Símbol de Kronecker
En teoria de números, el símbol de Kronecker, escrit com o (a|n), és una generalisació del símbol de Jacobi para tots els número entero n. Va ser introduït en 1885 per Leopold Kronecker.[1]
Definició
[editar | editar còdic]Siga n un número entero distint de zero, en una factorización en número primo
a on o és una unitat (i.i., o és 1 o −1), i els pi són número primo. Siga a un sancer. El símbol de Kronecker (a|n) es definix com:
Para número impar pi, el (a|pi) es reduïx simplement al símbol de Legendre. Queda el cas en el que pi = 2. Es definix (a|2) per
ya que estén el símbol de Jacobi, la cantitat (a|o) és simplement 1 quan o = 1. Quan o = −1, es definix este per
Finalment, tenim que
Estes extensions són suficients per a definir el símbol de Kronecker per a tots els valors sancers n.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kronecker, L. (1885), Zur Theorie der elliptischen Funktionen, Sitzungsberichte der Königlich Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin: 761–784, pag. 770.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolo de Kronecker» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.