En la teoria de Galois, un resolutiu per a un grup de permutació G és un polinomi els coeficients del qual depenen polinomialmente dels coeficients d'un polinomi p dau i té, en térmens generals, una raïl racional si i només si el grup de Galois de p està inclós en G. Més exactament, si el grup de Galois està inclós en G, llavors el resolutiu té una raïl racional, i lo contrari és cert si la raïl racional és una raïl simple. Els dissolvents varen ser introduïts per Joseph Louis Lagrange i utilisats sistemàticament per Évariste Galois. Hui en dia seguixen sent una ferramenta fonamental per a calcular grups de Galois. Els eixemples més simples de resolutius són

Estos tres resolutius tenen la propietat de ser sempre separables, lo que significa que, si tenen raïl múltiple, llavors el polinomi p no és irreducible. No se sap si existix un resolutiu sempre separable per a cada grup de permutació.

Per a cada equació, les raïls poden expressar-se en térmens de radicals i d'una raïl d'un resolutiu per a un grup resoluble, perque el grup de Galois de l'equació sobre el camp generat per esta raïl és resoluble.

Definició

Siga n un sancer positiu quin serà el grau de l'equació que considerarem, i (X1,⋯,Xn) una llista ordenada d'indeterminats. Açò definix el polinomi genèric de grau n.

F(X)=Xn+∑i=1n(−1)iEiXn−i=∏i=1n(X−Xi), a on Ei és el iésimo polinomi simètric elemental.

El grup simètric Sn actua sobre Xi permutant-los, i açò induïx una acció sobre els polinomis en Xi. l'òrbita d'un polinomi donat baix esta acció és generalment tot el grup Sn, pero alguns polinomis tenen una òrbita més menuda. Per eixemple, l'òrbita d'un polinomi simètric elemental es reduïx a sí mateixa. Si l'òrbita no és tot el grup simètric, el polinomi queda fixat per algun subgrup G; es diu que és un invariant de G. A l'inversa, donat un subgrup G de Sn, un invariant de G és un invariant resolutiu per a G si no és un invariant de cap subgrup major de Sn.

Trobar invariants resolutives per a un grup determinat és relativament fàcil: per eixemple, es pot elegir un monomi i considerar la suma dels monomis en esta òrbita. En el cas del subgrup D4 d'orde 8 de S4, el monomi X1X2 donada, per a una de les possibles accions de D4 el invariant X1X2+X3X4 que és un invariant resolutiu per a este grup, utilisat per a definir el resolutiu cúbic de l'equació de quart grau.

Si P és un invariant resolutiu per a un grup G d'índex g, llavors la seua òrbita baix Sn té un orde g. Deixar P1⋯Pg ser els elements d'esta òrbita. Llavors el polinomi

RG=∏i=1g(Y−Pi)


és invariant baix Sn. Per lo tant, quan s'expandixen, els seus coeficients són polinomis en Xi que són invariants baix l'acció del grup de simetria i, per lo tant, poden expressar-se com a polinomis en els polinomis simètrics elementals. En atres paraules, RG és un polinomi irreducible en Y els coeficients del qual són polinomis en els coeficients de F. En tindre el invariant resolutiu com a raïl, es diu resolutiu (a voltes equació resolutiva).

Considerem ara un polinomi irreducible

f(X)=Xn+∑i=1naiXn−i=Πi=1n(X−xi)

en coeficients en un camp donat K (típicament el camp de racionals) i raïls xixi en una extensió de camp algebraicamente tancada. Substituint Xi per xi i els coeficients de F pels de f en lo anterior, obtenim un polinomi RG(f)(Y) també cridat solvent o solvent especialisat en cas d'ambigüitat). Si el grup de Galois de f està contingut en G, l'especialisació de l'invariant resolutiu és invariant per G i, per tant, és una raïl de RG(f)(Y) té una raïl racional, que no és una raïl múltiple, el grup de Galois de f està contingut en G.

Terminologia

Hi ha algunes variants en la terminologia.

  • Depenent dels autors o del context, resolutiu pot referir-se a invariant resolutiu en lloc d'equació resolutiva.
  • Un resolutiu de Galois és un resolutiu tal que el invariant resolutiu és llineal en les raïls.
  • El resolutiu de Lagrange pot referir-se al polinomi llineal

∑i=0n−1Xiωi

a on ω és una raïl enèsima primitiva de l'unitat. És el invariant resolutiu d'un resolutiu de Galois per al grup d'identitat.

  • Un resolutiu relatiu es definix de manera similar a un resolutiu, pero considerant solament l'acció dels elements d'un determinat subgrup H de SnSn, tenint la propietat de que, si un resolutiu relatiu per a un subgrup G de H té una raïl simple racional i el grup de Galois de f està contingut en H, llavors el grup de Galois de f està contingut en G. En este context, un resolutiu habitual es denomina resolutiu absolut.

Bibliografia