Anar al contingut

Ret Jade

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Ret Jade era la consola portàtil cancelada d'Ericsson, destinada a competir en la Game Boy Advance.

Història

Desenrolle

Fredrik Liljegren va fundar Ret Jade com una empresa emergent[1] en febrer de 2000.[2] La startup incloïa a atres desenrolladors notables com RJ Mical.[2][3] Originalment, l'equip de desenroll del Ret Jade es va acostar a Sony i Sega com a possibles socis, pero abdós varen declinar.[4] Ericsson va decidir invertir 10 millons de dólars nortamericans en el Ret Jade.[4] Es planejava llançar-ho per a la temporada nadalenca de 2002[1] i s'hauria venut al por menor per $150.

Cancelació

Quan les vendes generals es varen desplomar, Ericsson va cancelar el Ret Jade abans de la producció en abril de 2001 i va despedir a 22.000 empleats per a ajudar a minimisar les pèrdues.[4] El colapse de la bombeta de les punt com va deixar a l'empresa emergent en una posició en la que no va poder trobar atres inversors per a continuar en el desenroll.[1] No està clar el número d'unitats prototip existents, ni la possibilitat de que s'hagen creat jocs per a elles. Es va dir que Quake III Arena havia rebut un port.[5] La divisió de telefonia mòvil de Ericsson es desinvertiría més vesprada en una empresa conjunta en Sony i es renombraría com Sony Ericsson, fins que Sony va adquirir la participació de Ericsson i es va convertir en Sony Mobile Communications. En 2006, Ret Jade com a empresa seria reiniciada per Liliegren per a operar com un estudi de desenroll de jocs.[1][6]

Especificacions

El Ret Jade, que se suponia que tindria funcions de PDA, conectivitat inalàmbrica, películes DivX, capacitats de teléfon mòvil, un servidor GPS, reproducció d'àudio MP3, un navegador web, la capacitat de descarregar jocs des del lloc web, intercanvi de jocs utilisant tecnologia Bluetooth i gràfics equivalents als de la PlayStation o la Nintendo 64.


El sistema utilisava un processador d'arquitectura MIPS de 32 o 64 bits.[7] Es va dir que els gràfics 3D per polígons[4] possiblement serien manejats per un chipset de NVIDIA.[5] Els gràfics es mostraven en un TFT LCD que admetia 65536 colors.cita requerida El sistema utilisava àudio PCM multicanal.cita requerida La tecnologia Bluetooth permetia la comunicació inalàmbrica entre 2 o més màquines.[4] El sistema funcionava en una bateria d'ions de liti.cita requerida

Referències