Anar al contingut

Relacions Indo-Mesopotamia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es creu que les '___protected_title_0___' es varen desenrollar durant la segona mitat del tercer mileni a. C., fins que es varen interrompre en l'extinció de la civilisació de la vall del Indo despuix d'al voltant de 1900 a. C.[1][2][3] Mesopotamia ya havia segut un intermediari en el comerç de lapislázuli entre el sur d'Àsia i Egipte des d'a lo manco al voltant de 3200 a. C., en el context de les relacions Egipte-Mesopotamia.[4][5]

Expansió neolítica (9000-6500 a. C.)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Revolució Neolítica.


Un primer periodo de contactes indirectes sembla haver-se produït com a conseqüència de la revolució neolítica i la difusió de l'agricultura despuix del 9000 a. C.[lower-alpha 1] Es creu que l'agricultura prehistòrica del sur d'Àsia va combinar recursos locals, com el ganado en joroba, en recursos agrícoles procedents d'Oriente Pròxim com a primer pas en el 8º-7º mileni a. C., als que es varen afegir posteriorment recursos procedents d'Àfrica i Àsia Oriental a partir del 3º mileni a. C..[7] Mejergar és un dels primers jaciments en evidències d'agricultura i ganaderia en Àsia del Sur.[8][9][lower-alpha 2] En Mejergar, al voltant del 7000 a. C., es pot trobar el conjunt complet de productes agrícoles incipients de l'Orient Pròxim: blat, ordi, aixina com cabres, ovelles i ganado vacú.[7] Les cases rectangulars de Mejergar, aixina com les figurillas femenines, són essencialment idèntiques a les de l'Orient Pròxim.[7]

L'orige neoriental de l'agricultura del sur d'Àsia està generalment acceptat, i ha segut el ___protected_title_2___.[19] No obstant, Gregory Possehl defén un model més matisat, en el que la domesticació primerenca de les espècies vegetals i animals pot haver ocorregut en una àmplia zona des del Mediterràneu fins al Indo, en la que la nova tecnologia i les idees circulaven ràpidament i eren àmpliament compartides.[20] La principal objecció a este model radica en el fet de que mai s'ha trobat blat selvat en Àsia del Sur, lo que sugerix que, o be el blat es va domesticar primer en el Propenc Orient a partir d'espècies selvades domèstiques ben conegudes i després es va dur al sur d'Àsia, o be que el blat selvat va existir en el passat en eixa zona pero d'alguna manera es va extinguir sense deixar rastre.[20]


Jean-François Jarrige defén un orige independent de Mejergar. Jarrige senyala «la suposició de que l'economia agrícola es va introduir de ple des del Propenc Orient fins al sur d'Àsia»,[21][lower-alpha 3] i les similituts entre els jaciments neolítics de l'est de Mesopotamia i l'oest de la vall del Indo, que evidencien una «continuïtat cultural» entre dits jaciments. Pero donada l'originalitat de Mejergar, Jarrige conclou que Mejergar té un «trasfondo local anterior, i no és un ‘remanso’ de la cultura neolítica d'Orient Pròxim».[21]

Relacions marítimes i terrestres

[editar | editar còdic]
Nivells globals de la mar i vegetació durant l'Última Edat de Gèl. La llínea costera encara era aproximadament similar en aproximadament 10,000 a. C.[38]
La civilisació de la vall del Indo es va estendre cap a l'oest fins a l'estació comercial de Harappa de Sutkagan Dor.[39]

El nivell de la mar ha pujat uns 100 metros en els últims 15.000 anys fins als temps moderns, en l'efecte de que les llínees costeres han retrocedit enormement. Est és especialment el cas de les llínees de costa del Indo i de Mesopotamia, que originalment solament estaven separades per una distància d'uns 1000 quilómetros, en comparació als 2000 quilómetros actuals.[38] Per als antepassats dels sumerio, la distància entre les costes de la zona de Mesopotamia i de la zona del Indo hauria segut molt més talla que l'actual.[38] En particular, el Golf Pèrsic, que té uns 30 metros de profunditat, hauria estat a lo manco parcialment sec, i hauria format una extensió de la conca de Mesopotamia.[38]

Embarcació marítima en busca d'aus per a trobar terra.[40] Model del sagell de Mohenjo-Daro, 2500-1750 a.C.

