L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Religions natives americanes

Les religions americanes natives o també enteses per l'historiografia com a religions precolombinas[1] són les pràctiques espirituals dels Pobles indígenes d'Amèrica. Les maneres de realisar les cerimònies natives poden variar àmpliament, i està basat en les històries, la concepció del món i creències de tribus individuals, clans i bandes. Tempranamente els exploradors europeus descriuen individualment a tribus americanes Natives i inclús chicotetes bandes tenint cada una les seues pràctiques religioses pròpies. La seua teologia pot ser monoteiste, politeiste, henoteística, animista, o alguna combinació de les anteriors. Les creències tradicionals són normalment heretades en forma d'històries orals, alegoria i principis.

Gose Butte, en Dakota del Sur, és un lloc sagrat per a aproximadament 30 tribus de les planures

Visió general

L'espiritualitat nativa precolombina en l'Amèrica va comprendre les formes de l'animisme, politeisme, l'us de plantes per a introduir estats alterats de consciència o espirituals, rituals o balls especials. Alguns d'estes pràctiques continuen hui en cerimònies tribals privades o en les seues pròpies comunitats.

Des dels anys de 1600 els catòlics europeus i les denominacions protestants varen enviar misioneros per a convertir tribus amerindies al cristianisme. Alguns d'estes conversió varen ocórrer a través del govern i l'iglésia cristiana, en esforços cooperatius que forçaven a traure chiquets americans natius de les seues famílies a un sistema de govern/estatal cristià conegut com les escoles d'abordage de les índies on els chiquets natius eren ensenyats i instruïts en les creències cristianes europees, els valors de la cultura blanca, i la llengua anglesa (espanyola en els casos de Llatinoamèrica). En el cas de Mèxic i Sudamérica la pèrdua de les religions autòctones varen vindre donades pel procés denominat la evangelisació. Açò forçava la conversió i supressió dels indígenes en les seues corresponents llengües i cultures.[2][3][4]

Com a part de la supressió del govern d'EE. UU. a les religions tradicionals natives, va produir que els balls del sol i atres rituals ceremonials estigueren prohibides més de 80 anys per una série de lleis federals d'EE. UU. que va prohibir les logias i santuaris tradicionals.[5] Esta persecució del govern i el processament continuat fins que 1978 va donar pas a l'Acte de Llibertat Religiós indi americà (AIRFA), òbviament açò en USA.[6]

Mentrestant en els països llatinoamericans es va crear un sincretisme cultural entre les religions cristianes i les natives, açò va ocórrer en la majoria dels grups ètnics (més no en tots).

Religions americanes natives importants

Religió Bole-Maru

La religió Bole Maru va ser un moviment de revitalisació religiós dels Maidu, Pomo, Wintun, i atres tribus del nort de Califòrnia central en el XIX. Bole és una paraula Wintun (Una llengua penutiana), maru és una paraula pomo (llengua hokana); abdós es referixen als somis dels curanderos. Ells tenen tant tradicions, aixina com creències cristianes i directrius ètiques. Els somis eixercitaven un paper important en esta religió aixina com algunes de les danses les quals eren la dansa Bole o Maru yla dansa Bole-Hesi En estes danses, els ballarins usaven grans tocats.

Cristianisme

Els misionero cristians europeu; eren molt actius i varen establir missions i escoles religioses entre els pobles natius.[7] Segons Jacob Neusner, el cristianisme americà natiu és a sovint "fonamentaliste en teologia, conservador en la seua pràctica, i a sovint revivalistico i evangèlic."[8]

El cristianisme va ser vist per oficials del govern com a ferramenta per a l'assimilació cultural; molts dels cristians americans natius varen desenrollar sincretismes, és dir una combinació dels seus sistemes tradicionals i el cristianisme.[9] Per eixemple, St. David Pendleton Oakerhater (Cheyenne), qui va ser canonizado com un sant episcopal mentres era un Ballarí del Sol, també. Segons James Tracta, els cristians americans natius "han construït i varen mantindre els seus ... identitats religioses en una varietat de consideracions en ment.... Molts dels cristians natius complixen esta identificació sense abandonar o refusar-se a les seues religions natives."[9]

