Rumor

Rumor

Crispin i Scapin, pintura a l'oli d'Honoré Daumier, 1858-1860.

Els rumors són proposicions dissenyades per a ser cregudes, i que es transmeten de persona a persona, habitualment de forma oral, sense que existixquen senyes per a comprovar la seua veracitat o infundat en un mínim d'informació manipulada. Es tracta d'especulacions no confirmades que s'intenten donar per certes en un objectiu determinat, i que condicionen el comportament dels demés per damunt de l'informació objectiva. Al no ser informació contrastada, rara volta es difon de forma oberta, encara que açò no impedix que s'estenga de forma ràpida. La forma tradicional i més usada d'estendre un rumor ha segut sempre el boca a boca, pero en l'aparició d'internet, la societat ha aprofitat l'anonimat que dona este mig per a estendre tot tipo de rumors.

Els rumors transmeten en enorme eficiència l'informació social ya que tenen un enorme potencial manipulador, perque les persones tendim a ajustar la nostra pròpia visió del món, a la percepció d'este que tenen els atres.

Ha segut i és usat tant com a ferramenta política com comercial, aparte de l'us individual que li donen les persones anònimes per a aventajar a algú o a alguna cosa, o simplement deixar-li en mal lloc sense benefici directe per al que inicia el rumor. També hi ha rumors l'única finalitat dels quals és la diversió, tinguen o no efectes negatius. Alguns d'estos rumors iniciats com una broma, no tenen possibilitat de ser demostrats com a falsos ni com a autèntics, i si perduren en el temps, acaben convertint-se en llegendes urbanes.

El rumor mai té una font definida, encara que casi sempre tracta d'ubicar la font de l'informació lo més prop possible de l'objecte sobre el que s'informa.

Des d'un punt de vista positiu, el rumor s'associa en una mida per a conéixer la força de la comunicació d'una organisació o d'un tema determinat en els mijos de comunicació.

El rumor dins de les organisacions

El rumor és ineludible en una organisació, i com a tal és un canal més de comunicació interna. Una empresa pot no tindre Intranet, o carir de revista interna, pero mai podrà evitar tindre rumors. Pensat d'esta manera, la gestió del rumor passa a ser una part integral del pla de comunicació interna de l'empresa. Per a això hi ha aspectes clau: contar en un pla de comunicació interna que contemple mijos i canals sòlits, i que coloque en un lloc jeràrquic els temes que revisten major interés per a la gent de l'empresa; identificar als interlocutors clau, les persones més escoltades; generar espais en els que el personal puga preguntar i se li responga en transparència; intervindre en rapidea davant la proliferació d'un rumor; valorar al rumor i escoltar-ho sistemàticament com una important font de feedback.

En qualsevol organisació, quant més elevades siguen la falta d'informació i la rellevància del tema, més fort, sostingut i massiu serà el rumor.

Accepcions del terme

El terme rumor té dos accepcions:

• Soroll informal, persistent, i sense una font precisa (per eixemple, remors en una flota, inclús soroll de fondo provocat per l'onage i el vent en la mar);
• Transmissió d'un fet o d'una història en pretensió de verdadera, i/o en pretensió de revelació, per la via d'un mig de comunicació formal o informal.

És este segon sentit el que es discutix ací, i el que engloba realitats molt diverses:

• Falses informacions, errors periodístics, maniobres de desinformació, per més que siguen desmentits a posteriori, sempre deixen dubtes i creen falses controvèrsia
• Prejuís, quan són contats — és la raó per la qual es va poder calificar als protocols dels sabio de Sion com un rumor antisemita
• Propaganda, quan ella es basa en històries de vida, en casos eixemplars, en teories globals
• Broma, farsa, bulo, quan encara no va ser revelat — alguns analistes assimilen este cas a l'emissió radiodifundida en 1938 d'Orson Welles sobre la Guerra dels móns com una informació transmesa com un rumor

• Certes formes de teories conspirativas, quan la narració és més important que la revelació
• Llegenda contemporànea o llegenda urbana, quan ella pert el seu costat purament anecdòtic i s'ubica en el centre de les controvèrsia, en particular les de tipo mediàtic. Eixemple de llegenda contemporànea: el història d'un terroriste de gran cor i sentiments nobles es va fer circular en el calificatiu de rumor poc despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001 [algú implicat que prevenia sobre l'inminencia d'un gran atentat, un ànima bona responsable d'una bona acció]
• Comunicació viral, quan el producte promogut queda relegat per una molt bona història.

Els rumors poden ser part de tècniques d'influència social, en el marc d'estratègies de diversió.

Bibliografia

Argemí, Marc: Rumors en Guerra. Desinformació, Internet i Periodisme

• Kimmel, Alan: Rumors and Rumor Control: A Manager's Guide to Understanding and Combatting Rumors
• Kapferer, Jean-Noel: Rumors: Uses, Interpretations, and Images