Anar al contingut

Relacions Egipte-Mesopotamia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Relacions Egipte-Mesopotamia

Les '___protected_title_0___' semblen haver-se desenrollat a partir del quart mileni a. C., començant en el periodo Uruk per a Mesopotamia i la cultura Gerzeana de l'Egipte Prehistòric prealfabetizado (al voltant de 3500-3200 a. C.).[1][2] Les influències es poden vore en les arts visuals d'Egipte, en els productes importats i també en la possible transferència de l'escritura de Mesopotamia a Egipte,[2] i varen generar paralelismes ___protected_title_2___ en les primeres etapes d'abdós cultures.[3]

Influències sobre el comerç i l'art egipcíacs (3500-3200 a. C.)

En general, va haver un alt nivell de comerç entre l'Antic Egipte i el Propenc Oriente a lo llarc del periodo predinàstic d'Egipte, durant les fases de Naqada II (3600-3350 a. C.) i Naqada III (3350-2950 a. C.),[4] que varen ser contemporàneus dels periodos Uruk tardà (3500-3100 a. C.) i Jemdet Nasr (3100-2900 a. C.) en Mesopotamia. Es considera que el principal periodo d'intercanvi cultural, en particular el que consistix en el trasllat d'imàgens i símbols mesopotámicos a Egipte, va durar uns 250 anys, durant els periodos de la Naqada II a la Dinastia I.[5]

Dissenys i objectes

Durant este periodo varen entrar en Egipte objectes i formes d'art clarament estranys, lo que indica que va haver contactes en vàries parts d'Àsia. Els dissenys que varen ser emulats pels artistes egipcíacs són numerosos: el "Sacerdot-Rei" d'Uruk en el seu corfoll i el seu capell d'ala en la postura del Mestre dels animals, els serpentines o sepo-felines, aixetes alados, serps al voltant de rosetes, barcos en altes proes, tots característics de l'art mesopotámico del Uruk tardà (Uruk IV, c.[6][7] El mateix "Sacerdot-Rei" és visible en vàries obres d'art mesopotàmiques del final del periodo Uruk, com els Monuments Blau, els sagells de cilindres i les estàtues.[8]


Les tinajas de disseny mesopotámico escomencen a aparéixer en Egipte en el periodo Naqada II.[4] S'han trobat varis gerros i recipients de ceràmica Uruk en Egipte en contexts Naqada, lo que confirma que es varen importar productes acabats mesopotámicos en Egipte, encara que el contingut passat de les tinajas no s'ha determinat encara.[9] L'anàlisis científic de les antigues tinajas de vi en Abydos ha demostrat que va haver un cert comerç de vi de gran volum en el Llevant durant este periodo.[10]

Estatuilla egipcíaca, 3300-3000 a.C. Es creu que el material de lapislázuli es va importar d'Afganistan a través de Mesopotamia. Ashmolean.[11][9]

En les tombes de l'Alt Egipte que daten de Naqada II i III, especialment en Hierakonpolis, s'han descobert sagells cilíndrics, alguns procedents de Mesopotamia i Elam, i atres fets localment en Egipte seguint dissenys mesopotámicos de forma estilisada.[4][5] S'han trobat en Egipte objectes com el mànec del gavinet de Gebel el-Arak, que té evidents relleus mesopotámicos,[1] i l'argent que apareix en este periodo només pot haver segut obtinguda de l'Àsia Menor.[12]

El lapislázuli va ser importat en gran cantitat per Egipte, i ya s'utilisa en moltes tombes del periodo Naqada II. El lapislázuli provablement es va originar en el nort d'Afganistan, ya que no es coneixen atres fonts, i va tindre que ser transportat a través del replanell iraní fins a Mesapotamia, i després a Egipte.[11][9]


Ademés, es varen crear objectes egipcíacs que imiten clarament les formes mesopotàmiques, encara que no de forma servil.[13] Els sagells de cilindre apareixen en Egipte, aixina com l'arquitectura de panels empotrats, els relleus egipcíacs de les paleta de cosmètics estan clarament fets en el mateix estil que la cultura Uruk mesopotámica contemporànea, i els caps de maza ceremoniales que apareixen del Gerzeico tardà i del Semaineano primerenc estan fetes en l'estil mesopotámico "en forma de pera", en lloc de l'estil natiu egipcíac.[14] Les primeres criatures compostes home/animal en Egipte varen ser copiades directament dels dissenys mesopotámicos.[15] També es considera cert que els egipcíacs varen adoptar de Mesopotamia la pràctica de marcar el sagellat de les gerres en sagells cilíndrics gravats en fins informatius.[16]

