Anar al contingut

Rhinoderma darwinii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
granota de Darwin (Rhinoderma darwinii)
Per a un atre amfibi cridat en honor de Charles Darwin vore Melanophryniscus montevidensis.


La granota de Darwin[1] (Rhinoderma darwinii) és una espècie d'amfibi anur de la família Rhinodermatidae. És un animal endèmic dels boscs templats de Chile i Argentina, encara que en este últim país la seua presència està restringides a zones limítrofes en Chile, tant en la província de Neuquén com en la de Riu Negre (en els Parcs nacionals Lanín i Nahuel Huapi).[2] En Chile habita fins als 1800 m s. n. m.,[3] distribuint-se des de la ciutat de Concepció fins a Aysén, en les regions del Biobío i de Aisén del General Carlos Ibáñez del Camp respectivament.[4][5] Es troba en zones de vegetació en un estrat tant tancat com a obert d'espècies arbòrees que presenten un dosel superior als 15 metros d'altura, i associada, segons Crump (2002), a Nothofagus sp., làrix (Fitzroya cupressoides) i luma (Amomyrtus luma). L'abundància de l'espècie és major en boscs natius madurs, els quals presenten una alta complexitat estructural.[6]

Morfologia i comportament

Els machos medixen entre 22 i 28 mm de llongitut, mentres que el tamany de les femelles oscila entre 25 i 31 mm. El tamany corporal dels adults s'associa positivament en la estacionalidad de temperatura, sent este major en localitats que presenten una marcada estacionalidad.[7] Exhibixen extremitats primes i elongadas, de les quals les posteriors posseïxen una chicoteta membrana entre els dits I, II i III, estant moderadament desenrollada entre els dits III i IV i absent entre l'IV i V dit. Presenta un cap de forma triangular la qual es caracterisa per la presència d'un apèndix nassal cilíndric. El cràneu està pobremente osificado. Presenta una cintura pectoral de tipo pseudofirmisternia. [8]La pell de la regió dorsal és plana (sent lleument granular) i en plecs laterals glandulares. R. darwinii presenta una coloració variable, la qual va des de vert a distintes tonalitats de café, sent la de la regió ventral una pigmentació negra en taques blanques, la qual s'estén fins a les membranes interdigitales.[4][5] R. darwinii podria amprar dita coloració de la zona ventral com a mig de dissuasió davant l'amenaça de potencials depredadors (coloració aposemática). Posseïx una vora característica d'un to molt alt similar a l'emés per certes aus.

Reproducció

R. darwinii representa un sobreixent cas de neomelia dins dels amfibis. Despuix d'un amplexo (o abraç nupcial) tènue i breu, la femella deposita en la terra una cantitat que varia entre 3 i 30 ous d'uns 4 mm de diàmetro.[9] Els mascles esperen aproximadament 14 dies (moment en el qual els embrions donen les primeres senyals de moviment), aparentment sense prestar cap tipo de conte parental als ous,[10] temps despuix del qual introduïxen els embrions en la seua boca, els quals s'esgolen pels clavills vocals i alcancen el sac vocal. Rhinoderma darwinii posseïx un desenroll larvario complet a l'interior del sac vocal del macho, per un periodo que generalment dura entre 6 a 8 semanes i que ocorre entre primavera i autumne. Després de la metamorfosis, les chicotetes críes abandonen la boca del seu progenitor per una obertura ubicada per baix de la llengua.[11][12][13][14] La reproducció és irregular, podent donar-se durant tot l'any, pero sent l'incubació de les larves més freqüent entre els mesos de decembre i març.

Conservació

R. darwinii és una espècie amenaçada d'extinció (catalogada com En Perill per la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea) principalment per la pèrdua de la seua hàbitat a causa de la tongada per plantacions forestals i activitats tant agrícoles com a ganaderes.[15][16] Les espècie podria vore's afectada negativament per la degradació del bosc natiu producte de la tala, pastoreig i incendis.[6] Ademés, els individus d'esta espècie són altament susceptibles de desenrollar la malaltia coneguda com quitridiomicosis, presentant altes taxes de mortalitat que podrien dur a #declinació i #extirpació poblacionals.[17][18] Un estudi científic de 2023 va predir que, de continuar l'actual tendència climàtica, esta espècie voria reduït el seu ranc de distribució, amenaçant sériament la seua supervivència.[19]

Actualment existix una organisació no governamental en base en Chile que du el nom d'esta espècie, la qual treballa en la conservació de la mateixa i d'atres amfibis de Chile (ONG Ranita de Darwin).[20] Ademés, en l'any 2018 es va llançar la "Estratègia Binacional de Conservació de la Ranitas de Darwin".[21]

