Rompecabezas mecànic
Un Rompecabezas mecànic és un rompecabezas presentat com un grup de peces mecàniques interrelacionadas.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]Un dels rompecabezas mecànics coneguts més antics és l'Ostomachion[1] (també escrit a voltes Stomachion o Loculus de Arquímedes) que prové de Grècia i va aparéixer en el III El joc consistix en un quadrat dividit en 14 peces més chicotetes que complixen proporcions geomètriques, i l'objectiu era crear diferents formes a partir d'estes peces, cosa que no era fàcil de fer per les regles del joc.
La còpia manuscrita més completa a on es parla del Ostomachion és la trobada en un Palimpsesto, el cridat Palimpsesto de Arquímedes.
Ausonio nos dona el nom correcte del rompecabezas "Ostomachion" (quod Graeci vocavere Ostomachion, "lo que els grecs cridaven Ostomachion"). El Ostomachion que descriu Ausonio era un rompecabezas similar a lo que despuix es cridaria tangram i era jugat tal volta per vàries persones en peces fetes d'os.[2]
Actualment no es coneix que és més antic, si la versió lúdica del Ostomachion, o l'investigació geomètrica de la figura per part d'Arquimedes. Sobre el Ostomachion també han parlat Mario Victorino,[3] Enodio de Pavía[4] i Lucrecio.[5]
Sigles XVII-XVIII
[editar | editar còdic]
En Iran s'han trobat rompecabezas mecànics que daten de principis de el XVII d. C..
La següent aparició coneguda del rompecabezas està en Japó. En 1742 hi ha una menció d'un joc cridat "Sei Shona-gon Chie No-Ita" en un llibre.
També són destacables els rompecabezas creats pel ebanista i hacedor de mapes londinenc John Spilsbury, qui en 1760, va crear el que para uns és l'inici dels rompecabezas moderns.[1]
El seu rompecabezas va ser creat en la finalitat d'ensenyar geografia. Es tractava d'un mapa d'Europa, pegat sobre una fina placa de fusta. En una serra, Spilsbury va tallar els països en peces independents, separant-los per les seues fronteres.
Temps despuix esta creació va ser usada com pasatiempo educatiu, dissenyat inicialment per a assistir dins de l'educació Britànica ensenyant a chiquets geografia, esta idea d'ensenyança va perdurar fins a prop de 1820.
Al voltant de l'any 1800 el rompecabezas Tangram provinent de China es va fer popular, i 20 anys despuix s'havia estés per Europa i Amèrica.
L'empresa Richter de Rudolstadt va començar a produir grans cantitats de rompecabezas de tipo Tangram de diferents formes, els cridats "Rompecabezas de Anker".
El rompecabezas que es mostra en l'image, fet de 12 peces idèntiques per William Altekruse en l'any 1890, és un eixemple de que els rompecabezas es varen popularisar.
En 1893 el professor Hoffman (seudònim de Angelo Lewis) va escriure un llibre cridat Puzles; Old and New (Rompecabezas; Antic i Nou en espanyol). Contenia, entre atres coses, més de 40 descripcions de rompecabezas en els mecanismes secrets d'obertura. Este llibre es va convertir en una obra de referència per als jocs de rompecabezas i existixen còpies modernes per als interessats.
XX en avant
[editar | editar còdic]
El començ de el XX va ser una época en la que els rompecabezas estaven en gran mida de moda i es varen registrar les primeres paleses per a rompecabezas.
En l'invenció dels moderns polímero la fabricació i manufactura de molts rompecabezas es va fer més fàcil i més barata.
Les ferramentes modernes tals com cortadoras làser permeten la creació de complexos rompecabezas bidimensionales de fusta o de plàstic acrílic. En els últims temps açò s'ha convertit en predominant i s'han segut dissenyat rompecabezas de geometria extraordinàriament decorativa. Açò fa us de la multitut de maneres de dividir un àrea en formes repetitives.
