Anar al contingut

Robot Carnival

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Robot Carnival

Robot Carnival (ロボット・カーニバル lit. El carnestoltes dels robots?) és un OVA compost per varis curts i llançat en 1987 per A.P.P.P.

Consta de nou curts de diferents directors, molts dels quals havien escomençat com a animadors i tenien poca o cap experiència en la direcció. Cada cual té un estil d'animació distintiu i les històries varien entre la comèdia i el drama. La música de tots els segments va estar composta per Joe Hisaishi. Este OVA ha conseguit ser considerat una película de cult.cita requerida

En Espanya va ser estrenada en els cines en 1992 i llicenciada en VHS per Mànega Films, en 1993 va ser emesa en Canal+ baix el títul Carnestoltes d'animació'. Aixina mateix va ser emesa parcialment per Televisió Espanyola en 1998 dins del documental La nit dels mànega. En Amèrica del Nort va ser distribuïda en sales de cine per Streamline Pictures en l'orde dels curts llaugerament canviat.

Segments

Obertura

Opening (オープニング Obertura?) Té lloc en un desert. Un chic ha trobat un chicotet cartell en la paraula "Pròximament" que anuncia l'arribada del Carnestoltes dels Robots. Sembla esglayat i agitat. Advertix a les persones del seu poble en el desig de mamprendre la fugida quan de sobte una màquina enorme acompanyada d'una multitut de robots escomença a obrir-se pas cap al llogaret. Antany una magnífica caravana ambulant, hui no és més que un ent destructiu, deteriorat i oxidat despuix de vàries décades vagant pel desert.

Personal
  • Escenari / Director / Guion gràfic: Katsuhiro Otomo[1]
  • Disseny de personage / Animació clau: Atsuko Fukushima
  • Fondos: Nizō Yamamoto
  • Efectes de sò: Kazutoshi Sato

Franken's Gear

Franken's Gear (フランケンの歯車 La màquina de Franken?) Un científic loco intenta donar vida al seu robot en una llampada, al més pur estil de Frankenstein. Quàn conseguix donar-li vida, el robot copia tot lo que el científic fa. Ple d'alegria, el científic escomença a ballar fins que entropeça i cau. Tractant d'imitar-li, el robot també es posa a ballar, entropeça i cau sobre el científic, matant-ho.

Personal
  • Director / Escenari / Dissenye de personage: Koji Morimoto.[1]
  • Fondos: Iūji Ikehata
  • Efectes de sò: Kazutoshi Sato

Deprive

En "Deprive", una invasió de soldats alienígenas robòtics ataca una ciutat i seqüestra a vàries persones, incloent una jove chica. El seu companyer, un androide, és severament danyat mentres intenta protegir-la, veent-se obligat a presenciar, impotent, cóm li la duen mentres ell subjecta el seu medallón.

Temps despuix, un chicon en capacitats sobrehumanas intenta enfrontar-se a un eixèrcit de robots, quan és capturat i torturat pel cap alienígena, pero llavors es revela que ell és el androide que cuidava a la chiqueta, que s'ha somés a una millora per a convertir-se en un androide de combat en aspecte humà. Despuix de derrotar al cap dels alienígenas, el androide rescata la chica i mamprén la fugida. Llavors la chica finalment es desperta, i ho reconeix gràcies al medallón que encara conserva.

Personal
  • Director / Escenari / Dissenye de personage: Hidetoshi Ōmori[1]
  • Fondos: Kenji Matsumoto
  • Efectes de sò: Junichi Sasaki

Presence

Presencia (プレゼンス?), un d'únic dos segments que presenten diàlec inteligible, és el història d'un home quí té una obsessió en una chica robot que ha construït en secret en un intent de compensar la carència de qualsevol relació propenca en la seua dòna i família.


Quan el robot desenrolla una personalitat pròpia, més allà lo que el home el havia programat, est sofrix un accés de pànic destruint a la seua creació, abandonant el seu laboratori secret i la seua creació segons el para sempre. Vint anys més vesprada, el home té una visió del seu robot que apareix davant ell, pero llavors ocorre una explosió a on la robot és destruïda, abans que puga prendre la seua mà. Retorna al seu antic laboratori en la cabanya per a trobar els seus restants en el mateix lloc a on anys abans el havia destruït. Passen atres vint anys i la robot apareix una atra volta davant el home. Ara ella pot prendre la seua mà i passegen a la distància junts, abans de desaparéixer davant de la seua impressionada dòna.

Poc diàlecs narrant els acontenyiments en primera persona.

