Sèt mars
Les sèt mars és una expressió utilisada a lo llarc de l'història de moltes cultures i pobles en relació en un grup de mars (reals o mitològics) d'Eurafrasia. S'usava (i usa) tant per a referir-se a un conjunt determinat de sèt mars com al conjunt de les mars del món conegut en eixe moment.


Té un orige molt remot (es menciona per primera volta a Gaba en el XXIII). Per eixemple: En un manuscrit de el IX s'indica que «Qui vullga anar a China deu creuar sèt mars», i les mars als que es referix han canviat molt segons l'época i lloc, ya que l'expressió ha segut amprada per la majoria dels pobles de l'antiguetat: chinencs, indis, antics grecs i antics romans. A través d'estos dos últims, en particular, es va establir el grup de «sèt mars» que és mencionat en més freqüència en la lliteratura migeval europea:
- la mar Negra
- la mar Caspio
- la mar Roja
- la mar Mediterrànea
- la mar Adriático
- la mar d'Aràbia (part del oceà Índic)
- el golf pèrsic
Actualment, les sèt mars han anat creixent en número i l'Organisació Hidrogràfica Internacional llista més de 100 cossos d'aigua coneguts com a mars.
Cal mencionar també que en l'actualitat, molta influència dels mijos han dut a canviar el sentit de la frase per a adaptar els 7 Mars al món sancer; dividint els oceans aixina:
- l'oceà Àrtic
- l'oceà Antàrtic o Austral
- l'oceà Pacífic Nort
- l'oceà Pacífic Sur
- l'oceà Atlàntic Nort
- l'oceà Atlàntic Sur
- l'oceà Índic
Primeres mencions
Si ben el concepte migeval de les «sèt mars» té els seus orígens en l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma, l'expressió «sèt mars» ha existit des de molt més temps, apareixent ya en 2300 a. C. en l'Himne 8 de la sumeria Enheduanna a la deesa Inanna.[1]
Ruta a China
En el IX despuix de Crist, l'autor Ya'qubi va escriure:
Este passage mostra ya les sèt mars que es varen mencionar en la lliteratura àrap migeval: el golf Pèrsic (mar de Fars), el golf de Khambhat (mar de Larwi[3]), la baïa de Bengala (mar de Harkand[4]), l'estret de Malaca (mar de Kalah[5]), l'estret de Singapur (mar de Salahit[6]), el golf de Tailàndia (mar de Kardanj[5]) i la mar de China Meridional (mar de Sanji[7]).
Grecs
Para Heródoto, el grup tradicional de les «sèt mars» consistien en la mar Egeo, la mar Negra, la mar de Mármara, la mar Jónico, la mar Roja, la mar Tirreno —o mar Mediterrànea Occidental— i la mar Mediterrànea Oriental.
Romans
Virgilio, en el llibre VI de l'Eneida, també arreplega l'expressió, encara que no tots els usos romans de l'expressió llatina «septem maria» serien similars als de hui. La ret navegable en la desembocadura del riu Po, en les marismas en la costa del Adriático, va anar localment cridada «Sèt Mars» en l'antiga época romana. Plinio el Vell, escritor romà i comandant de la flota, va escriure sobre eixos estanys separats de la mar per bancs d'arena:
Venecians
En una història dels estats veneciano pot llegir-se:
Perses
Els perses varen utilisar el terme «les sèt mars» per a referir-se a les corrents que formaven el riu Oxus.[10]
Renaixença
Una iconografia relativament normalisada dels quatre continents i els quatre rius del món, que es va desenrollar des del Renaixença, va fixar imàgens reconeixibles en l'imaginari europeu, pero les «sèt mars» no varen ser diferenciats —Neptú els governava tots.