L'arquitectura egipcíaca també va ser influenciada, ya que va adoptar elements del Temple de Mesopotamia i de l'arquitectura civil. Les casetes empotrades en particular, que són característics de l'arquitectura mesopotámica, varen ser adoptats per a les tombes de la Primera i Segona Dinastia.[17]

Transmissió

La ruta d'este comerç és difícil de determinar, pero el contacte en Canaán no és anterior a la primera dinastia, per lo que se sol supondre que va ser per comerç marítim.[18] Durant l'época en que la teoria de les carreres dinàstiques encara era popular, es teorizaba que els mariners de Uruk circunnavegaban Aràbia, pero és més provable que la ruta mediterrànea, provablement per intermediaris a través de Biblos, siga més provable, com ho demostra la presència d'objectes biblios en Egipte.[18] L'art glíptico també sembla haver eixercitat un paper clau, a través de la circulació de sagells cilíndrics decorats a través del Llevant, un territori interior comú d'abdós imperis.[19]


L'intensitat dels intercanvis sugerix, no obstant, que els contactes entre Egipte i Mesopotamia eren a sovint directes, més que merament a través d'intermediaris o del comerç. Uruk hi havia conegut alvançades colonials fins a ___protected_title_0___, en la Síria moderna, assegurant la seua presència en el Llevant.[20] També s'han descobert allí numerosos sagells de cilindres de Uruk.[20] Es va sugerir que Uruk podria haver tingut un lloc alvançat i una forma de presència colonial en el nort d'Egipte.[20] Es va sugerir l'emplaçament de Buto en particular, pero ha segut rebujat com a possible candidat.[17]

El fet de que tants llocs gerzeanos estiguen en les desembocadures dels wadis que conduïxen al Mar Rojo pot indicar algun tipo de comerç a través de la Mar Rojo, encara que el comerç bibliano podria haver creuat el Sinaí i després ser dut a la Mar Rojo).[21] Ademés, es considera poc provable que alguna cosa tan complicat com l'arquitectura de panels empotrats poguera haver aplegat a Egipte per poder, i a sovint se sospita que a lo manco un chicotet contingent d'emigrants.[18]

Estos primers contactes provablement varen actuar com una espècie de catalisador per al desenroll de la cultura egipcíaca, en particular pel que fa a la creació de l'escritura i la codificació de l'imagineria real i vernàcula.[3]

  • Les paleta egipcíaques, com la paleta Narmer (3200-3000 a. C.), prenen prestats elements de l'iconografia mesopotámica, en particular el disseny saurópodo de Uruk.[22]
    Les paleta egipcíaques, com la paleta Narmer (3200-3000 a. C.), prenen prestats elements de l'iconografia mesopotámica, en particular el disseny saurópodo de Uruk.[22]
  • Contes de lapislázuli i travertino, circa 3650-3100 a. C. Naqada II – Naqada III.
    Contes de lapislázuli i travertino, circa 3650-3100 a. C. Naqada II – Naqada III.
  • Sagell arcaic de cilindre egipcíac, 3100-2900 a. C.
    Sagell arcaic de cilindre egipcíac, 3100-2900 a. C.
  • Sagell del cilindre Primera o segona dinastia 3100-2686 a. C.
    Sagell del cilindre Primera o segona dinastia 3100-2686 a. C.

Importància dels desenrolls locals egipcíacs

Una rara paleta cosmètica egipcíaca Naqada III que es troba més allà d'Egipte, en Ashkelon o Gaza, a finals del 4º mileni, Museu del Louvre AO 5359.[23]

Encara que hi ha proves clares de que la cultura Naqada II es va prendre prestada en abundància de Mesopotamia, l'opinió més estesa hui en dia és que els guanys de la Primera Dinastia varen ser el resultat d'un llarc periodo de desenroll cultural i polític indígena.[24] Tals desenrolls són molt més antics que el periodo Naqada II, el periodo Naqada II va tindre un alt grau de continuïtat en el periodo Naqada I,[25] i els canvis que es varen produir durant els periodos de Naqada es varen succeir durant cantitats significatives de temps.[26]


Encara que hi ha molts eixemples d'influència mesopotámica en Egipte en el quart mileni abans de Crist, ho contrarie no és cert, i no hi ha rastres de l'influència egipcíaca en Mesopotamia en eixe moment.[27] Solament s'han trobat molt pocs objectes egipcíacs del periodo Naqada més allà d'Egipte, i en general en les seues afores, com una rara paleta de cosmètics egipcíacs Naqada III en forma de peix, de finals del quart mileni abans de Crist, trobada en Ascleón o Gaza.[28] [29]

Desenroll de l'escritura (3500-3200 a. C.)

