Sèt rajos
Els sèt rajos és un concepte que han utilisat vàries religions i filosofia esotèriques tant en la cultura occidental com en l'Índia des d'a lo manco el VI
En els inicis del sigle dèneu els sèt rajos varen aparéixer de forma més elaborada en les ensenyances de la teosofia, primer presentades per Helena Blavatsky i posteriorment pel mestre tibetà Djwhal Khul a través d'Alice Bailey, basats abdós en la teoria hilozoísta.[1] Segons els teósofos, eixe concepte ya es trobava en la religió hinduista.
| raig | qualitat | color | orgue | regne | planeta | chakra glándula |
joya |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| primer | voluntat i poder | blava | El dit de Deu | solar | Plutó | coronario pineal |
diamant |
| segon | amor i saber | Groc | La comprensió de Deu | regne planetari | Júpiter | cardíac clavada |
safir |
| tercer | inteligència activa | roig | L'ull de Deu | regne de Deu | Venus | laríngeo tiroides |
esmeralda |
| quart | harmonia | blanc | la bellea de la revelació | regne humà | Mercurio | bàsic adrenales |
jaspi |
| quint | ciència concreta | Verda | la ment de Deu | regne animal | Saturn | entrecejo pituïtària |
topacio |
| Sext | amor-devoció | or rubí | el desig de les nacions | regne vegetal | Neptú | solar pàncrees |
rubí |
| Sèptim | orde ceremonial | violeta | La paraula de poder | regne mineral | Urà | sacre gònades |
amatista |
Energia i astrofísica
[editar | editar còdic]Djwhal Khul definix els sèt rajos com sèt diferenciació d'un gran raig còsmic, efectuades dins del nostre sistema solar. Tals rajos còsmics, diu, provenen de l'Orsoa Major i es relacionen en les Pléyades, sent estes el seu pol negatiu i Siri el sol central que equilibra tals radiacions.
Els creents en les doctrines de Khul consideren que estos rajos còsmics són semblats d'alguna manera als rajos còsmics que varen ser descoberts per Millikan. Les proposicions en que fonamenten la seua tesis són:
- Cada Vida de raig és l'expressió d'una vida solar, i cada planeta està en conseqüència vinculat en cada vida planetària del sistema solar.
- Cada u dels rajos és receptor i custodie de les energias provinents de sèt sistemes solars i dotze constelacions.
A partir de la teoria electromagnètica es va donar orige al descobriment de que la llum no és més que un camp magnètic que alterna molt ràpidament i que viaja a través de l'espai en forma d'ones. En 1920 varis científics, entre ells Louis de Broglie varen plantejar la dualitat ona-corpúscul. El fotó seria la partícula portadora de totes les formes de radiació electromagnètica.[2] El primer raig incorpora tecnologia relacionada en el poder.
| Aries Leo Capricornio |
Géminis Virgo Piscis |
Càncer Lliura Capricornio |
Tauro Escorpio Sagitario |
Leo Sagitario Aquari |
Virgo Sagitario Piscis |
Aries Càncer Capricornio |
|---|
Comprensió i iniciació
[editar | editar còdic]El segon raig incorpora la tecnologia pròpia de les religions. Tota gran religió que sorgix està baix l'influència d'un dels rajos, pero no significa necessàriament que cada successiu raig durà com resultat una religió de gran alcanç. Es diu que el brahmanisme és l'última religió que va sorgir per influència del primer raig. El cristianisme i el budisme varen ser el resultat de l'influència del sext raig. S'ignora quin va poder haver segut la religió resultant de l'últim periodo de segon raig, aixina com la del quart raig; no obstant, el taoisme és una filosofia que postula l'unificació (característica de segon raig). El sorgiment de l'espiritisme es deu sense dubte a l'influència del sèptim subralle, i també una prèvia influència del sèptim raig en activitat.
| Brahmanismo | Taoisme | Judaisme | Hermetisme | Zoroastrismo | Budisme Cristianisme |
Espiritisme |
|---|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alice Bailey: Tractat sobre els sèt rajos. Tom I. Sicología esotèrica. Buenos Aires: Fundació Lucis, 1999.
- ↑ Fritjof Capra: El Tao de la Física. Barcelona: Siri, 1983
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siete rayos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.