Anar al contingut

Símbol de Kronecker

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre el símbol en teoria de números. Per a atres usos d'este terme vore delta de Kronecker.

En teoria de números, el símbol de Kronecker, escrit com (an) o (a|n), és una generalisació del símbol de Jacobi para tots els número entero n. Va ser introduït en 1885 per Leopold Kronecker.[1]

Definició

[editar | editar còdic]

Siga n un número entero distint de zero, en una factorización en número primo

n=up1e1pkek,

a on o és una unitat (i.i., o és 1 o −1), i els pi són número primo. Siga a un sancer. El símbol de Kronecker (a|n) es definix com:

(an)=(au)i=1k(api)ei.

Para número impar pi, el (a|pi) es reduïx simplement al símbol de Legendre. Queda el cas en el que pi = 2. Es definix (a|2) per

(a2)={0si a es par,1si a±1(mod8),1si a±3(mod8).

ya que estén el símbol de Jacobi, la cantitat (a|o) és simplement 1 quan o = 1. Quan o = −1, es definix este per

(a1)={1si a<0,1si a0.

Finalment, tenim que

(a0)={1si a=±1,0de otra manera.

Estes extensions són suficients per a definir el símbol de Kronecker per a tots els valors sancers n.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kronecker, L. (1885), Zur Theorie der elliptischen Funktionen, Sitzungsberichte der Königlich Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin: 761–784, pag. 770.


Referències

[editar | editar còdic]