La ciutat més occidental d'Harappa estava ubicada en la costa de Makrán en Sutkagan Dor , prop de la punta de la península aràbiga, i es considera una antiga estació de comerç marítim, provablement entre l'Índia i el Golf Pèrsic.[39]

En la regió del Indo es coneixien les embarcacions marítimes, com demostren els sagells que mostren barcos en pardals buscadors de terra (___protected_title_0___), datats entre el 2500 i el 1750 a. C.[40] Quan un barco es perdia en la mar, en la terra més allà del horisó, els pardals lliberats pels mariners volaven en seguritat cap a la terra i, per lo tant, mostraven als barcos el camí cap a la seguritat. Es coneixen varis sagells de la zona del Indo i del Golf Pèrsic, en representacions de grans barcos pertanyents a diferents tradicions de construcció naval,[40] Sargón I de Acad (c. 2334-2284 a. C.) afirmava en una de les seues inscripcions que ___protected_title_1___.[41]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ancient Near Eastern History and Culture (en anglés), Routledge, p. 85. ISBN 9781315511160.
  2. ↑ “A new approach to tracking connections between the Indus Valley and Mesopotamia: initial results of strontium isotope analyses from Harappa and Ur” (anglés) (2013). Journal of Archaeological Science 40 (5): 2286–2297. doi:10.1016/j.jas.2012.12.040. ISSN 0305-4403.
  3. ↑ "The wide distribution of lower Indus Valley seals and other artifacts from the Persian Gulf to Shortughaï in the Amu Darya/ Oxus River valley in Badakhshan (northeastern Afghanistan) demonstrates long-distance maritime and overland trade connections until ca. 1800 BCE." in (2011) Early Buddhist Transmission and Trade Networks: Mobility and Exchange within and beyond the Northwestern Borderlands of South Àsia (en anglés), Brill, pp. 94–95. ISBN 9789004194588.
  4. ↑ The Mediterranean Context of Early Greek History (en anglés), John Wiley & Sons, pp. 71–72. ISBN 9781444342345.
  5. ↑ Centre and Periphery in the Ancient World (en anglés), Cambridge University Press, p. 37. ISBN 9780521251037.
  6. ↑ Chandler, Graham. “Traders of the Plain”. Saudi Aramco World: 34–42.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Agriculture in World History (en anglés), Routledge, p. 8. ISBN 978-1-136-94161-0.
  8. ↑ UNESCO World Heritage. 2004. ". ___protected_title_0___
  9. ↑ Hirst, K. Kris. 2005. "Mehrgarh" [1] archivat en Wayback Machine.. ___protected_title_1___
  10. ↑ «Archeologists confirm Indian civilization is 2000 years older than previously believed, Jason Overdorf, Globalpost, 28 November 2012».
  11. ↑ «Indus Valley 2,000 years older than thought». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2015. Consultat el 29 de giner de 2021.
  12. ↑ «Archeologists confirm Indian civilization is 8000 years old, Jhimli Mukherjee Pandey, Claves of Índia, 29 May 2016».
  13. ↑ «History What their lives reveal» (4 de giner de 2013).
  14. ↑ Haryana's Bhirrana oldest Harappan site, Rakhigarhi Àsia's largest: ASI (15 d'abril de 2015).
  15. ↑ Dikshit, 2013, pp. 132, 131.
  16. ↑ Mani, 2008, p. 237.
  17. ↑ 17,0 17,1 Dikshit, 2013, p. 129.
  18. ↑ Dikshit, 2013, p. 130.
  19. ↑ "Ha segut pràcticament un dogma arqueològic durant décades que la constelació de plantes potencialment domesticables de Braidwood... varen ser domesticades per primera volta en el Propenc Orient... a principis del Holoceno (fa c. 8.000 a 10.000 anys). (...) El història habitual és que les plantes i els animals domèstics, aixina com les tècniques de producció d'aliments, es ___protected_title_3___ despuix d'alguna manera a atres parts del Vell Món, inclós el sur d'Àsia". en The Indus Civilization: A Contemporary Perspective (en anglés), Rowman Altamira, p. 24. ISBN 978-0-7591-0172-2.
  20. ↑ 20,0 20,1 The Indus Civilization: A Contemporary Perspective (en anglés), Rowman Altamira, pp. 23–28. ISBN 978-0-7591-0172-2.