Personal
  • Director / Escenari / Dissenye de personage: Yasuomi Umetsu[1]
  • Assistència de producció de l'animació: Shinsuke Terasawa, Hideki Nimura
  • Fondos: Hikaru Yamakawa
  • Efectes de sò: Kenji Mori
Repartiment principal
Personage Japonés Espanyol
Protagoniste Kohji Moritsugu Ricky Coello
Chica Junko Terada Núria Mediavilla
Yaya Keiko Hanagata
Filla (despuix del matrimoni) / Chicotet Mecha Kumiko Takizawa

Starlight Angel

"Starlight Angel" és una història bishōjo futurista sense diàlecs que presenta a dos amigues adolescents que passen la vesprada divertint-se en les atraccions d'un Parc d'atraccions en temàtica de robots. Una de les chiques revela a l'atra que començat un festeig en un chicon i es reunirà en ell en el parc per a que ella ho conega; mentres es dirigixen al lloc de trobada choquen en un robot qui queda enlluernat per l'atra chicona, qui pert un relicario i el robot decidix buscar-la per a tornar-li-ho.

Despuix de conéixer al nóvio de la seua amiga descobrix que és el chicon en qui també ella mantenia una relació i qui li va regalar el colgante que acaba de perdre, per lo que fuig en el cor trencat mentres la seua amiga molesta trenca en ell. La chicona accidentalment entra a un joc de realitat virtual i es troba allí en el robot, passejant junts i conseguint que ella somriga, pero al vore novament el colgante que ell intenta tornar-li, les seues emocions negatives fan que la simulació creu un mònstruo del com el robot deu rescatar-la, en fer-ho descobrix que en realitat és un chicon disfrassat i que s'ha guanyat el seu cor.

El història acaba en la chicona i la seua amiga novament juntes fora del parc que ya ha tancat mentres esperen que el jove acabe la seua tanda per a retornar junts.

L'estil visual d'este segment va ser fortament influït pel vídeo musical "Take on Em" de grup A-ha.[2]

Personal
  • Director / Escenari / Dissenye de personage: Hiroyuki Kitazume[1]
  • Fondos: Yui Shimazaki
  • Efectes de sò: Kenji Mori

Núvol

"Núvol" presenta el viage d'un robot a través de temps, i l'evolució de home. El backdrop està animat en núvols que descriu varis acontenyiments de l'univers, com la modernisació de home aixina com l'autodestrucció de home. Finalment el mateix àngel quí plora la seua immortalitat ho fa humà. L'animació està feta en un scratchboard o estil d'aiguafort.

Personal
  • Director / Escenari / Dissenye de personage: Manabu Ōhashi (com "Mao Lamdo")[1]
  • Animació: Hatsune Ōhashi, Shiho Ōhashi
  • Efectes de sò: Suwara Pro

Contes estranys de Meiji Cultura de Màquina: Invasió de l'Estranger

Meiji Karakuri Bunmei Kitan: Kōmōjin Shūrai no Maki? (明治からくり文明奇譚〜紅毛人襲来之巻〜 "Contes estranys de Meiji Cultura de Màquina: Westerner Invasió"?)

Renombrado com "Un Conte de Dos Robots, Capítul 3: Invasió Estrangera" per a Streamline. Ocorre en el XIX, més precisament a inicis de l'Era Meiji, i presenta dos "robots jagants" dirigits per una tripulació humana. El història comença en la lluita de robots jagants per a prendre el control de Japó, pero és desafiat per unllogarencs que operen una "màquina feta per a una desfilada"—un robot jagant japonés. L'estil d'este segment és una reminiscència de la Segona Guerra Mundial una película de propaganda. A pesar del títul d'este segment, no hi ha cap precuela o seqüela coneguda. L'occidental parla anglés en la versió original.

En este curt també varen treballar animadors de l'estudi Gainax, com Yoshiyuki Sadamoto i Mahiro Maeda. El seu estil és reconeixible i guarda certes semblances en la que eixe mateix any, 1987, seria la seua primera película, Royal Space Foce: The Wings of Honnêamise.

Personal
  • Director / Escenari: Hiroyuki Kitakubo[1]
  • Disseny de personage: Yoshiyuki Sadamoto
  • Dissenyador mecànic: Mahiro Maeda
  • Assistència d'animació: Kazuaki Mōri, Yuji Moriyama, Kumiko Kawana
  • Fondos: Hiroshi Sasaki
  • Efectes de sò: Junichi Sasaki
Repartiment
Personage Japonés Espanyol
Sankichi Komegata Kei Tomiyama Alberto Mieza com Kichi
Yayoi Chisa Yokoyama Aurora Ferrándiz com Yaori
Fukusuke Katsue Miwa Jordi Pons com Toki
Denjirō Kaneto Shiozawa Mario Arpal
Daimaru Toku Nishio Antonio Gómez de Vicente com a Gros
John Jack Volkerson III James R. Bowers Pepe Mediavilla com Jonathan Jameson Volkerson III