Ball del somi

El Ball de Somi, un moviment de revitalisació religiós dels Klamath i Modoc, han evolucionat en el Ball del Fantasma i Religió de la Logia de la Terra. Implica el poder dels somis i visions de morts. A diferència de les religions dels Klamath i Modoc el Ball del Somi no va pronosticar un apocalipsis i Pandèmia a gran escala


a Religió del Tambor, també coneguda com el "Tambor Gran", "Ball del Tambor", o "Ball del Somi", es va originar entorn 1890 entre els Santee Dakota (o Dakota Orientals). Es va estendre des de la regió dels Grans Llacs Occidental a atres tribus americanes natives com l'Ojibwe (Chippewa), Meskwaki (Rabosot), Kickapoo, Menominee, Potawatomi, Ho-chunk (Winnebago) i unes atres. Va ser un moviment de revitalisació religiós que es va crear per a animar un sentit d'unitat en els pobles natius a través de rituals. Estos rituals incloïen el tocar tambors sagrats i el pas del coneiximent sagrat de tribu a tribu.[10]

Religió de la Logia de la terra

La Religió de la Logia de la Terra va ser fundada en Califòrnia del nort i per tribus d'Oregó del sur com els Wintun. Es va estendre a tribus com l'Achomawi, Shasta, i els Siletz, per nomenar uns quants. És també conegut com el "Ball de la Casa central" entre els Pomo. Va pronosticar ocurrències similars a aquells pronosticats pels del Ball del Fantasma, com la tornada dels antepassats o el fi del món. La Religió de la Logia de la Terra va impactar la pràctica religiosa més tardana, el Ball del Somi, pertanyent als Klamath i els Modoc.[10]

Religió de la ploma

La Religió de la Ploma és un moviment de revitalisació del pacífic noroest. Dibuixa elements primerencs de les religions dels Shaker i els Waashat. La religió va ser fundada en 1904 per Jake Caça un Klickitat, un home de medicina. És també coneguda com el Ball de la Ploma o la Religió de la Hiladura. Les plomes de l'àguila sagrada són utilisades en les seues cerimònies, lo que implica hiladura ritual, per això el nom Waskliki significa "Religió giratòria".

Balls del fantasma

 
Balle de Fantasma Sioux de 1851. Els Balls del fantasma varen influir a moltes religions americanes natives.

El ball del Fantasma és un concepte molt general que comprén moviments de revitalisació religiosos diferents en els Estats Units Occidentals. En 1870, un Ball de Fantasma va estar fundat pel profeta payute Wodziwob, i de 1889 a 1890, una Religió de Ball del Fantasma va estar fundada per Wovoka (Jack Wilson), qui era també paiute del nort. Pràctiques de Ball del fantasma són utilisades per a servir com a conexió en modos de vida pre-contacte i per a honorificar i adorar als morts mentres esperen la seua renaixença.[10]

En decembre de 1888, Wovoka, qui va anar fill de l'home medicina Tavibo (Numu-tibo'o), va caure malalt en una febra durant un eclipse de Sol, lo que va ocórrer l'1 de giner de 1889. Despuix de la seua recuperació va reclamar que havia visitat el món de l'esperit i el Ser Suprem i va pronosticar que el món aplegaria al seu fi molt pronte, just quan el suprem (El gran esperit) s'encarnara en la terra. Tots els americans natius heretarien este món, incloent els qui estaven ya morts, per a viure eternament sense patir sofriment. Per a conseguir esta realitat, Wovoka va declarar que tots els americans natius tindrien que viure honestament, i refugir els vicis dels blancs (especialment el consum d'alcohol). Va ensenyar que la meditació, oració, vora, i ball eren una alternativa a plorar al mort, ya que pronte aplegaria la seua resurrecció. Els seguidors de Wovoka li varen vore manera d'un mesías i que havia vingut a la terra com cristo roig.

Tavibo va participar en el Ball de Fantasma de 1870 i va tindre una visió en la que el Gran esperit trea a tots els sers humans de la terra, enjuïciats per les seues mals accions. Tavibo va concloure que els americans natius retornarien a viure en un entorn restaurat i que únicament els seus seguidors resucitarien i viurien en felicitat. Esta religió va quedar estesa a moltes tribus en reserves de l'oest, incloent als Shoshone, Arapaho, Cheyenne, i Sioux (Dakota, Lakota, i Nakota).

El Ball de Fantasma més va influir fortament a religions com la Logia de la Terra, Bole-Maru, i al Ball de Somi. Els caddo en l'actualitat seguixen practicant esta religió.[11]

Religió Clopispus

És sabut que esta religió va ser influenciada per la religió Waashat i fundada per John Slocum. El nom prové de les sacsades i moviments rituals utilisaven els practicants dels seus ritos per a despullar-se i netejar-se del pecat. La religió combina cristianisme en ensenyances indígenes tradicionals. Esta religió és encara practicada hui en la Indian Shaker Church d'EE. UU.[10]

Religió Casa-Gran

 
Una rèplica de la casa gran Iroquesa a on tenien lloc les cerimònies.

