. L'atac del ion cianur a la imina protonada dona lloc a α-aminonitrilo. El mecanisme és similar al de la formació d'una cianohidrina, llevat en que la síntesis de Strecker el ion cianur ataca a la imina en lloc de l'aldehit.[1]

En un pas separat, la hidrólisis de el α-aminonitrilo dona lloc a un α-aminoàcit.[1]

La síntesis de Strecker clàssica conduïx a α-aminoàcits racémicos; no obstant, en l'actualitat existixen métodos enantioselectivos.[5][6]

Mecanisme

[editar | editar còdic]

La reacció transcorre a través de l'adició nucleófila de amoniaco al aldehit, per regla general, s'obté la imina. Estes espècies també són electrófilas, per lo que adicionan el cianur, que produïx un α-aminonitrilo, que pot ser hidrolizado en condicions àcides a α-aminoàcit: Archiu:Stecker-Synthese optimiert caps block 17 .png


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 L.G. Wade (2004). «24», Química Orgànica, Pearson Education S. A..
  2. Strecker, A. Ann. Chem. Pharm. 1850, 75, 27.
  3. Strecker, A. Ann. Chem. Pharm. 1854, 91, 349.
  4. Kendall, E. C.; McKenzie, B. F. Organic Syntheses, Coll. Vol. 1, p.21 (1941); Vol. 9, p.4 (1929). (Artícul)
  5. Duthaler, R. O. Tetrahedron, 1994, 50, 1539-1650. (Revisió, doi:10.1016/S0040-4020(01)80840-1)
  6. Cativiela, C.; Díaz-de-Villegas, M. D. Tetrahedron: Asymmetry, 2007, 18, 569-623. (Revisió, doi:10.1016/j.tetasy.2007.02.003 )