Home pollet i Coll Rojo

Niwatori Otoko to Akaikubi? (ニワトリ男と赤い首 Home de pollet i Coll Rojo?), retitulada a "Malensomi" per Streamline; es desenrolla una nit en la ciutat de Tòquio. un jagantesc ser robòtic vol fer-se en el control de la ciutat i governar-la per a lo que desperta a un heralt, el "Home Pollet". Este té el poder de donar vida a les màquines, creant aixina un eixèrcit per al seu amo. L'únic humà que queda despert és un assalariat borracho (Coll Rojo, cridat aixina per una tovalleta que du d'eixe color) que presencia les activitats del Home Pollet i intenta esglayat fugir d'ell a tota costa montat en una scooter. La persecució du a Coll Rojo a evitar l'invasió puix si algun humà està despert al alba el pla del malvat Robot fallarà. Quan ix el sol sense haver pogut atrapar a Coll Rojo els robots desapareixen i tot torna a la normalitat, pero Coll Rojo es desperta i descobrix que les màquines ara estan incrustades en la part alta d'un conjunt de rascacels, mentres que els ciutadans de Tòquio fan les seues vides molt avall aparentment aliens a tot lo que ha ocorregut.

Personal
  • Director / Escenari / Dissenye de personage: Takashi Nakamura[1]
  • Fondos: Hiroshige Sawai
  • Efectes de sò: Jun'ichi Sasaki

Final

Ending (エンディング Final?). És el seqüela del primer segment, del prñ segment de el OVA), el Carnestoltes de Robot està parat per una duna en el desert. Incapaç de pujar l'obstrucció arenenca, les parada de Carnestoltes en la seua base. Quan el sol esta sobre la relíquia ambulant, flashback recorden la grandiositat del Carnestoltes en el cim de la seua existència, i de la seua glòria passada en el viage alegrant a tantes ciutats. En la vespradeta, veem la plataforma alvance en una explosió repentina. L'espenta final prova ser massa per a l'envellit artefacte, i finalment es desbaraten en múltiples peces en el desert. Els crèdits són mostrats, concloent en un epílec.

En l'epílec al final dels crèdits, molts anys despuix, un home descobrix un objecte entre els restants i ho du a la seua família. És una caixa de música presentant un robot de miniatura ballerina. Quan balla, els chiquets aplaudixen. La ballerina acaba el seu ball en un bot a l'aire i explota, destruint la casa a on la família havia vixcut, deixant en lletres enormes "FIN" en el seu lloc com el supervivent únic, la flama de mascota de la família, lluita per a recuperar i posar-se de peu.

Personal
  • Escenari / Director / Guion gràfic: Katsuhiro Otomo[1]
  • Disseny de personage / Animació clau: Atsuko Fukushima
  • Fondos: Nizō Yamamoto
  • Efectes de sò: Kazutoshi Sato

Llançament

El OVA es va llançar en Japó en VHS i laserdisc el 21 de juliol de 1987 a través de JVC. Carl Macek llicencie el OVA i les va distribuir en teatres i en vídeo en Amèrica del Nort a finals de 1980.

Una Edició llimitada en DVD per a la Regió 2 de Carnestoltes de Robot es va llançar en Japó a través de Diversió de Voltó en novembre de 2000. Una Regió 1 DVD de Carnestoltes de Robot es va llançar en els Estats Units per Diskotek en 2015.

Doblage Inglés de Streamline

El guion per al doblage de la versió en anglés de "Un Conte de Dos Robots" és llaugerament diferent de la versió japonesa original i inclús afig unes quantes llínees que no presents en la versió original. Ademés, una referència del Japó del 1854 obert al comerç estranger destacant diàlec anglés de l'antagonista.

Algunes versions del doblage en anglés lliberat per Streamline canvia l'orde dels segments i va modificar el "Ending" de Final per remoure les imàgens estàtiques de el "Carnestoltes de Robot," colocant els dos segments animats després a cada cual un atre, i colocació tot dels crèdits molt al final de el OVA. Les imàgens estàtiques de el "Carnestoltes de Robot" varen ser provablement trets per Streamline per a eliminar tots els kanjis en la película. Carl Macek va declarar que el canvi d'orde en els segments es va deure a consideracions sobre l'explotació teatral de el OVA.

Els varis segments es varen rebre per separat i llavors posteriorment reunits. Per a mantindre la distribució real de la lliberació teatral gestionable, els segments varen ser arreglats per a minimisar els canvis d'una atra manera hauria requerit un esforç adicional i per tant hauria afegit el cost de la distribució. La decisió va ser presa mútuament per Streamline i APPP Sobre la seqüència de crèdit i l'us d'imàgens estàtiques- la companyia que va produir el OVA, també va estar d'acort en crear un nou ending en els crèdits sense els kanjis per a facilitar la seua distribució internacional..

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 "Anime En el Alamo".
  2. ↑ Carnestoltes de robot Banda sonora de Quadro de Moviment Original.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robot_Carnival&oldid=1501296»