Ritual del rei substitut

Tablilla de presagios astrológicos desbubierta en la biblioteca de Asurbanipal.

El Ritual del rei substitut era un antic rito religiós de Mesopotamia de sacrifici humà, documentat més clarament en Asiria, que es realisava per a salvaguardar al rei quan este havia segut condenat per forces sobrenaturals. En general, es pensava que estos mals presagios provenien de certs acontenyiments astronòmics com els eclipses. Durant el ritual, el rei abdicava simbòlicament del seu tro i es colocava un substitut en el seu lloc durant un periodo de fins a 100 dies. Encara que no posseïa cap poder real, el rei substitut vivia i celebrava la cort en el palau i gojava de la riquea i el prestigi del sobirà. Al mateix temps, el verdader rei s'ocultava i només era accessible per als seus consellers més íntims. A lo llarc del ritual es realisaven molts ritos exorcistas per a transferir el perill derivat dels mals presagios del monarca real al substitut. Al final d'este temps, el substitut és eixecutat i el verdader rei, havent transferit en èxit el seu funesto destí al chivo expiatorio, retorna al seu tro.

Justificació de la cerimònia

L'institució es justifica dins de la mentalitat dels antics babilonios i assiris en la fe en la predicció del futur i la "doctrina" de la substitució.

La fe en la predicció del futur

Per als antics mesopotámicos els imprevists, els acontenyiments, les conjuntures anormals i les trobades insòlites constituïen advertències, "senyals" a través de les quals els deus, organisadors del món i directors de l'evolució de les coses, deixaven prevore les seues decisions sobre el destí de l'humanitat segons un còdic definit. Entre els signes del cel, un dels més reveladors i més dramàtics, segons l'opinió de l'época, era l'eclipse. L'ocultació de la llum d'una estrela era un presagie transparent d'una atra ocultació ací en la terra: la desaparició d'aquell que eixercitava el paper de iluminador i orgull del seu poble: el rei. Encara que tots els casos documentats de realisació del ritual són atribuibles a un eclipse, és possible que un atre tipo de trànsits astronòmics també pogueren propiciar el ritual. Una tablilla descoberta en la Biblioteca de Asurbanipal que descriu el ritual afirma que les raons per a la seua realisació són "el mal auguri de signes malignes i de mala sort, eclipses de lluna, sol, Júpiter, Venus, Mercurio i Saturn, [i Mart].

No tots els eclipses provocaven el ritual. Devien complir-se certes circumstàncies. La taula 20 del Enuma Anu Enlil, una colecció de registres de presagios astrológicos, afirma que si es produïx un eclipse (de lluna) i el planeta Júpiter està present en eixe eclipse, el rei està fòra de perill; un noble dignatario morirà en el seu lloc. Una atra font afirma, en el cas d'un eclipse solar, que si té lloc un eclipse (de sol) i Venus i Júpiter són visibles, el rei està fòra de perill, pero el país serà atacat per un enemic. Exceptuant els eixemples anteriors, tots els eclipses significaven, en essència, que un rei poderós anava a morir, pero l'identitat i l'ubicació del monarca condenat devien determinar-se per separat. Açò es feya analisant les característiques de l'eclipse, com la data, el hora, la direcció del seu trànsit i la regió enfosquida del disc llunar o solar.

La zona enfosquida del disc de la lluna o del sol era d'importància primordial per a determinar l'identitat del rei i del país en perill. El disc estava separat en quatre parts que corresponien als quatre parts del món conegut dels assiris. Estos eren Amurru a l'oest, Elam a l'est, Subartu al nort i Acad en el sur. El obscuriment d'un quadrant concret durant un eclipse significava un perill per al país corresponent i un eclipse total representava un perill universal. Els reis assiris corrien perill quan s'eclipsava el quadrant més baix (corresponent a Subartu). Per a reis com Asarhaddón, que governava tant Asiria com Babilonia, un quadrant dret enfosquit (corresponent a Acad) també significava perill. Aixina, en Asiria era necessari el ritual del rei substitut quan l'eclipse complia estes condicions i Júpiter no era visible simultàneament.

La doctrina de la substitució

El futur adivinatorio era lo que calia esperar en el moment en que els deus donaven a conéixer la seua decisió per mig de presagios. Pero hi havia un recurs possible contra este veredicte, com ho hi ha contra la dels juges ací en la terra. Aixina, es varen establir un cert número de procediments per a instar als deus a "otorgar el perdó", per a revertir els seus decrets condenatoris: la realisació de diversos rituals exorcistas i conjurs màgics. Est era precisament un dels postulats essencials de l'exorcisme: es pensava, en efecte, que el mal podia ser transferit d'un individu a un atre.

