Símbol de Legendre
En la teoria dels números, el símbol de Legendre és una funció multiplicativa utilisada per a determinar el caràcter quadràtic d'un número (mod p), és dir si és residu quadràtic o no;[1] la mateixa que pren com arguments un sancer i un primer i torna un dels valors depenent de si és o no residu quadràtic mòdul , és dir de si la congruència
té solució o no.
El símbol de Legendre va ser introduït per Adrien-Marie Legendre in 1798[2] en el curs dels seus intents de demostrar la llei de reciprocitat quadràtica. Generalisacions del símbol inclouen el símbol de Jacobi i els caràcters de Dirichlet d'orde superior. La conveniència de la notació del símbol de Legendre va inspirar l'introducció de varis atres símbols que s'utilisen en la teoria algebraica de números, com el símbol de Hilbert i el símbol de Artin.
Definició
Donat un sancer i un cosí impar , el símbol de Legendre, denotat , es definix com seguix:
Eixemple
.
Vore també
Notes
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolo de Legendre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.