Relicto (geologia)
En geologia, el terme relicto es referix a estructures o minerals d'una roca mare que no va sofrir canvis metamòrfics quan la roca circumdant ho va fer, o a roques que varen sobreviure a un procés geològic destructiu.
Alguns processos geològics són destructius o transformadors d'estructures o minerals, i quan un procés no es completa o no destruïx per complet certes característiques, la característica sobrera és un relicto de lo que hi havia abans. Per eixemple, el permafrost relicto és un àrea de permafrost antic que permaneix a pesar d'un canvi en el clima que prohibiria la formació de permafrost nou.[1] O podria ser un fragment de terra antiga o sediment trobat en un estrat més jove. Un sediment relicto és un àrea de sediment antic que permaneix sense enterrar a pesar dels canvis en l'entorn. En pedología, l'estudi de la formació i classificació del sol, el sol antic trobat en el registre geològic es diu paleosol, material format en el passat distant sobre lo que llavors era la superfície. Encara es troba un paleosol relicto en la superfície i, no obstant, se sap que es va formar en condicions radicalment diferents del clima i la topografia actuals.[2]
En mineralogia, un mineral relicto és un mineral supervivent d'una roca mare que es va sometre a un procés destructiu o transformador. Per eixemple, la serpentinita és un tipo de roca formada en un procés cridat serpentinización, en el que un mineral hoste produïx un pseudomorfo, i el mineral original finalment es reemplaça i / o destruïx, pero encara està present fins que es complete el procés.[3] Els patrons ondulantes vists en marbre són un atre eixemple de relictos de canvis litològics en la calcàrea original.
Dins de la geomorfología, una forma de relleu relicta és una forma de relleu que es va formar a partir de processos geomòrfics que actualment no estan actius. En el context escandinau, açò a sovint implica que es varen formar relleus terrestres relictos abans de l'última glaciació i varen sobreviure baix parts fredes de la capa de gèl.[4] El geomorfólogo climàtic Julius Büdel va estimar que el 95% dels accidents geogràfics de latitut miges són relictos.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jackson, Julia A. (1980). Glossary of Geology, Falls Church, Virginia: American Geological Institute, pp. 529. ISBN 978-0-913312-15-5.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Progress in Physical Geography.33(2)
- 163–182.
- ↑ Sarre, R.D. (1993). «Climatic geomorphology», Kearey (ed.). The Encyclopedia of the Solid Earth Sciences, Blackwell Science Ltd., pp. 112–114. ISBN 978-0-632-03699-8.
- ↑ Progress in Physical Geography.30(1)
- 99–103.doi:10.1191/0309133306pp473xx.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relicto (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.