Procediment ritual

Erro al crear miniatura:

Tablilla de marfil en una compilació de presagios ordenada pel rei Sargón II (722-705 a. C.) per a instalar-l'en el seu palau de Khorsabad. Museu Nacional d'Iraq

Avís i recomanació al rei

Quan es determinava que el ritual era necessari, els consellers del círcul íntim del rei li informaven. A voltes ho feya únicament el exorcista principal, encara que generalment sembla que un grup de funcionaris i consellers d'alt nivell, com el exorcista principal, l'escriga principal i el cantor principal, informaven colectivament al rei dels mals presagios de l'eclipse. Normalment açò només es feya quan l'eclipse ya s'havia produït, pero en uns pocs casos inusuals sembla haver ocorregut de bestreta. En dos excepcions, la sugerència de realisar el ritual del rei substitut sempre provenia del círcul de consellers íntims del rei i eren els únics que participaven en els ritos relatius a l'entronisació del substitut. Encara que el propi rei tenia tècnicament l'última paraula per a procedir o no en el ritual, sempre es va assumir que consentiria la seua realisació.

Elecció d'un substitut

Esta tasca recaïa en els experts: adivinos i astròlecs, exorcistas i "sacerdots" diversos, que en cert modo constituïen el consell de defensa del rei, el seu equip de protecció en assunts que eren al mateix temps religiosos i polítics. Els criteris i les formalitat d'esta elecció no estan clares. En general s'elegia a algun criminal condenat, un presoner de guerra, un adversari polític o simplement un subjecte ordinari. Siga com anara, una volta elegit, el substitut sembla haver segut degudament advertit, a lo manco, de que devia assumir els mals auguris. Pero no és segur que açò es fera sempre de forma clara i explícita. El substitut ideal era algú la mort del qual no causara molt malestar entre el poble. A sovint, en escriure cartes al rei, els funcionaris declaraven simbòlicament la seua disposició a servir com a substitut en la frase ana dinān šarri bēlīya lullik ("Yo aniria com a substitut del rei, el meu senyor").

Ritos d'entronisació i substitució

Una volta elegit el substitut, se li traslladava al palau a on se li llavava, ungía i alimentava. Se li vestia en els robages del rei i se li engalanava en la diadema real i atres joyes, i, finalment, se li colocava en el tro. Les tablillas rituals existents també indiquen que s'elegia a una "chicona" o "verge" per a que servira de "reina" i s'assentara al seu costat. La substituta també rebia una estatuilla per a presentar-l'als deus de l'inframón.

Est era el moment del ritual en el que el verdader rei i el substitut intercanviaven formalment els seus papers. Una atra mida de protecció era canviar el "nom oficial", el "títul" de rei. Els consellers del círcul íntim del verdader sobirà es dirigien a ell com "el llaurador" o "el granger". Encara que no s'especifica en els texts, sembla provable que el verdader monarca tampoc ostentaria cap signe extern de realea ni ocuparia el tro durant el regnat del substitut.

Per a assegurar-se de que es transferien correctament al substitut tots els mals presagios relacionats en l'eclipse junt en qualsevol atre signe funesto, s'anotaven i s'anunciaven al rei i a la regna substituts despuix de la seua ocupació del tro. A continuació, els substituts devien recitar els presagios davant el deu Shamash, el juge còsmic. Esta era una part molt important del ritual, supervisada per l'escriga principal i acompanyada de ritos exorcistas, que servia per a transferir oficialment l'auguri de mort del rei real al substitut. Per a assegurar-se de que este intercanvi de destí era irreversible, el registre a on s'escrivien els vaticinis es pegaven físicament a les robes del rei substitut.

Alguns eclipses exigien que es repetiren els ritos d'entronisació. Ya que el substitut tenia que ser coronat i entronisat en la residència del rei, açò significava que els reis assiris que també governaven Babilonia (com Asarhaddón) tenien que entronisar allí als reis substituts quan s'eclipsava el seu quadrant llunar corresponent. En els casos en que s'eclipsaven els quadrants tant de Asiria (Subartu) com de Babilonia (Acad), els ritos devien realisar-se en el mateix substitut tant en Nínive com en Babilonia. Açò va ocórrer tres voltes durant el regnat de Asarhaddón. Ya que Babilonia estava en ruïnes durant el seu regnat i no posseïa un palau real adequat, Asarhaddón va elegir que els ritos d'entronisació es realisaren en l'antiga ciutat de Acad que una volta va servir com a capital de l'imperi.

