Reserva marina Veta de Gata-Níjar
- Artícul principal → Parc natural de la Veta de Gata-Níjar.
La reserva marina Veta de Gata-Níjar es crea per a conseguir una explotació dels recursos peixquers que garantise la recuperació dels caladas tradicionals en els que està inserta. Per a això s'establixen mides de protecció específiques en àrees delimitades en les que existixen bones condicions per a la reproducció d'espècies d'interés peixquer i la supervivència dels alevines, conseguint-se la dispersió d'eixemplars i la conseqüent regeneració de les pesquería a l'objecte de garantisar el modo de vida tradicional de la població dedicada a la peixca artesanal sostenible.[1] L'interés de la Reserva Marina Veta de Gata-Níjar està avalat per informe favorable del Institut Espanyol d'Oceanografia, previ a la seua creació.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]La Reserva Marina, gestionada per la Secretaria General de Peixca, pertanyent al Ministeri de Mig ambient, Mig Rural i Marí i la Agència de Mig ambient de la Junta d'Andalusia, es crea per Orde de 3 de juliol de 1995 en una franja que discorre paralela a més de 45 km de costa entre la desembocadura de la Rambla d'Aigües, en el terme municipal d'Almeria i la del Barranc del Fondo, en el de Carboneras.[2][1]
En els fondos s'alternen superfícies rocoses i arenenques. Estes últimes alberguen les praderias més meridionals de Posidonia oceanica.[1]
Es caracterisa per posseir aiguas de gran transparència en les que conviuen comunitats típicament mediterrànees en atres de procedència atlàntica, lo que li conferix un alt valor biogeográfico.[1][2] Les diversitat biològica marina del parc natural ha pogut mantindre's en bon estat gràcies a l'escassa població del territori i l'absència de grans núcleus indústriaels o turístics.[2]
Zones Marítimes
[editar | editar còdic]De les sis zones marines de màxima protecció amparades per la figura de parc natural, dos d'elles no s'inclouen en la norma de creació de la reserva marina: Punta Javana i Morrón dels Genoveses, encara que esta última és inclosa en posterioritat per Orde de 31 de juliol de 1996. Esta norma ademés redefinix els llímits de les quatre incloses inicialment: Veta de Gata, Punta de Loma Pelada, Punta de la Polacra i Punta de la Mija Taronja.[1][2][3]
Recursos
[editar | editar còdic]La Secretaria General de Peixca ha dotat a la reserva de dos embarcacions pertanyents al servici de guardapesca, degudament equipades per a efectuar tasques de vigilància en l'espai marítim protegit. Els seus noms són “El Cerro dels Llops” i “Les Illetes”.[1]
La educació migambiental que permeta la divulgació i sensibilisació dels ciutadàs, es considera una activitat l'importància de la qual requerix de promoció similar a les encaminades al control, vigilància i manteniment dels recursos peixquers.[2]
En les zones de reserva integral queda prohibida qualsevol extracció de fauna i flora, aixina com les activitats subaquàtiques, llevat en casos concrets en els que la Secretaria General de Peixca Marítima podrà permetre expressament l'accés i la pren de mostres en fins científics.[2]
En la reserva marina exclosa de les zones de reserva integral, únicament està permesa la peixca professional en arts tradicionals a les embarcacions incloses en el cens elaborat per l'entitat gestora, els mostrejos de flora i fauna en fins científics que gogen d'autorisació expressa de la Secretaria General de Peixca Marítima, i la pràctica del bucege en autorisació de l'Agència Andalusa de Mig ambient.[1][2] El cens, actualisat per RESOLUCIÓN de 12 d'abril de 2002, de la Secretaria General de Peixca Marítima no coincidix en les senyes publicades en el Pla de Desenroll Sostenible del parc natural, aprovat per Acort de 27 de giner de 2004, del Consell de Govern de la Junta d'Andalusia.[4][5]
Espècies
[editar | editar còdic]El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient enumera les següents espècies animalés i vegetalés en la Reserva Marina, a les que s'afigen atres habituals d'atres fonts:
- Algues
- - Acetabularia acetabulum - Bolet d'mar.[1]
- - Anadyomene stellata - Alga verda Anadyomene.[1]
- - Codium bursa - Codio o Boina.[1]
- - Codium vermilara.[1]
- - Corallina elongata - Coralina.[1]
- - Cystoseira compressa.[1]
- - Cystoseira mediterranea - Cistoseira.[1]
- - Cystoseira spinosa.[1]
- - Halimeda tuna - Halimeda.[1]
- - Laminaria rodriguezii - Alga laminaria.[1]
- - Nemalion helminthoides - Alga nemalion.[1]
- - Padina pavonica - Gitanilla.[6]
- - Spongites notarisii - Alga calcárea.[1]
- - Ulva lactuca - Lletuga de mar, lamilla, papelejo, lechugueta.[6]