En l'actualitat, els dissenyadors es valen d'ordenadors per al disseny de nous rompecabezas. Un ordenador permet una busca exhaustiva de solucions, en la capacitat de càlcul d'un ordenador, un rompecabezas pot ser dissenyat d'una manera tal que tinga les menors solucions possibles, o una solució que requerixca la major cantitat de passos possible. La conseqüència és que la solució del rompecabezas pot ser molt difícil.
L'us de materials transparents permet la creació de puzles, en el que les peces tenen que ser apilades unes damunt d'unes atres. L'objectiu és crear un patró específic, una image o un gradient de color concret com a solució. Per eixemple, un rompecabezas es compon de varis discs en els que les seccions angulars de diferents tamanys són de colors diferents. Els discs tenen que ser apilats a fi de crear un círcul de color (roig-> blau-> vert-> roig) al voltant dels discs.
Categories
[editar | editar còdic]Rompecabezas de ensamblado
[editar | editar còdic]
En esta categoria, el rompecabezas està present en forma de components, i l'objectiu és produir una determinada forma.
El Gaveta Soma fet per Piet Hein, el Pentominó per Solomon Wolf Golomb i els rompecabezas anteriorment mencionats Tangram i "Rompecabezas de Anker", són eixemples d'este tipo de rompecabezas.
Ademés, els problemes en els que una série de peces tenen que estar dispostes per a cabre en una caixa (aparentment massa menuda) també es classifiquen en esta categoria.
L'image mostra una variant del problema d'empaquetat de Hoffman. L'objectiu és empaquetar 27 cuboides en llongituts laterals A, B, C en una caixa de llongitut lateral A + B + C, subjecte a dos restriccions:
- 1) A, B i C no deuen ser iguals
- 2) El més chicotet dels costats A, B o C deu ser major que: (la suma dels tres entre quatre)
Una possibilitat seria que A = 18, B = 20, C = 22. La caixa tindria que tindre les dimensions de 60 × 60 × 60.
Rompecabezas de desensamblado
[editar | editar còdic]
Els rompecabezas que entren en esta categoria per lo general es resolen per mig de l'obertura o divisió d'estos en peces. Açò inclou els rompecabezas en mecanismes d'obertura secrets, que solen ser oberts per Ensaig i error. Per una atra part, els rompecabezas que consistixen en vàries peces metàliques unides entre sí d'alguna manera també es consideren part d'esta categoria.
Els dos rompecabezas que es mostren en l'image són especialment bons per a les reunions socials, ya que semblen ser molt fàcils de desmontar, pero en realitat moltes persones no poden resoldre estos rompecabezas.
El problema ací radica en la forma de les peces que s'entrellacen quan les superfícies de contacte s'estretixen. Cada peça té dos conicidades opostes inclinades que s'acoplen en les dos peces contigües de manera que la peça no es pot retirar en qualsevol direcció. I per lo tant només poden ser llevades en una direcció de l'espai. Averiguar com és la direcció és el misteri del rompecabezas.
Les caixes anomenades caixes secretes o caixes rompecabezas en mecanismes secrets de aperturan s'inclouen en esta categoria. Estes caixes són molt populars en Japó.
Estos cofres contenen mecanismes d'obertura més o menys complexos, generalment invisibles que revelen un chicotet espai buit en l'obertura. Hi ha una gran varietat de mecanismes d'obertura, tals com a panels a penes visibles que necessiten ser desplaçats, mecanismes d'inclinament, panys magnètics, passadors mòvils que necessiten ser girats en una posició determinada i inclús panys temporizadas en el que un objecte té que ser mantingut en una posició donada fins que un líquit ha omplit un cert recipient.
Rompecabezas de entrelazamiento
[editar | editar còdic]
En un rompecabezas de entrelazamiento, una o més peces mantenen el restant unides, o les peces són mútuament autosostenibles. L'objectiu és desmontar completament i després tornar a montar el rompecabezas. Eixemples d'estos són els ben coneguts nucs de fusta chinencs.
Tant el montage com el desmontage d'este tipo de rompecabezas pot ser difícil i cal tindre en conte que, contràriament als rompecabezas de montage, estos rompecabezas, per lo general no es derroquen fàcilment.
