Relativitat interna
La Relativitat Interna (Internal Relativity) és una teoria quàntica de la gravetat desenrollada per Olaf Dreyer.[1][2] La relativitat interna pretén explicar cóm la relativitat general pot sorgir en un món quàntic. En ella l'espai-temps sorgix d'una pre-geometria, que consistix en un conjunt de espin, en espin “dalt” i espin “avall” distribuïts a l'encert.
Panorama general
[editar | editar còdic]Cada partícula en l'univers té una propietat anomenada "espin", que pot ser lliurement considerats com lo que succeïx a la partícula quan gira. El model de Dreyer imagina un sistema de girs que existix independentment de la matèria i està dispost a l'encert.
A partir d'una determinada temperatura crítica, el sistema sofrix una transició de fase de tal forma que els espin s'alineen de manera ordenada formant un patró ordenat. Açò recorda molt als sistemes magnètics d'espin de tipo Ising. Lo observable despuix de la transició serien excitació d'esta ret de espin, que estarien constituïdes per espai-temps i la matèria. El sistema de girs no es podria vore, solament els seus efectes, que, segons Dreyer, inclou l'espai-temps i la matèria.
Èxits
[editar | editar còdic]Alguns aspectes de la relativitat com la dilatació temporal i la contracció de llongitut (simetria Lorentz) es desprenen de forma natural d'esta teoria. Inclús sorgix la gravetat newtoniana, que a la seua volta és un llímit a baixa energia de la relativitat general. No obstant, no ha segut capaç d'obtindre la relativitat general directament, encara que podria conseguir-se en el futur.
També espera que en el fondo còsmic de microones es puguen observar pistes sobre l'existència d'este estat pre-geomètric. Si està en lo cert, no hi hauria senyals d'ones gravitatorias sobre ell. Si el satèlit Planck les troba, esta teoria quedaria danyada.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relatividad interna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.