Reconstrucció estàndar del desenroll de l'escritura , en posició de cuneïforme.[30][31] Existix la possibilitat de que l'escritura egipcíaca s'haja inventat independentment de l'escritura mesopotámica.[32]

En general es pensa que els jeroglífics egipcíacs varen sorgir una miqueta despuix de l'escritura sumerio i, provablement, es varen inventar baix l'influència d'esta última,[33] i que és "provable que l'idea general d'expressar les paraules d'un idioma per escrit fora duta a Egipte des de la Mesopotamia sumerio".[34][35] Els dos sistemes d'escritura són, de fet, prou similars en les seues etapes inicials, ya que es basen en gran mida en formes pictogràfiques i després desenrollen un sistema paralel per a l'expressió dels sons fonètics.

Les reconstrucció estàndar del desenroll de l'escritura generalment coloquen el desenroll de l'escritura protocuneiforme sumerio abans del desenroll dels jeroglífics egipcíacs, en la sugerència de que el primer va influir en el segon.[30]


No obstant, es carix de proves directes i no s'ha determinat de manera definitiva l'orige dels jeroglífics en l'antic Egipte[36] sino que se senyala i se sosté que "les proves de tal influència directa seguixen sent endebles" i que "també es pot fer un argument molt creible per al desenroll independent de l'escritura en Egipte...".[37]

Des de la década de 1990, el descobriment de glifos en etiquetes d'argila en Abydos, datats entre el 3400 i el 3200 a. C., pot qüestionar la noció clàssica segons la qual el[38][10] sistema de símbols mesopotámicos és anterior a l'egipcíac, encara que l'escritura egipcíaca fa una aparició repentina en eixe moment, mentres que pel contrari Mesopotamia té una història evolutiva d'us de signes en fiches que es remonta a al voltant del 8000 a. C.[39][10] Ademés, les marques d'argila de Abydos són pràcticament idèntiques a les marques d'argila contemporànees de Uruk, Mesopotamia.[40]