El nivell de dificultat d'estos rompecabezas s'evalua habitualment en térmens del número de moviments necessaris per a eliminar la primera peça del rompecabezas inicial.
L'image mostra un dels representants més notoris d'esta categoria, el nuc de fusta chinenc. En esta versió en particular, dissenyada per Bill Cutler, un conegut matemàtic que treballa en rompecabezas d'este tipo, es necessiten 5 moviments ans que la primera peça puga ser retirat del rompecabezas.
L'història coneguda d'estos rompecabezas es remonta a principis de el XVIII.[6][7] En 1803 un catàlec de rompecabezas d'un tal "Bastelmeier" (provablement Bestelmeyer) contenia dos rompecabezas d'este tipo. El Llibre Puzles Old & New (1893), del Professor Hoffmann (seudònim de Angelo Lewis), també contenia dos entrades de rompecabezas de entrelazamiento.
A principis de el XIX els japonesos es varen apoderar del mercat d'estos rompecabezas. Varen desenrollar multitut de jocs de tot tipo de formes diferents - d'animals, cases i atres objectes - mentres que el desenroll en el món occidental girava principalment entorn a formes geomètriques.
En l'ajuda d'ordenadors, s'ha pogut analisar grups complets de partides de entrelazamiento. Este procés va ser iniciat per Bill Cutler en el seu anàlisis de tots els nucs de fusta chinencs. D'octubre de 1987 a agost de 1990 es varen analisar les 35.657.131.235 (35 mil millons) variacions diferents dels nucs de fusta chinencs analisats. Els càlculs varen ser realisats per varis equips de l'época en paralel tots treballant al mateix temps i el total de temps invertit entre tots els equips va sumar un montant de 62,5 anys de càlcul.
En formes diferents dels nucs chinencs el nivell de dificultat pot alcançar graus de fins a 100 moviments ans que la primera peça puga ser retirada del rompecabezas, dificultat a una escala tal, que els sers humans tindrien dificultats per a comprendre. El pico d'este desenroll és un rompecabezas en el que l'adició d'unes poques peces duplica el número de moviments que cal fer ans que la primera peça puga ser retirada del rompecabezas.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2013. Consultat el 29 d'agost de 2014.
- ↑ Ausonii Cento nuptialis en Monumenta Germaniae Historica, auctores antiquissimi, vol. 5, part 2: D. Magni Ausonii opuscola, Berolini apud Weidmannos, 1883, pag. 140-41 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Ars grammatica, III, 1 en Grammatici latini, Lipsiae in aedibus R. G. Teubneri, 1857, vol. 6, part 1, pagg. 100-01.
- ↑ Carmen CCCXL (2, 133) en Monumenta Germaniae Historica, auctores antiquissimi, vol. 7, Magni Felicis Ennodi opera, Berolini apud Weidmannos, 1885, pag. 249 [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ De rerum natura, II, 776-787 citat en Reviel Netz, Fabio Acerbi, Nigel Wilson(2004).SCIAMVS.5
- 67–99.Consultat el 3 d'octubre de 2013.
- ↑ David Darling, The Universal Book of Mathematics: From Abracadabra to Zeno's Paradoxes, pàgina 49, John Wiley & Sons, 2004 ISBN 0471667005.
- ↑ The Burr Puzle Site, "Historical overview", IBM Research 1997 .
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Puzles Old & New, del Professor Hoffmann (pseudonimo de Angelo Lewis), 1893
- Puzles Old and New, de Jerry Slocum i Jack Botermans, 1986
- New Book of Puzles, de Jerry Slocum i Jack Botermans, 1992
- Ingenious & Diabolical Puzles, per Jerry Slocum i Jack Botermans, 1994
- The Tangram Book, de Jerry Slocum, 2003
- The 15 Puzle, de Jerry Slocum i Dic Sonneveld, 2006
- David Darling, The Universal Book of Mathematics: From Abracadabra to Zeno's Paradoxes, pàgina 49, John Wiley & Sons, 2004 ISBN 0471667005
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rompecabezas mecánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.