Anar al contingut

Religions de l'est asiàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Estàtua de bronze del pensador chinenc Confucio (551-479 a. C.).
Erro al crear miniatura:
L'ànima immortal de l'adepte taoísta.
Erro al crear miniatura:
Caràcter chinenc corresponent al tao.
Erro al crear miniatura:
Temple confuciano en Kaohsiung (Taiwan).

En l'àmbit de la religió comparada, les religions de l'est asiàtic, religions taoicas o religions daoicas[1] (també conegudes com a religions de l'extrem orient o religions chinenques), formen un subconjunt en les religions orientals.

Este grup inclou al shenisme, taoisme i confucianisme principalment, encara que també s'inclouen religions més tardanes a estes com el cao dai, cheondogyo, I-Kuan Tao i tenrikyo.

Estes tradicions o doctrines religioses focalizan en el concepte del Tao (‘camí’; en pinyín dào, en coreà do, en japonés , i en vietnamita đạo). Concepte, que, encara que alié al sintoísmo tradicional és comú trobar-ho integrat en la religiositat popular junt a concepcions heterodoxas del shinto, açò dins d'una pertinença religiosa múltiple molt freqüent entre algunes persones del Àsia Oriental.[2]

El seu lloc entre les religions majoritàries és comparable en les religions abrahámicas i dhármicas[3] en contar en uns 500 millons de membres en tot lo món.[4]

Les doctrines chinenques més antigues definixen el tao i advoquen per cultivar-ho.[5]

Normalment estes religions són politeistas (tenen molts deus) o no teistes (no tenen cap deu), pero existixen variacions henoteístas, monoteistas, panteístas, panenteístas i agnòsticas, tant fora com dins d'Àsia. Estes religions tenen molts seguidors occidentals encara que la seua interpretació pot diferir significativament respecte a la cultura i pensament asiàtic.

Tradicions

[editar | editar còdic]

Les tres majors tradicions existents en l'orient asiàtic són el taoisme, el confucianisme i el sintoísmo.[6] El budisme, encara que es classifica en la tradició dhármica, té prou punts taoístas, aixina el budisme majaiana té una herència comuna en les tradicions del dharma i el tao. La classificació a major escala de religions de l'est evita esta polinisació de les doctrines índies i les de l'este asiàtic per a evitar confusions.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Confucianisme

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Neoconfucianisme

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Budisme zen

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Religió tradicional chinenca

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Sintoísmo

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Interacció en tradicions dhármicas

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Pintura de Confucio presentant al jove Buda a Laozi.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. https://es.scribd.com/document/962695720/Grado-11-HUMSS-Araling-Panlipunan-Religiones-del-Mundo-Semana-3
  2. https://www.greenshinto.com/2019/03/29/taoist-links-with-shinto/
  3. Sharot, Stephen (2001): A comparative sociology of world religions: virtuosos, priests, and popular religion (págs. 71-72 i 75-76). Nova York: NYU Press, 2001. ISBN 0-8147-9805-5.
  4. Religious population statistics [1] archivat en Wayback Machine.. Source: adherents. com. These statistics llaure limited and do not reflect the full population of adherents due to complexities in definition and polling.
  5. Maspero, Henri (traduït per Frank A. Kierman, Jr.): Taoism and chinese religion (pág. 32). Estats Units: University of Massachusetts, 1981.
  6. James, Edwin Olver (1959): The comparative study of religions of the East (excluding christianity and judaism) (pág. 5). Estats Units: University of Michigan Press, 1959.