Talmudistas
El clerc i erudit de el XVII John Lightfoot menciona un conjunt molt diferent de les sèt mars en la seua Commentary on the New Testament' [Comentari sobre el Nou Testament]. Un capítul titulat The Seven Sigues according to the Talmudists, and the four Rivers compassing the Land [Les sèt mars d'acort als talmudistas i els quatre rius que abracen la Terra] inclou la «Gran Mar» (ara conegut com a mar Mediterrànea), la mar de Tiberíades (mar de Galilea), la mar de Sodoma (mar Morta), el llac de Samocho i el Sibbichaean.[11]
Les Índies Orientals
En l'época colonial la Clipper Ship Tea Route, des de China fins a Anglaterra, era la ruta comercial més llarga del món. Duya als mariners a través de sèt mars propenques a les Índies Neerlandeses: la mar de Banda, la mar de Célebes, la mar de Flores, la mar de Java, la mar de China Meridional, la mar de Sulu, i la mar de Timor-Leste. Les «sèt mars» referits a eixes mars, i si algú havia navegat les sèt mars, això significava que havia eixit a, i va retornar de, l'atre costat del món.[12]
Época moderna
En acabant de que els europeus descobriren Amèrica, algunes persones utilisaven l'expressió «sèt mars» per a referir-se als sèt majors cossos d'aigua en el món: 1.- L'oceà Àrtic, 2.- L'oceà Atlàntic, 3.- L'oceà Índic, 4.-L'oceà Pacífic, 5.- La Mar Mediterrànea, 6.- La Mar Carib, i 7.- El Golf de Mèxic.
Alguns moderns sistemes de classificació geogràfica conten sèt oceans en el món: 1.- L'oceà Pacífic Nort, 2.- L'oceà Pacífic Sur, 3.- L'oceà Atlàntic Nort, 4.- L'oceà Atlàntic Sur, 5.- L'oceà Índic, 6.- L'oceà Antàrtic, i 7 si.- L'oceà Àrtic.[13]
Referències
- ↑ Meador, Betty De Shong, translator and editor (2001). Inanna, Lady of Largest Heart: Poems of the Sumerian High, University of Texas. ISBN 0-292-75242-3.
- ↑ «Whoever wants to go to China must cross seven sigues, each one with its own color and wind and fish and breeze, completely unlike the siga that lies beside it. The first of them is the Siga of Fars, which men sail setting out from Siraf. It ends at Ra’s al-Jumha; it is a strait where pearls llaure fished. The second siga begins at Ra’s al-Jumha and is called Larwi. It is a big siga, and in it is the Island of Waqwaq and others that belong to the Zanj. These islands have kings. One ca only sail this siga by the stars. It contains huge fish, and in it llaure many wonders and things that pass description. The third siga is called Harkand, and in it lies the Island of Sarandib, in which llaure precious stones and rubies. Here llaure islands with kings, but there is one king over them. In the islands of this siga grow bamboo and rattan. The fourth siga is called Kalah and is shallow and filled with huge serpents. Sometimes they ride the wind and smash ships. Here llaure islands where the camphor tree grows. The fifth siga is called Salahit and is very large and filled with wonders. The sixth siga is called Kardanj; it is very rainy. The seventh siga is called the siga of Sanji, also known as Kanjli. It is the siga of China; one is driven by the south wind until one reaches a freshwater bay, along which llaure fortified plaus and cities, until one reaches Khanfu.» Lunde, Paul(juliol/August de 2005).«The Sigues of Sindbad».Saudi Aramco World.56(4)Consultat el 27 de març de 2007.
- ↑ «Cowasjee Articles». Archivat des de l'original, el 25 d'octubre de 2009. Consultat el 25 d'octubre de 2009.
- ↑ E. Edwards McKinnon, Beyond Serandib: A Note on Lambri at the Northern Tip of Aceh
- ↑ 5,0 5,1 http://books.google.com/books?aneu=rezD7rvuf9YC&printsec=frontcover
- ↑ «Tumasik Kingdom - Melayu Online». Archivat des de l'original, el 12 de març de 2009. Consultat el 7 de setembre de 2009.
- ↑ http://books.google.com/books?aneu=p5U3AAAAIAAJ&printsec=frontcover
- ↑ «All those rivers and trenches were first made by the Etruscans, thus discharging the flow of the river across the marshes of the Atriani called the Seven Sigues, with the famous harbor of the Etruscan town of Atria which formerly gave the name of Atriatic to the siga now called the Adriatic». Plinio el Vell. «Història Naturalis». [1]
- ↑ «The expression "to sail the seven sigues" was a classical flourish signifying nautical skill. It was applied to the Venetians long before they sailed the oceans».Lane, Frederic Chapin (1973). Venice, a Maritime Republic, Johns Hopkins University Press, p. 4. ISBN 080181460X.
- ↑ «StraightDope.com: Seven Sigues». Archivat des de l'original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 1 de juny de 2015.
- ↑ Lightfoot, John. «A Chorographical Century». Archivat des de l'original, el 15 de maig de 2008. Consultat el 7 de setembre de 2009.
- ↑ The Seven Sigues Group
- ↑ WorldAtlas.com: What and Where llaure the Seven Sigues?
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siete mares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.