Referències

  1. ↑ Digital, Confidencial (2024-07-23). «Un futur per a la Ranita de Darwin: detalls sobre les estratègies de conservació de l'empresa ARAUCO» (en es). Confidencial Digital. Consultat el 2024-08-09.
  2. ↑ Crump, M. L. (2002) Natural history of Darwin's frog Rhinoderma darwinii. Herpetological Natural History 9, 21-31.
  3. ↑ Díaz-Páez, H. & Ortiz, J. C. (2003) Evaluació de l'estat de conservació dels amfibis en Chile. Revista Chilena d'Història Natural 76: 509-525.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cei, J. M. (1962) Batracios de Chile. Edicions de l'Universitat de Chile. Santiago, Chile. cviii + 180 pp.
  5. ↑ 5,0 5,1 Formes, R. et al (1975) L'identitat del batracio chilé Heminectes rufus Philippi, 1902. Physis 34: 147-157.
  6. ↑ 6,0 6,1 Valenzuela-Sánchez, Andrés; Schmidt, Benedikt R.; Pérez, Catalina; Altamirano, Tania(15 de giner de 2019).«Assessing habitat quality when forest attributes have opposing effects on abundance and detectability: A case study on Darwin’s frogs».Forest Ecology and Management.432: 942–948.ISSN 0378-1127.doi:10.1016/j.foreco.2018.10.022.Consultat el 29 de giner de 2019.
  7. ↑ Valenzuela-Sánchez, Andrés; Cunningham, Andrew A.; Soto-Azat, Claudio(23 de decembre de 2015).«Geographic body size variation in ectotherms: effects of seasonality on an anuran from the southern temperate forest».Frontiers in Zoology.12(1): 37.ISSN 1742-9994.doi:10.1186/s12983-015-0132-i.Consultat el 29 de giner de 2019.
  8. ↑ JAMIESON, BARRIE G.M.. Reproductive Biology and Phylogeny of Anura.
  9. ↑ «Darwin’s frog (Rhinoderma darwinii)». Arkive. Archivat des de l'original, el 5 de setembre de 2015. Consultat el 29 d'agost de 2015.
  10. ↑ Valenzuela‐Sánchez, A.; Harding, G.; Cunningham, A. A.; Chirgwin, C.(2014).«Home range and social analyses in a mouth brooding frog: testing the coexistence of paternal care and male territoriality».Journal of Zoology.294(4): 215–223.ISSN 1469-7998.doi:10.1111/jzo.12165.Consultat el 29 de giner de 2019.(en en)
  11. ↑ Crump, M. L. (2003) Vocal-sac brooding frogs (Rhinodermatidae). Grzimek's Animal Life Encyclopedia, Volume 6, Amphibians. 2nd edition. M. Hutchins, W. I. Duellman, and N. Schlager, eds., Gale Group, Farmington Hills, Michigan.
  12. ↑ Burger C. (1905) La neomelia de la Rhinoderma darwini D & B. Imprenta Cervantes, Santiago de Chile. 23 pp.
  13. ↑ Busse K. (1970) Care of the young by male Rhinoderma darwini. Copeia 2: 395.
  14. ↑ De l'Espasa J. (1872) Sobre la reproducció de Rhinoderma darwinii. Annales de la Societat d'Història Natural de Madrit. 139 pp.
  15. ↑ Cunningham, Andrew A.; Veloso, Alberto; Rowcliffe, J. Marcus; Collen, Ben(12 de juny de 2013).«The Population Decline and Extinction of Darwin’s Frogs».PLOS ONE.8(6): i66957.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0066957.Consultat el 29 de giner de 2019.(en en)
  16. ↑ «The IUCN Ret List of Threatened Species». IUCN Ret List of Threatened Species. Consultat el 29 de giner de 2019.
  17. ↑ Valenzuela-Sánchez, Andrés; Schmidt, Benedikt R.; Uribe-Rivera, David I.; Costes, Francisco(27 de setembre de 2017).«Cryptic disease-induced mortality may cause host extinction in an apparently stable host–parasite system».Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.284(1863): 20171176.ISSN 0962-8452.doi:10.1098/rspb.2017.1176.Consultat el 29 de giner de 2019.
  18. ↑ Cunningham, Andrew A.; Barrientos, Carlos; Ortiz, Juan Carlos; Busse, Klaus(20 de novembre de 2013).«Is Chytridiomycosis Driving Darwin’s Frogs to Extinction?».PLOS ONE.8(11): i79862.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0079862.Consultat el 29 de giner de 2019.(en en)
  19. ↑ «Dotze amfibis chilens podrien extinguir-se producte del canvi climàtic» (en es). El Mostrador (2023-03-09). Consultat el 2024-12-19.
  20. ↑ «ONG Ranita de Darwin | Conservació d'amfibis de Chile» (en es). ONG Ranita de Darwin | Conservació d'amfibis de Chile. Consultat el 29 de giner de 2019.
  21. ↑ «Ranita de Darwin|Estratègia de Conservació|Chile» (en es). Ranita de Darwin|Estratègia de Conservació|Chile. Consultat el 29 de giner de 2019.

Bibliografia

  • Crump, M.L. & Veloso, A. (2005) L'aporte d'observacions de terreny i de l'anàlisis genètic per a la conservació de Rhinoderma darwinii en Chile. Pp. 452-455. En: Smith-Ramirez C, JJ Armesto & C Valdovinos (eds.), Història, Biodiversitat i Ecologia dels Boscs Costers de Chile. Editorial Universitària, Santiago, Chile. 708 pp.
  • Formes, R. (1969) Histologia de la pell de Rhinoderma darwini D i B en relació en el seu color i variabilitat. Bolletí del Museu Nacional d'Història Natural (Chile) 29: 153-163.
  • Manzano, A. S. & Lavilla, I. O. (1995) Myological peculiarities in Rhinoderma darwinii (Anura: Rhinodermatidae). Journal of morphology 224(2):125-9.
  • Veloso A, A. Diaz & R. Galleguillos (1973) El cariotip de Rhinoderma darwini. Anals del Museu d'Història Natural de Valparaíso (Chile) 6: 57-61.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rhinoderma_darwinii&oldid=989734»