- Ascidias
- - Aplidium proliferum.[1]
- Briozoos
- - Adeonella calveti - Adeonela.[1]
- - Myriapora truncata - Fals coral.[1]
- Cnidarios
- - Actinia equina - Tomata d'mar.[1]
- - Anemonia sulcata - Anémona de mar comuna.[1]
- - Astroides calycularis - Coral taronja, coral estrelat.[1]
- - Cerianthus membranaceus - Cerianto o anémona d'arena.[1]
- - Cladocora caespitosa - Madrepora mediterrànea.[1]
- - Pelagia noctiluca - Aguamala, acalefo luminescent, medusa luminescent.[6]
- - Rhizostoma pulmo - Aguamala, acalefo blau.[1]
- Crustacis
- - Aristeus antennatus - Gamba roja.[1]
- - Eriphia verrucosa - Carranc moruno.[6]
- - Nephrops norvegicus - Cigala.[1]
- - Pachygrapsus marmoratus - Carranc corredor o sabater.[6]
- Equinoderms
- - Arbacia lixula - Erizo de mar negra.[1]
- - Astropecten aranciacus - Estrela d'arena.[1]
- Esponges
- - Anchinoe tenacior - Esponja incrustante blava.[1]
- - Aplysina cavernicola - Esponja d'mar.[1]
- - Axinella polypoides - Esponja cornuda comuna.[1]
- - Crambe crambe - Esponja roja o anaranjada.[1]
- Fanerógama
- - Posidonia oceanica - Posidonia, alga de vidrieros o lijo.[1]
- Moluscs
- - Arca noae - Arca de Noe.[1]
- - Chamelea gallina - Chirla.[1]
- - Charonia lampas - Bocina o caracola.[1]
- - Dendropoma petraeum - Molusc vermétido gasteròpode.[1]
- - Littorina littorea - Bígaro comú.[6]
- - Loligo vulgaris - Calamar.[1]
- - Octopus vulgaris - Polp.[1]
- - Pinna nobilis - Nacra.[1]
- - Pinna rudis - Nacra de roca.[1]
- - Sépia officinalis - Sépia, choque o escut.[1]
- Peixos
- - Apogon imberbis - Salmonete real, alfonsiño.[1]
- - Auxis rochei - Melva.[1]
- - Balistes carolinensis - Peix ballesta o peix gall.[1]
- - Belone belone - Agulla.[7]
- - Boops boops - Voga.[1]
- - Chelon labrosus - Lisa o muble.[1]
- - Cetorhinus maximus - Taburó pelegrí.[1]
- - Conger conger - Congrio.[1]
- - Coryphaena hippurus - Lampuga o llampuga.[1]
- - Dentex dentex - Dentón.[1]
- - Dicentrarchus labrax - Lubina o furta-ho.[1]
- - Diplodus annularis - Raspallón.
- - Diplodus cervinus cervinus - Sargo real, soldat o breado.[1]
- - Diplodus puntazzo - Sargo picudo.[1]
- - Diplodus sargus - Sargo.
- - Diplodus vulgaris - Mojarra.
- - Epinephelus caninus - Mer gris.[1]
- - Epinephelus costae - Fals abadejo.[1]
- - Epinephelus marginatus - Mer.[1]
- - Mullus surmuletus - Salmonete de roca.[1]
- - Muraena helena - Morena.[1]
- - Sarpa salpa - Salema.[1]
- - Sciaena umbra - Corvina o corvallo.[1]
- - Scorpaena scrofa - Gallineta, cabracho o rascacio.[1]
- - Seriola dumerilii - Peix llima, serviola, lecha o medregal.[1]
- - Serranus scriba - Vaca serrana.[1]
- - Sphyraena sphyraena - Espetón.[1]
- - Thalassoma pavo - Fredi o peix vert.[1]
- - Xyrichtys novacula - Pejepeine, galà o raor.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 1,46 1,47 1,48 1,49 1,50 1,51 1,52 1,53 1,54 1,55 1,56 1,57 1,58 1,59 1,60 1,61 1,62 1,63 1,64 1,65 1,66 1,67 1,68 1,69 1,70 «Reserves Marines d'Espanya: Veta de Gata-Níjar». Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. Consultat el 5 d'agost de 2013. «Base de senyes consultable per classificació o espècie»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Orde de 3 de juliol de 1995, per la que s'establix la reserva marina de Veta de Gata-Níjar. (BOE 165/1995, de 12 de juliol) Accés: 23/5/2009.
- ↑ Orde de 31 de juliol de 1996 per la que es modifica l'Orde de 3 de juliol de 1995, per la que s'establix la reserva marina de Veta de Gata - Níjar. (BOE 207/1996 de 27 d'agost) Accés: 10/7/2009.
- ↑ Resolució de 12 d'abril de 2002, de la Secretaria General de Peixca Marítima per la que s'actualisa el cens d'embarcacions autorisades a eixercir la peixca marítima professional d'arts menors en la reserva marina de Veta de Gata - Níjar (BOE 112/2002 de 10 de maig)
- Archivat el 21 de maig de 2003 archivat en Wayback Machine. Accés: 10/7/2009.
- ↑ Acort de 27 de giner de 2004, del Consell de Govern, pel que s'aproven els Plans de Desenroll Sostenible dels Parcs Naturals Veta de Gata-Níjar, Serres Subbéticas i Serra de Aracena i Picos de Aroche. (BOJA 45/2004, de 5 de març) Accés: 20/5/2009.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Guia d'espècies marines: Zones de bucege, Almeria : Veta de Gata (Almeria)». Waste, magazine online. Consultat el 4 d'agost de 2013.
- ↑ «Fauna Marina en Veta de Gata». deGata.com. Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2013. Consultat el 4 d'agost de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva marina Cabo de Gata-Níjar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.