  21. ↑ 21,0 21,1 Jean-Francois Jarrige Mehrgarh Neolithic [2] archivat en Wayback Machine. ponència presentada en el Seminari Internacional sobre «First Farmers in Global Perspective», Lucknow, Índia, 18-20 de giner de 2006
  22. ↑ 22,0 22,1 Gangal, 2014.
  23. ↑ Singh, 2016.
  24. ↑ Possehl GL (1999) Indus Age: The Beginnings. Philadelphia: Univ. Pennsylvania Press.
  25. ↑ 25,0 25,1 Jarrige JF (2008) Mehrgarh Neolithic. Pragdhara 18: 136–154
  26. ↑ Costantini L (2008) The first farmers in Western Pakistan: the evidence of the Neolithic agropastoral settlement of Mehrgarh. Pragdhara 18: 167–178
  27. ↑ Fuller DQ (2006) Agricultural origins and frontiers in South Àsia: a working synthesis. J World Prehistory 20: 1–86
  28. ↑ “The topographic and environmental context of the earliest village sites in western South Àsia” (2012). Antiquity 86 (334): 1055–1067. doi:10.1017/s0003598x00048249.
  29. ↑ “Neolithization processes in the Levant: the outer envelope” (2011). Curr Anthropol 52: S195–S208. doi:10.1086/658860.
  30. ↑ Jarrige C (2008) The figurines of the first farmers at Mehrgarh and their offshoots. Pragdhara 18: 155–166
  31. ↑ 31,0 31,1 Harris DR (2010) Origins of Agriculture in Western Central Àsia: An Environmental-Archaeological Study. Philadelphia: Univ. Pennsylvania Press.
  32. ↑ 32,0 32,1 Hiebert FT, Dyson RH (2002) Prehistoric Nishapur and frontier between Central Àsia and Iran. Iranica Antiqua XXXVII: 113–149
  33. ↑ Kuzmina EE, Mair VH (2008) The Prehistory of the Silk Road. Philadelphia: Univ. Pennsilvania Press
  34. ↑ Alizadeh A (2003) Excavations at the prehistoric mound of Chogha Bonut, Khuzestan, Iran. Technical report, University of Chicago, Illinois.
  35. ↑ Dolukhanov P (1994) Environment and Ethnicity in the Ancient Middle East. Aldershot: Ashgate, pp. 231–233
  36. ↑ “I-chromosome lineages trace diffusió of people and languages in Southwestern Àsia” (2001). Am J Hum Genet 68 (2): 537–542. doi:10.1086/318200.
  37. ↑ “Where West meets East: the complex mtDNA landscape of the Southwest and Central Asian corridor” (2004). Am J Hum Genet 74 (5): 827–845. doi:10.1086/383236.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 The Indus-Mesopotamia relationship reconsidered (Gs Elisabeth During Caspers) (en anglés), Archaeopress, pp. 12–14. ISBN 978-1-4073-0312-3.
  39. ↑ 39,0 39,1 The Ancient Indus Valley: New Perspectives (en anglés), ABC-CLIO, p. 181. ISBN 9781576079072.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 (2017) Shipbuilding, Navigation and the Portuguese in Pre-modern Índia (en anglés), Routledge, p. 32. ISBN 978-1-351-58833-1.
  41. ↑ Mesopotamian Civilization: The Material Foundations (en anglés), Cornell University Press, pp. 134–135. ISBN 978-0-8014-3339-9.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2011).«Herders of Indian and European Cattle Share their Predominant Allele for Lactase Persistence».Mol. Biol. Evol..29(1)
249–260.doi:10.1093/molbev/msr190.
  • (2014).«The Near-Eastern roots of the Neolithic in South Àsia».PLOS ONE.9(5)doi:10.1371/journal.posa.0095714.
  • (2015).«Genetic and Cultural Reconstruction of the Migration of an Ancient Lineage».BioMed Research International.2015
1–16.doi:10.1155/2015/651415.
  • (2018).«The Genomic Formation of South and Central Àsia».doi:10.1101/292581.
  • (2015).«The Roots of Hinduism. The Early Aryans and the Indus Civilisation».Oxford University Press.
  • Ancient Indian History and Civilization, New Age International. ISBN 9788122411980.
  • (2016).«Dissecting the influence of Neolithic demic diffusió on Indian I-chromosome pool through J2-M172 haplogroup».Scientific Reports.6doi:10.1038/srep19157.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Relacions_Indo-Mesopotamia&oldid=852347»