La religió Casa-Gran (Longhouse en anglés), va ser fundada en 1799 per una tribu de l'ètnia dels seneca, per a revitalisar la religió nativa entre els Iroqueses. La doctrina Longhouse, també és cridada la Religió del Llac Handsome, i cridada Gaiwiio "Paraula bona" pels practicants.[12] Gaiwiio combina elements del cristianisme en les antigues tradicions iroquesas. La religió de la casa-gran és encara practicada pels iroqueses del dia d'hui.

Mexicayotl (Toltecayotl)

 
Símbol àmpliament utilisat pels Mexicas com a representació d'Ometeotl.

Mexicayotl (Paraula nahuatl que significa "mexicanidad") és un moviment que reviu la religió indígena, filosofia i tradicions del Mèxic antic (la religió azteca i més especialment la filosofia azteca) entre els mexicans.[13]

El moviment va aparéixer en la década dels 50, dirigit per intelectuals de la Ciutat del Mèxic, no obstant és fins a temps recents quan s'ha anat estenent considerablement, aplegant fins als mexicans residents d'EE. UU..[14] Els seus rituals impliquen el mitotiliztli.[15] Els seguidors, cridats Mexicatl (singular) i Mexicah (plural), o senzillament Mexica, és majoritàriament practicat per persones urbanes i suburbanes.[14]

El Mexicayotl escomença en la década dels cinquanta per Antonio Velasco Pinya, qui funda el grup de la Nova Mexicanidad. En els mateixos anys Rodolfo Neva López va fundar igualment el Moviment Confederado Restaurador de la Cultura del Anáhuac, el cofundador del com era Francisco Jiménez Sánchez quí en décades més tardanes devenia com a dirigent espiritual del moviment Mexicayotl, adoptant com a símbol principal a Tlacaelel.[16] En 1970 es funda el Caltonal, o casa del sol, iglésia de Mexicayotl.

De 1970 en avant la religió Mexicayotl ha creixcut desenrollant una ret d'adoració local i grups comunitaris (cridats calpulli o kalpulli) i estenent-se als americans mexicans o Chicanos en els Estats Units.[14] També ha desenrollat llaços forts en moviments d'identitat nacionals mexicans i Chicano nacionalisme.[17] L'iglésia mexicana nativa de Sánchez (la qual és una confederació de calpullis) va ser oficialment reconeguda pel govern de Mèxic en 2007.[18]

Religió del peyote (Hikuri)

 
L'estat illegal del peyote no impedix la pràctica de les cerimònies de la religió del peyote.

La religió del peyote, també cridada el "Cult al peyote" i "Sendera del Hikuri", és un moviment religiós que implica l'us ritual de Lophophora williamsii (peyote).[19] L'us del peyote per a propòsits religiosos està pensat per a ser practicat dins d'alguna de les següents tribus: els Carrizo, Lipanes, Mescalero, Tonkawa, Karankawa i Caddo. En Mèxic també pertanyen a esta religió els Huichols (Wixarika), Tepehuánes, i els coras.

l'Iglésia nativa americana (en anglés: Native American Church) és una religió nativa americana que ensenya una combinació de les creències tradicionals dels natius nortamericans i el cristianisme, en l'us sacramental del enteógeno peyote. És la religió indígena més estesa entre els natius americans en els Estats Units (llevat els natius d'Alaska i els natius d'Hawái), Canadà (específicament els pobles de les Primeres Nacions en Saskatchewan i Alberta) i Mèxic, en un estimat de 250 000 adherentes a fins del XX.[20]

Religió Waashat

La religió Waashat, també és cridada Washani, La sèptima religió del tambor, La religió del ball del dumenge, Ball del Profeta, i Dreamer Faith. El natiu Wanapam Smohalla (1815–1895) va utilisar rituals waashat per a construir la religió en el Pacífic Noroest. Smohalla va reclamar que les visions varen vindre a ell a través dels somis i que havia visitat el món de l'esperit i havia segut capacitat per a divulgar el saber a la gent. El nom waasaní significa dansa i adoració.[21] S'orienta a recuperar el modo de vida original abans d'influències blanques i establix música i dansa rituals. El nom complet de Smohalla va ser Smohalla Yuyunipitqana, el seu llinage significa "El que crida a les montanyes".[10]

Els seus balls i els seus elements va influenciar als actuals balls del Fantasma que són més tardans al cult de Smohalla en els pobles de les planures.[21][21] Els creents varen creure que les persones blanques desapareixerien i la naturalea retornaria a la manera ans que vingueren.[21] Per a conseguir açò, els indígenes tenen que ballar i adorar als esperits, com uns Weyekin.[21]

