Rotumano
El rotumano, també referit com rotunano, rutumano o Fäeag Rotuạm (forma de cita: Faega Rotuma), és una llengua austronesia parlada pel poble indígena de Rotuma, en l'oceà Pacífic. Llingüísticament i culturalment, Rotuma ha rebut una forta influència polinesia i va ser incorporada com a dependència a la Colónia de Fiji en 1881. El rotumano contemporàneu reflectix préstams significatius del samoano i tongano, despuix de migracions cap a Rotuma.[1]
L'idioma ha despertat gran interés entre els llingüistes perque ampra la metátesis per a invertir l'última vocal d'una paraula en la consonant immediatament anterior, lo que genera un sistema vocàlic caracterisat per umlaut, acurtada o allargament vocàlic i diftongació.
A diferència de les seues llengües veïnes del Pacífic, el rotumano es considera típicament una llengua d'orde subjecte-verp-objecte (AVO).
Fonologia
Consonants
| Labial | Coronal | Postalveolar | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Nassals | m | n | ŋ | ||
| Oclusivas | p | t | tʃ | k | ʔ |
| Fricatives | f v | s | h | ||
| Líquides | r l |
Vocals
| Anterior | Posterior | |
|---|---|---|
| Tancada | i | o |
| Mija | ɛ | ɔ |
| Oberta | }.
OrtografiaDespuix del contacte en misionero, es varen desenrollar diverses ortografia: els misionero catòlics francesos varen usar el seu propi alfabet, mentres que els metodistes anglesos varen elaborar una atra. La més estesa hui és la creada pel reverent metodiste australià C. M. Churchward, també responsable de l'ortografia moderna del tongano. Inclou lletres modificades en diacrítics per a reflectir variants fonètiques, com ä ([æ]), ö ([ø]), ü ([i]) i ʻ ([ʔ]). Bibliografia
Referències
|