Símbol de Jacobi
| Plantilla:Nobreak | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 1 | ||||||||||||||||
| 3 | 0 | 1 | -1 | ||||||||||||||
| 5 | 0 | 1 | -1 | -1 | 1 | ||||||||||||
| 7 | 0 | 1 | 1 | -1 | 1 | -1 | -1 | ||||||||||
| 9 | 0 | 1 | 1 | 0 | 1 | 1 | 0 | 1 | 1 | ||||||||
| 11 | 0 | 1 | -1 | 1 | 1 | 1 | -1 | -1 | -1 | 1 | -1 | ||||||
| 13 | 0 | 1 | -1 | 1 | 1 | -1 | -1 | -1 | -1 | 1 | 1 | -1 | 1 | ||||
| 15 | 0 | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 0 | -1 | 1 | 0 | 0 | -1 | 0 | -1 | -1 | ||
| 17 | 0 | 1 | 1 | -1 | 1 | -1 | -1 | -1 | 1 | 1 | -1 | -1 | -1 | 1 | -1 | 1 | 1 |
El símbol Jacobi (m/n) per a varis m (part superior) i n (costat esquerre). Solament es mostren 0 ≤ m < n, ya que per la regla (2) per baix de qualsevol atra m pot ser reduïda a mòdul n. Els residus quadràtics es resalten en groc —note's que cap entrada en un símbol de Jacobi de -1 és un residu quadràtic, i si m és un residu quadràtic (mod n) i gcd (m,n)=1, llavors (m|n)=1, pero algunes entrades en un símbol de Jacobi d'1 (vore la fila n = 9) no són residus quadràtics. Note's també que quan tant n o m són un quadrat, tots els valors són 0 o 1.
En la teoria dels números, el símbol de Jacobi, denotat com , és una funció aritmètica que pren dos arguments i torna un valor sancer comprés en l'interval . En essència es pot considerar com una generalisació del símbol de Legendre per a valors impars de que no necessàriament han de ser primers. Deu el seu nom al matemàtic Carl Gustav Jakob Jacobi que ho va introduir en 1837.[1]
Definició
[editar | editar còdic]Siga m un número entero i n un número natural impar, que la seua descomposició en factors primers és
- ,
es denomina símbol de Jacobi a l'expressió:
a on para tot i, pi és primer i ai és un número natural, denotant per mig de el símbol de Legendre. Òbviament, quan n és un número primo impar, el corresponent símbol de Jacobi es reduïx al de Legendre.
Propietats
[editar | editar còdic]El símbol de Jacobi satisfà les mateixes regles que aquell al que generalisa, ademés d'algunes adicionals:
- i) Si llavors .
- ii) Un cas especial d'açò últim és que .
- iii) Si i són número impar cosins relatius entre sí, i es complix la següent relació:
- iv)[2]
- v) Per a P sancer positiu impar es complix: [3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolo de Jacobi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.