L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Restant de supernova de Vela

El restant de supernova de Vela, també cridat Vela XYZ, SNR G263.9-03.3 i AJG 8,[1] és un restant de supernova situat en la constelació de Vés-la. És un dels restants de supernovas més estudiats i més propencs a la Terra.[2][3] Encara que se superpon al restant de supernova Puppis A, este últim està unes quatre voltes més llunt.

Restant de supernova de Vela


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Morfologia

En banda de radi, el restant de supernova de Vela apareix com una nebulosa casi circular, en l'emissió més lluenta en el quadrant suroest, conegut com Vela X.[4] Es pensa que esta regió correspon a una nebulosa de vent de púlsar o plerión (PWN).[2]

El restant de supernova Vela és una de les fonts més lluentes i grans del cel nocturn en la regió de rajos X blans.[5] La seua principal peculiaritat és la diferència de radi i lluentor en rajos X entre les seues regions suroest i noreste. Ademés, la zona suoroeste sembla estar més calenta que la zona noreste. Les imàgens obtingudes en el satèlit ROSAT han revelat una envoltura que el seu diàmetro és d'aproximadament 8°, lo que implica que el seu diàmetro mig és de 40 pársecs. Igualment, esta envoltura és lluenta solament en la regió noreste, mentres que la regió suroest és tènue i està més estesa. El llímit entre la part lluenta i obscura de la closca és prou nítit. Finalment, el restant de supernova de Vela és peculiar en un atre aspecte: no s'observa el front de choc principal i, en canvi, la major part de l'emissió de rajos X es distribuïx per tot el volum del restant de supernova.[3]

En el restant de supernova de Vela s'observen varis fragments de eyecció que descollen de l'ona de choc davantera,

provablement relíquies d'anisotropías que es varen desenrollar durant l'explosió de la supernova. Estudis recents han revelat una alta abundància de silici en dos dels fragments —ubicats en direccions opostes—, lo que sugerix la possible existència d'una estructura de «jets» rics en silici, similars als trobats en Casiopea A.[6]

Remanente estelar

 
Polsos de rajos gamma procedents del púlsar de Vela (imàgens del telescopi Fermi)

El restant de supernova de Vela està associat al púlsar de Vela (PSR J0835-4510): la relació entre abdós objectes astronòmics, realisada per astrònoms de l'Universitat de Sídney en 1968, va ser la prova directa de que les supernovas donen lloc a estreles de neutrons. La rotació d'este púlsar, la freqüència del qual és d'aproximadament 11,2 Hz, ha segut estudiada exhaustivament des del seu descobriment. Va ser el primer púlsar en a on es va detectar una «falla» o «defecte» en la seua rotació; quan es va detectar de nou, dos anys i mig més vesprada, va quedar clar que dites «falles» eren grans i freqüents. En estos episodis, la freqüència de rotació s'incrementa en uns 20 μHz.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ NAME Vela XYZ -- Radi-source (SIMBAD)
  2. ↑ 2,0 2,1 Sushch, I.; Hnatyk, B.(2014).«Modelling of the radi emissió from the Vés-la supernova remnant».Astronomy and Astrophysics.561(A139)Consultat el 23 d'agost de 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sushch, I.; Hnatyk, B.; Neronov, A.(2011).«Modeling of the Vés-la complex including the Vés-la supernova remnant, the binary system γ2 Velorum, and the Gum nebula».Astronomy and Astrophysics.525(A154)Consultat el 23 d'agost de 2021.
  4. ↑ Milne, D.K.(1995).«Polarized radi filaments in the VELA X supernova remnant».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.277(4): 1435-1442.Consultat el 26 d'octubre de 2021.
  5. ↑ Silich, E.M.; Kaaret, P.; Zajczyk, A.; LaRocca, D. M.; Bluem, J.; Ringuette, R.; Jahoda, K.; Kuntz, K.D.(2020).«Global X-Ray Properties of the Vés-l'and Puppis A Supernova Remnants».The Astronomical Journal.160(1): 7 pp..Consultat el 28 d'agost de 2021.
  6. ↑ Sapienza, V.; Miceli, M.; Peres, G.; Bocchino, F.; Orlando, S.; Greco, E.; Combi, J. A.; García, F.; Sasaki, M.(2021).«X-ray emitting structures in the Vés-la SNR: ejecta anisotropies and progenitor stellar wind residuals».Astronomy and Astrophysics.649: 10 pp.Consultat el 25 d'agost de 2021.
  7. ↑ Espinoza, C.M.; Antonopoulou, D.; Dodson, R.; Stepanova, M.; Scherer, A.(2021).«Small glitches and other rotational irregularities of the Vés-la pulsar».Astronomy and Astrophysics.647: 13 pp..Consultat el 14 de setembre de 2021.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Restant_de_supernova_de_Vela&oldid=1357704»