Riu Antas
El riu Antas és un curt riu coster del sur d'Espanya que naix en l'extrem oriental de la serra dels Filabres, en la província d'Almeria, comunitat autònoma d'Andalusia, i desemboca en el mar Mediterrànea dins del terme municipal de Vora.
Curs
[editar | editar còdic]Té un curs de 40 km de llongitut. Pertanyent en el seu curs mig i baix a la conca de Vora junt al ric Aigües i al riu Almanzora. Transcorre també pel municipi d'Antas en el que compartix nom.[1]
El riu Antas naix llaugerament per damunt dels 1000 m d'altitut, pero dos terceres parts del seu curs fluïxen a menys de 100 m sobre el nivell de l'mar. En el seu curs baix, té un caràcter torrencial per les escasses precipitacions en la zona, la qual cosa ha originat en ocasions d'inundació numeroses pèrdues econòmiques per a la zona.
Desembocadura
[editar | editar còdic]Desemboca en forma de chapull, en la denominada estany de Port Rei, també coneguda com a estany de Vora, que és un espai natural protegit,[2][3] com lo és el propi riu Antas en el seu últim tram, ya que va ser propost com Lloc d'Interés Comunitari (LIC) des de l'any 1999 en el còdic ES6110017;[4] a pesar de les propenques urbanisacions costeres de Port Rei, en la marge dreta, i Les Marines de Vora en la marge esquerra.[3] Les pluges torrencials també provoquen l'arrastre de sediment cap a la desembocadura, per lo que l'estany queda a sovint separada de la mar per una barrera natural.[3]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]La zona protegida del riu Antas, en una extensió de 23,08 ha, és llar d'una espècie inclosa en les directives de protecció de naturalea —la tortuga mora (Testudo graeca), que es troba classificada com a espècie vulnerable[5]—, i presenta tres tipos d'hàbitat.[6] És una zona en vegetació de ribera ben conservada;[4] aixina mateix, la zona de l'estany és una zona d'interés ornitológico, ya que és zona d'crío d'espècies com la malvasía cabeciblanca (Oxyura leucocephala) i la cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris).[3]
Entre les espècies representants de flora hi ha principalment carrizales (Phragmites australis), pero també tarajales (Tamarix canariensis i Tamarix boveana), saladares (Arthrocnemum macrostachyum, Limonium sp. o Suaeda vora), i juncales (Juncus maritimus i Juncus acutus).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Resenyes històriques» (en espanyol). Ajuntament de Antas. Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2016. Consultat el 21 de novembre de 2015.
- ↑ «Nou despropòsit en Vora: l'estany del Antas, espai protegit» (en espanyol). Teleprensa. Consultat el 21 de novembre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Estany de Vora (Desembocadura del Riu Antas)» (en espanyol). Junta d'Andalusia. Consultat el 21 de novembre de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 «ES6110017, Riu Antas» (en anglés). Ret Natura 2000. Consultat el 21 de novembre de 2015.
- ↑ «Mediterranean spur-thighed tortoise - Testudo graeca Linnaeus, 1758» (en anglés). European Nature Information System, European Environment Agency. Consultat el 21 de novembre de 2015.
- ↑ «Ric Antas» (en anglés). European Nature Information System, European Environment Agency. Consultat el 21 de novembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Antas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.