Anar al contingut

Sèt rajos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els sèt rajos és un concepte que han utilisat vàries religions i filosofia esotèriques tant en la cultura occidental com en l'Índia des d'a lo manco el VI

En els inicis del sigle dèneu els sèt rajos varen aparéixer de forma més elaborada en les ensenyances de la teosofia, primer presentades per Helena Blavatsky i posteriorment pel mestre tibetà Djwhal Khul a través d'Alice Bailey, basats abdós en la teoria hilozoísta.[1] Segons els teósofos, eixe concepte ya es trobava en la religió hinduista.

raig qualitat color orgue regne planeta chakra
glándula
joya
primer voluntat i poder blava El dit de Deu solar Plutó coronario
pineal
diamant
segon amor i saber Groc La comprensió de Deu regne planetari Júpiter cardíac
clavada
safir
tercer inteligència activa roig L'ull de Deu regne de Deu Venus laríngeo
tiroides
esmeralda
quart harmonia blanc la bellea de la revelació regne humà Mercurio
bàsic
adrenales
jaspi
quint ciència concreta Verda la ment de Deu regne animal Saturn
entrecejo
pituïtària
topacio
Sext amor-devoció or rubí el desig de les nacions regne vegetal Neptú
solar
pàncrees
rubí
Sèptim orde ceremonial violeta La paraula de poder regne mineral Urà
sacre
gònades
amatista
Archiu:CIExy1931 sRGB.png
Gama de colors.

Energia i astrofísica

[editar | editar còdic]
Archiu:Hands of God and Adam.jpg
La mà de Deu creant a Adán.

Djwhal Khul definix els sèt rajos com sèt diferenciació d'un gran raig còsmic, efectuades dins del nostre sistema solar. Tals rajos còsmics, diu, provenen de l'Orsoa Major i es relacionen en les Pléyades, sent estes el seu pol negatiu i Siri el sol central que equilibra tals radiacions.

Els creents en les doctrines de Khul consideren que estos rajos còsmics són semblats d'alguna manera als rajos còsmics que varen ser descoberts per Millikan. Les proposicions en que fonamenten la seua tesis són:

  1. Cada Vida de raig és l'expressió d'una vida solar, i cada planeta està en conseqüència vinculat en cada vida planetària del sistema solar.
  2. Cada u dels rajos és receptor i custodie de les energias provinents de sèt sistemes solars i dotze constelacions.

A partir de la teoria electromagnètica es va donar orige al descobriment de que la llum no és més que un camp magnètic que alterna molt ràpidament i que viaja a través de l'espai en forma d'ones. En 1920 varis científics, entre ells Louis de Broglie varen plantejar la dualitat ona-corpúscul. El fotó seria la partícula portadora de totes les formes de radiació electromagnètica.[2] El primer raig incorpora tecnologia relacionada en el poder.

Aries
Leo
Capricornio
Géminis
Virgo
Piscis
Càncer
Lliura
Capricornio
Tauro
Escorpio
Sagitario
Leo
Sagitario
Aquari
Virgo
Sagitario
Piscis
Aries
Càncer
Capricornio

Comprensió i iniciació

[editar | editar còdic]
Archiu:Pakua.svg
Pa Kua, Trigramas de l'I Ching.

El segon raig incorpora la tecnologia pròpia de les religions. Tota gran religió que sorgix està baix l'influència d'un dels rajos, pero no significa necessàriament que cada successiu raig durà com resultat una religió de gran alcanç. Es diu que el brahmanisme és l'última religió que va sorgir per influència del primer raig. El cristianisme i el budisme varen ser el resultat de l'influència del sext raig. S'ignora quin va poder haver segut la religió resultant de l'últim periodo de segon raig, aixina com la del quart raig; no obstant, el taoisme és una filosofia que postula l'unificació (característica de segon raig). El sorgiment de l'espiritisme es deu sense dubte a l'influència del sèptim subralle, i també una prèvia influència del sèptim raig en activitat.

Brahmanismo Taoisme Judaisme Hermetisme Zoroastrismo Budisme
Cristianisme
Espiritisme

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alice Bailey: Tractat sobre els sèt rajos. Tom I. Sicología esotèrica. Buenos Aires: Fundació Lucis, 1999.
  2. Fritjof Capra: El Tao de la Física. Barcelona: Siri, 1983


Referències

[editar | editar còdic]