La religió va combinar elements del cristianisme en creències natives.[21] Açò va dificultar als Estats Units conquistar les terres centrals de les grans planures per molt temps.[21] Els EE. UU. intentaven despullar a les tribus de les seues costums i convertir-els segons la noció europea de "civilisats".[21] Els europeus dien: "El seu model d'un home és un indi ... Aspiren per a ser indis i res més", d'esta menera insinuaven que la cultura europea era "superior" a la nativa, cosa que evidentment era producte de l'etnocentrisme europeu.[21]

Els profetes del moviment varen ser Smohalla (De la tribu Wanapam), Kotiakan (De la nació Yakama) i Homli (Dels Walla Walla).[21] Els seus mensages varen ser duts a lo llarc del riu columbia a atres comunitats.[21] El ball Waashat implica sèt tamboreros, un festí de salmó, us de l'àguila, plomes de cisne i una cançó sagrada cantada cada sèptim dia.[10]

Notes

  1. ↑ Urquizo Sossa, Carlos(1971).«Religions Precolombinas».Pumapunku.Institut de Cultura Aymara.La Pau, Bolívia:(2): 57-59.Consultat el 29 de juny de 2022.
  2. ↑ Hall, Anna (12-16-2013) "Clave for Acknowledgement: Christian-Run Native American Boarding Schools Left Legacy of Destruction" in Sojourners
  3. ↑ Smith, Andrea (March 26, 2007) "Soul Wound: The Legacy of Native American Schools
  4. ↑ Boxer, Andrew (2009) "Native Americans and Federal Government" in History Review
  5. ↑ Rhodes, John (January 1991) "An American Tradition: The Religious Persecution Of Native Americans
  6. ↑ Public Law No. 95-341, 92 Stat. 469 (Aug. 11, 1978)
  7. ↑ Robert F. Berkhofer, Jr., Salvation and the Savage: An Analysis of Protestant Missions and American Indian Response, 1787-1862 (1965)
  8. ↑ Neusner, Jacob, ed.
  9. ↑ 9,0 9,1 Ellis, Clyde.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Waldman 230
  11. ↑ Cross, Phil.
  12. ↑ Waldman, Carl. (2009).
  13. ↑ Yolotl González Torres.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Susanna I. Rostas.
  15. ↑ Jennie Marie Lluna.
  16. ↑ Lauro Eduardo Ayala Serrano.
  17. ↑ Zotero Citlalcoatl.
  18. ↑ Religió prehispánica renaix en el sigle 21
  19. ↑ Waldman 231
  20. ↑ «CSP - 'A Brief History of the Native American Church'». web. archive. org (2007-08-21). Archivat des de l'original, el 21 d'agost de 2007. Consultat el 2023-12-04.
  21. ↑ 21,00 21,01 21,02 21,03 21,04 21,05 21,06 21,07 21,08 21,09 21,10 Andrew H. Fisher.

Referències

  • Brown, Brian Edward. "Religion, Law, and the Land: Native Americans and the Judicial Interpretations of Sacred Land." Greenwood Press, 1999. ISBN 978-0-313-30972-4.
  • Buff, Rachel. "Tecumseh and Tenskwatawa: Myth, Historiography and Popular Memory." Historical Reflections/Réflexions Historiques (1995): 277-299.
  • Carpenter, Kristen A., A Property Rights Approach to Sacred Sites: Asserting a Plau for Indians as Nonowners, 52 UCLA Law Review 1061 (2005).
  • Carpenter, Kristen A., Individual Religious Freedoms in American Indian Tribal Constitutional Law, "The Indian Civil Rights Act at Forty." UCLA American Indian Studies Publications, 2012, ISBN 978-0-935626-67-4.
  • Getches, David H., Wilkinson, Charres F., Williams, Robert A. Jr. "Cases and Materials on Federal Indian Law- Fifth Edition." Thomas West Company: United States, 1998. ISBN 978-0-314-14422-5.
  • Hultkrantz, Åke (1981). The Religions of the American Indians, University of Califòrnia Press.
  • Neusner, Jacob, ed. World Religions in America: An Introduction. Westminster John Knox Press: Louisville, 2003. ISBN 978-0-664-22475-2.
  • Stewart, Omer C. Peyote Religion: A History. University of Oklahoma Press: Norman and London, 1987. ISBN 978-0-8061-2068-3.
  • Waldman, Carl. (2009). Atles of the North American Indian. Checkmark Books. New York. ISBN 978-0-8160-6859-3.
  • Utter, Jack. American Indians: Answers to Today’s Questions. 2nd edition. University of Oklahoma Press, 2001. ISBN 978-0-8061-3313-3.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Religions_natives_americanes&oldid=1414074»