Resolvent Teoria de Galois
En la teoria de Galois, un resolutiu per a un grup de permutació és un polinomi els coeficients del qual depenen polinomialmente dels coeficients d'un polinomi dau i té, en térmens generals, una raïl racional si i només si el grup de Galois de està inclós en . Més exactament, si el grup de Galois està inclós en , llavors el resolutiu té una raïl racional, i lo contrari és cert si la raïl racional és una raïl simple. Els dissolvents varen ser introduïts per Joseph Louis Lagrange i utilisats sistemàticament per Évariste Galois. Hui en dia seguixen sent una ferramenta fonamental per a calcular grups de Galois. Els eixemples més simples de resolutius són
- a on és el discriminant, que és un resolutiu per al grup altern. En el cas d'una equació cúbica, este resolutiu a voltes es denomina resolutiu quadràtic; les seues raïls apareixen explícitament en les fòrmules per a les raïls d'una equació cúbica.
- El resolutiu cúbic d'una equació de quart grau que és resolutiu del grup diédrico de 8 elements.
- El resolutiu de Cayley és un resolutiu per al grup de Galois de màxima resoluble en grau cinc. És un polinomi de grau 6.
Estos tres resolutius tenen la propietat de ser sempre separables, lo que significa que, si tenen raïl múltiple, llavors el polinomi p no és irreducible. No se sap si existix un resolutiu sempre separable per a cada grup de permutació.
Per a cada equació, les raïls poden expressar-se en térmens de radicals i d'una raïl d'un resolutiu per a un grup resoluble, perque el grup de Galois de l'equació sobre el camp generat per esta raïl és resoluble.
Definició
Siga un sancer positiu quin serà el grau de l'equació que considerarem, i una llista ordenada d'indeterminats. Açò definix el polinomi genèric de grau .
a on és el iésimo polinomi simètric elemental.
El grup simètric actua sobre permutant-los, i açò induïx una acció sobre els polinomis en . l'òrbita d'un polinomi donat baix esta acció és generalment tot el grup , pero alguns polinomis tenen una òrbita més menuda. Per eixemple, l'òrbita d'un polinomi simètric elemental es reduïx a sí mateixa. Si l'òrbita no és tot el grup simètric, el polinomi queda fixat per algun subgrup ; es diu que és un invariant de . A l'inversa, donat un subgrup de , un invariant de és un invariant resolutiu per a si no és un invariant de cap subgrup major de .
Trobar invariants resolutives per a un grup determinat és relativament fàcil: per eixemple, es pot elegir un monomi i considerar la suma dels monomis en esta òrbita. En el cas del subgrup d'orde 8 de , el monomi donada, per a una de les possibles accions de el invariant que és un invariant resolutiu per a este grup, utilisat per a definir el resolutiu cúbic de l'equació de quart grau.
Si és un invariant resolutiu per a un grup d'índex , llavors la seua òrbita baix Sn té un orde . Deixar ser els elements d'esta òrbita. Llavors el polinomi
és invariant baix . Per lo tant, quan s'expandixen, els seus coeficients són polinomis en que són invariants baix l'acció del grup de simetria i, per lo tant, poden expressar-se com a polinomis en els polinomis simètrics elementals. En atres paraules, és un polinomi irreducible en els coeficients del qual són polinomis en els coeficients de . En tindre el invariant resolutiu com a raïl, es diu resolutiu (a voltes equació resolutiva).
Considerem ara un polinomi irreducible
en coeficients en un camp donat (típicament el camp de racionals) i raïls xi en una extensió de camp algebraicamente tancada. Substituint per i els coeficients de pels de en lo anterior, obtenim un polinomi també cridat solvent o solvent especialisat en cas d'ambigüitat). Si el grup de Galois de està contingut en , l'especialisació de l'invariant resolutiu és invariant per i, per tant, és una raïl de té una raïl racional, que no és una raïl múltiple, el grup de Galois de està contingut en .
Terminologia
Hi ha algunes variants en la terminologia.
- Depenent dels autors o del context, resolutiu pot referir-se a invariant resolutiu en lloc d'equació resolutiva.
- Un resolutiu de Galois és un resolutiu tal que el invariant resolutiu és llineal en les raïls.
- El resolutiu de Lagrange pot referir-se al polinomi llineal
a on és una raïl enèsima primitiva de l'unitat. És el invariant resolutiu d'un resolutiu de Galois per al grup d'identitat.
- Un resolutiu relatiu es definix de manera similar a un resolutiu, pero considerant solament l'acció dels elements d'un determinat subgrup de Sn, tenint la propietat de que, si un resolutiu relatiu per a un subgrup de té una raïl simple racional i el grup de Galois de està contingut en , llavors el grup de Galois de està contingut en . En este context, un resolutiu habitual es denomina resolutiu absolut.
Bibliografia
- Dickson, Leonard E. (1959). Algebraic Theories. New York: Dover Publications Inc. p. ix+276. ISBN: 0-486-49573-6.
- Girstmair, K. (1983). "On the computation of resolvents and Galois groups". Manuscripta Mathematica. 43 (2-3): 289-307. doi: 10.1007/BF01165834. S2CID 123752910
- Este artícul conté una traducció derivada de «Resolvente Teoría de Galois» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.