Anar al contingut

Criteri de Euler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de números, concretament en aritmètica modular, el criteri de Euler és utilisat per a calcular si un número entero x és un residu quadràtic mòdul un número primo. El seu nom es deu al matemàtic suís Leonhard Euler.[1][2][3]

Enunciat

Siga p > 2 un número primer i a un número entero coprimo en p. Llavors a és un residu quadràtic mòdul p si i solament si

a(p−1)/2≡1(modp).

Com corolari d'esta teorema s'obté que si a no és un residu quadràtic mòdul p llavors

a(p−1)/2≡−1(modp).

Aixina, el criteri de Euler pot ser reformulat de manera més compacta usant el símbol de Legendre:

a(p−1)/2≡(ap)(modp).

Demostració

Suponga's que a≡x2(modp). Se sap pel menuda teorema de Fermat que si p és primer i és coprimo en a, és dir, p no dividix al número a, llavors ap−1≡1(modp). Després es té que

a(p−1)/2 ≡(x2)(p−1)/2(modp)
≡xp−1(modp)
≡1(modp)

A l'inversa, se supon que a(p−1)/2≡1(modp). Siga b un element primitiu mòdul p. Llavors a≡bi(modp) per a algun i. Després es té que

a(p−1)/2 ≡(bi)(p−1)/2(modp)
≡bi(p−1)/2(modp)

Com a b és d'orde p-1, deu donar-se el cas de que p-1 dividix a i(p-1)/2. Per lo tant, i és parell, i les raïls quadrades de a sò ±bi/2.

Referències

  1. ↑ Gauss, DA, Art. 106
  2. ↑ (1999) «Theorem 6.4, Chap 6. Residues», Elements of the Theory of Numbers, Harcourt Academic Press, p. 197. ISBN 9780122091308.
  3. ↑ Leonard Eugene Dickson, "History Of The Theory Of Numbers", vol 1, p 205, Chelsea Publishing 1952

Bibliografia

Tom M. Apostol (1976): Introduction to Analytic Number Theory, Springer-Verlag, New York. ISBN 0-387-90163-9, (Capítul 9.2)


Referències