Anar al contingut

Riu Vernisa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Vernisa

El riu Vernisa o Bernisa (en valencià Vernissa), antigament cridat de Nasiu o de Balansat, és un riu de l'est de la península ibèrica, l'afluent més important del riu Serpis, al que s'unix en el Real de Gandia. Recorre 31 km entre les comarques del Valle d'Albaida i la Safor i arreplega les aigües d'una conca de 140 km² situada entre el vertent sur del massiç del Mondúver i la vertent nort de la serra de la Cuta. Este territori inclou a la seua volta les chicotetes conques dels barrancs de Marchuquera, Navesa (Ador) i Vinuesa o d'Alfahuir.

Passant per la Penya Roja. Ròtova.

Geografia

El riu Vernisa naix en Pinet i passa per Luchente i Benicolet. Ya dins de la Safor passa per Almiserat, per Rótova i prop del Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba i Alfahuir. Continua pel terme de Palma de Gandia i per Beniarjó i el Real de Gandia, desembocant en el riu Serpis. Té un règim fluvial de tipo mediterràneu.

Apareix descrit en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:[1]

BERNISA: r. de la prov. de Valéncia, part. jud. de Gandia: té el seu orige en els monts mes orientals de la vall de Albayda, a on despues de rebre els seus alvertents i les fonts que broten en els térm. de Ayelo, Rugat, i Terrateig, corre per un estret caixer en direccion de N. á S. en el nom de Barranc de Ayelo, fins que prop de Benicolét i en el molí dit de Simó, rep les aigües d'un atre barranc cridat de Chetá, des del punt del qual pren la denominació de r. Nasiu. Seguix després el seu curs deixant á la der. á Castellonét de la Conquista, i junt á Rótova, a el S. de Almiserát, confluïx en la ramhla de Pinet, que naix en el pla cridat Caño del Clot, 3 hores de Gandia. Des d'esta confluència endoblega la seua direcció hácia el E. en el nom de r. Bernisa, i deixant á la der. á Alfahuir i á l'izq. á Benirredrá i Real es precipita en el r. Alcoy (V.). Té fortes avingudes pels considerables monts que li donen els seus alvertents, i en l'objecte d'aprofitar les seues aigües per al rec, es va fer un assut o azud á 1/4 de hora del espresado pla, el qual ha segut destruït en vàries ocasions per l'ímpetu de les corrents, havent-se fet algunes reparacions de consideració. Els principals de que es té notícia són: el que va tindre lloc en 1782 i 83, el presupost del qual de despeses va ascendir á 800 pesos, i el que es principió en 1841 i es va suspendre en el 43, calculant-se les despeses fetes en 10,000 durs, pero sense que conseguiren l'objecte d'arreplegar i aprofitar les aigües que filtraven per l'obra vella, ni potser és possible que ho conseguixquen mai per ser terra arenisca que es desmorona al moment, deixant unes rajas considerables per a on s'esgolen les aigües. En este azud es reguen les hortes de Real, Renipeixcar, Benirredrá, Beniopa i totes les terres que es troben a el O. de Gandia; i es dona moviment á 4 molins harineros i d'arròs, sit. 3 en el térm. del Real i 1 en el de Benipeixcar.
(Madoz, 1846, pp. 279-280)

Des del seu mateix naiximent han abundat les parades que han alimentat chicotetes hortes, com les d'Almiserat, Alfahuir-Rótova i d'atres associades als molins hidràulics.

Abans de l'obertura dels actuals pous artesans tenia un cabal en estiu de 0,315 m³, el qual es desviava en el terme de Palma de Gandia. Allí naix la séquia anomenada de Vernisa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional del horta de Safor

El riu Vernisa es troba enclavado dins de l'itinerari de la Ruta dels Monasteris de Valéncia, ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa este riu i el propenc Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba, junt al com discorre el riu.

Vore també

Referències

  1. ↑ Madoz, 1846, pp. 279-280.

Bibliografia

  • Prim Artés, Rafael; Sendra Bañus, Fernando (2007). Els barrancs de la Safor, Gandia: CEIC Alfons el Vell. ISBN 978-84-96839-02-1.
  • Fontavella González, Vicente (1952). El Horta de Gandia, Saragossa: Institut Juan Sebastián Elcano.
  • Madoz, Pascual (1846). «Bernisa», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar (vol. IV), Madrit, pp. 279-280.
  • Soldre, Abel; Jordá, Rafael (2005). Rótova: geografia, història, patrimoni.Ajuntament de Rótova. ISBN 978-84-606-4150-6.