El rei substitut mantenia una cort de tamany considerable, possiblement entre un terç i la mitat de la que tenia el rei real. La majoria d'ells eren destinats a mantindre al substitut entretingut i servit com a cuiners i músics. Alguns estudiosos sugerixen que el sèquit del substitut consistia en una cantitat desproporcionada de guàrdies per a mantindre-ho baix control i vigilància, pero atres estudiosos qüestionen esta hipòtesis. Es creïa que la fatalitat predita per l'eclipse ocorreria dins dels 100 dies següents de produir-se el fenomen astronòmic. Per lo tant, el regnat del substitut podia durar, i a sovint ho feya, este periodo de temps. També era possible que el ritual concloguera molt abans. Hi ha registres de rituals de reis substituts que varen durar respectivament 47 dies, 20 dies, 7 dies i inclús solament 3 dies. Esta disparitat mostra que la duració del regnat del substitut no era d'importància primordial i que provablement estava influïda per factors com eclipses adicionals o atres observacions astrològiques.

Mentres el substitut ocupava el tro, s'aconsellava al verdader rei i a la família real que permaneixqueren en palau i no viajaren a l'exterior fins que el ritual haguera conclós. Aparte esta circumstància, el rei mantenia les regnes del regne. Segons pareix, únicament els sacerdots i els consellers reals eren els únics funcionaris en accés directe al rei mentres estava amagat, ya que no es constaten escrits dels governadors o funcionaris de palau dirigits al seu àlies ritual "el Granger". Tampoc hi ha registres que sugerixquen que algun d'estos funcionaris sabera que s'havia entronisat un substitut.

El destí del rei substitut

Per a concloure el ritual, una volta transcorregut el temps previst, el rei i la regna substituts eren eixecutats. El método d'eixecució no està clar, pero algunes fonts apunten a una sobredosis d'alguna droga. Atres fonts sugerixen que els métodos més violents i expeditivos eren lo habitual. Segons les evidències, no sembla que la forma de morir tinguera importància alguna en el ritual. En referir-se a la mort del substitut, els registres utilisen la frase "anar a la pròpia sòrt". Açò no es deu a una aversió a parlar obertament d'això, sino més be a que la mort del substitut es considerava predestinada i inevitable.

Ritos de inhumaació

Només es coneix una inscripció que descriu el sepeli d'un rei substitut. En ella es descriu cóm els cossos del rei i la regna substituts eren vestits, ungidos i enterrats en tots els honors reals, replets d'exhibicions públiques i luto. Se'ls colocava en un mausoleu construït específicament per a ells. No està clar si esta publicitat era una pràctica excepcional o una pràctica normal en el ritual. Durant el funeral es realisaven numerosos ritos exorcistas. El substitut era enterrat en l'estatuilla que se li havia entregat i que representava "tot lo que és mal" per a poder presentar-ho als deus de l'inframón.

El palau real estava rodejat de estatuillas protectores destinades a conjurar qualsevol mal que amenaçara al rei. Despuix de la mort del substitut, el verdader rei era purificat ritualment. Es desconeix el método, pero és provable que incloguera un ritual d'afaitat, un bany en el Tigris, la crema d'incens i l'us de robages nous. És de supondre que estos rituals estaven destinats tant a la neteja del cos com de l'esperit del sobirà.

Bibliografia

• Bottéro, Jean (1995). Mesopotamia: writing, reasoning and the gods, Chicago, III.: University of Chicago Press. OCLC 728628599. ISBN 9780226067278.
• Labat, René(1945).«Li sort dones substitux royaux en Assyrie au temps dones sargonides».Revue d'Assyriologie et d'archéologie orientale.40(3/4): 123–142.ISSN 0373-6032.Consultat el 2022-06-19.
• Jones, Christopher Wayne (2021). Power and Elite Competition in the Neo-Assyrian Empire, 745-612 BC. OCLC 1261045747. Consultat el 2022-06-19.
• Parpola, Simo (2007). Letters from Assyrian scholars to the Kings Esarhaddon and Assurbanipal, Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns. OCLC 123485728. ISBN 9781575061382.
• Radner, Karen(2003).«The trials of Esarhaddon: the conspiracy of 670 BC».ISIMU: Revista sobre Orient Pròxim i Egipte en l'antiguetat.Universitat Autònoma de Madrit.6: 165-183.ISSN 1575-3492.Consultat el 2022-06-19.