Anar al contingut

Símbol de Jacobi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Carl Jacobi.jpg
Carl Jacobi
Plantilla:Nobreak 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
1 1
3 0 1 -1
5 0 1 -1 -1 1
7 0 1 1 -1 1 -1 -1
9 0 1 1 0 1 1 0 1 1
11 0 1 -1 1 1 1 -1 -1 -1 1 -1
13 0 1 -1 1 1 -1 -1 -1 -1 1 1 -1 1
15 0 1 1 0 1 0 0 -1 1 0 0 -1 0 -1 -1
17 0 1 1 -1 1 -1 -1 -1 1 1 -1 -1 -1 1 -1 1 1

El símbol Jacobi (m/n) per a varis m (part superior) i n (costat esquerre). Solament es mostren 0 ≤ m < n, ya que per la regla (2) per baix de qualsevol atra m pot ser reduïda a mòdul n. Els residus quadràtics es resalten en groc —note's que cap entrada en un símbol de Jacobi de -1 és un residu quadràtic, i si m és un residu quadràtic (mod n) i gcd (m,n)=1, llavors (m|n)=1, pero algunes entrades en un símbol de Jacobi d'1 (vore la fila n = 9) no són residus quadràtics. Note's també que quan tant n o m són un quadrat, tots els valors són 0 o 1.

En la teoria dels números, el símbol de Jacobi, denotat com (mn), és una funció aritmètica que pren dos arguments i torna un valor sancer comprés en l'interval [1,1]. En essència es pot considerar com una generalisació del símbol de Legendre per a valors impars de n que no necessàriament han de ser primers. Deu el seu nom al matemàtic Carl Gustav Jakob Jacobi que ho va introduir en 1837.[1]

Definició

[editar | editar còdic]

Siga m un número entero i n un número natural impar, que la seua descomposició en factors primers és

n=i=1kpiai,

es denomina símbol de Jacobi a l'expressió:

(mn)=i=1k(mpi)ai

a on para tot i, pi és primer i ai és un número natural, denotant per mig de (mpi) el símbol de Legendre. Òbviament, quan n és un número primo impar, el corresponent símbol de Jacobi es reduïx al de Legendre.

Propietats

[editar | editar còdic]

El símbol de Jacobi satisfà les mateixes regles que aquell al que generalisa, ademés d'algunes adicionals:

i) Si n|m llavors (mn)=0.
ii) Un cas especial d'açò últim és que (mm)=0.
iii) Si m i n són número impar cosins relatius entre sí, i n3 es complix la següent relació:
(mn)(nm)=(1)(m1)(n1)/4
iv)[2]
v) Per a P sancer positiu impar es complix: (aP)(bP)=(abP) [3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. C.G.J. Jacobi "Uber die Kreisteilung und ihre Anwendung auf die Zahlentheorie", Bericht Ak. Wiss. Berlin (1837) pp 127-136.
  2. Ózhigova ¿Qués és la teoria de números?
  3. Burton B. Jones Teoria dels números Editorial F. Trillas S. A. Ciutat de Mèxic (1969)


Referències

[editar | editar còdic]