  • Tableta en caràcters pictogràfics proto-cuneïformes mesopotámicos (finals del quart mileni abans de Crist), Uruk III.
    Tableta en caràcters pictogràfics proto-cuneïformes mesopotámicos (finals del quart mileni abans de Crist), Uruk III.
  • Etiqueta perforada mesopotámica, en el símbol "EN" que significa "Mestre", el revers de la placa té el símbol de la Deesa Inanna . Uruk circa 3000 a. C. Museu del Louvre AO 7702
    Etiqueta perforada mesopotámica, en el símbol "EN" que significa "Mestre", el revers de la placa té el símbol de la Deesa Inanna . Uruk circa 3000 a. C. Museu del Louvre AO 7702
  • Dissenys en algunes de les etiquetes o fiches de Abydos , Egipte , en data de carbono cap a 3400-3200 a. C.[10][39] Són pràcticament idèntics a les etiquetes d'argila contemporànees de Uruk , Mesopotamia.[41]
    Dissenys en algunes de les etiquetes o fiches de Abydos , Egipte , en data de carbono cap a 3400-3200 a. C.[10][39] Són pràcticament idèntics a les etiquetes d'argila contemporànees de Uruk , Mesopotamia.[41]
  • Etiquetes en alguns dels primers jeroglífics egipcíacs de la tomba del rei egipcíac Menes (3200-3000 a. C.)
    Etiquetes en alguns dels primers jeroglífics egipcíacs de la tomba del rei egipcíac Menes (3200-3000 a. C.)
  • Placa de marfil de Menes (3200-3000 a. C.)
    Placa de marfil de Menes (3200-3000 a. C.)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Shaw, Ian. & Nicholson, Paul, ___protected_title_1___ (London: British Museum Press, 1995), p. 109.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mitchell, Larkin. «Earliest Egyptian Glyphs». Archaeology. Archaeological Institute of America. Consultat el 29 de febrer de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 A Companion to Ancient Egyptian Art (en en), John Wiley & Sons, p. 427. ISBN 9781444333503.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 A Companion to Ancient Egyptian Art (en en), John Wiley & Sons, pp. 424–425. ISBN 9781444333503.
  5. ↑ 5,0 5,1 The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. 15. ISBN 9780931464966.
  6. ↑ The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. 14. ISBN 9780931464966.
  7. ↑ The Mediterranean Context of Early Greek History (en en), John Wiley & Sons, p. 69. ISBN 9781444342345.
  8. ↑ Ancient Near Eastern Art (en en), University of Califòrnia Press, pp. 51–53. ISBN 9780520203075.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Centre and Periphery in the Ancient World (en en), Cambridge University Press, p. 37. ISBN 9780521251037.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Ancient Civilizations (en en), Routledge, p. 106. ISBN 9781317296089.
  11. ↑ 11,0 11,1 The Mediterranean Context of Early Greek History (en en), John Wiley & Sons, pp. 71–72. ISBN 9781444342345.
  12. ↑ Redford, Donald B. Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Claves. (Princeton: University Press, 1992), p. 16.
  13. ↑ Redford, Donald B. ___protected_title_0___ (Princeton: University Press, 1992), p. 18.
  14. ↑ Redford, Donald B. ___protected_title_1___ (Princeton: University Press, 1992), p. 17.
  15. ↑ The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. 20. ISBN 9780931464966.
  16. ↑ The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. 16. ISBN 9780931464966.
  17. ↑ 17,0 17,1 The Mediterranean Context of Early Greek History (en en), John Wiley & Sons, p. 71. ISBN 9781444342345.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Redford, Donald B. ___protected_title_2___ (Princeton: University Press, 1992), p. 22.
  19. ↑ The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. 13. ISBN 9780931464966.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. 17. ISBN 9780931464966.
  21. ↑ Redford, Donald B. Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Claves. (Princeton: University Press, 1992), p. 20.
  22. ↑ Wilkinson, Toby A.H. Early Dynastic Egypt. p.6, Routledge, London. 1999. ISBN 0-203-20421-2.
  23. ↑ Unix palette égyptienne prédynastique du sud de la plaine côtière d'Israël (en en).
  24. ↑ Early Dynastic Egypt (Routledge, 1999), p.15
  25. ↑ Gardiner, Alan. Egypt of the Pharaohs (Oxford: University Press, 1961), p. 392.
  26. ↑ Shaw, Ian. and Nicholson, Paul, The Dictionary of Ancient Egypt (London: British Museum Press, 1995), p. 228.
  27. ↑ "Because the reverse is not true, namely there is no trace of an Egyptian presence in Mesopotamia at that clave, all seems to point to a flow of idees from Mesopotamia to Egypt." «Earliest Egyptian Glyphs - Archaeology Magazine Archive».
  28. ↑ Louvre Museum AO 5359 Unix palette égyptienne prédynastique du sud de la plaine côtière d'Israël (en en).
  29. ↑ "The presence of Mesopotamia and Egypt in Africa is a distinction between two different nations located in Africa. Mesopotamia has already been extinct, since it was buried baix that no one would find it in the future (that's what they wanted)"
  30. ↑ 30,0 30,1 The Times Atles of World History (en en), Hammond Incorporated, p. 53. ISBN 9780723003045.
  31. ↑ The Origins of Writing (en en), University of Nebraska Press, p. 77. ISBN 9780803291676.
  32. ↑ The First Writing: Script Invention as History and Process (en en), Cambridge University Press, p. 71. ISBN 9780521838610.
  33. ↑ Geoffrey Sampson. Writing Systems: A Linguistic Introduction, Stanford University Press, pp. 78–. ISBN 978-0-8047-1756-4. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
  34. ↑ Geoffrey W. Bromiley. The international standard Bible encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 1150–. ISBN 978-0-8028-3784-4. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
  35. ↑ Iorwerth Eiddon Stephen Edwards, et al., The Cambridge Ancient History (3d ed. 1970) pp. 43–44.
  36. ↑ Groundbreaking scientific experiments, inventions, and discoveries of the ancient world, Greenwood Publishing Group, pp. 91–. ISBN 978-0-313-31342-4. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
  37. ↑ Simson Najovits, ___protected_title_0___, Algora Publishing, 2004, pp. 55–56.
  38. ↑ The seal impressions, from various tombs, dona't even further back, to 3400 B.C. These dates challenge the commonly held belief that early logographs, pictographic symbols representing a specific plau, object, or quantity, first evolved into more complex phonetic symbols in Mesopotamia." Mitchell, Larkin. «Earliest Egyptian Glyphs». Archaeology. Archaeological Institute of America. Consultat el 29 de febrer de 2012.
  39. ↑ 39,0 39,1 The seal impressions, from various tombs, dona't even further back, to 3400 B.C. These dates challenge the commonly held belief that early logographs, pictographic symbols representing a specific plau, object, or quantity, first evolved into more complex phonetic symbols in Mesopotamia." Mitchell, Larkin. «Earliest Egyptian Glyphs». Archaeology. Archaeological Institute of America. Consultat el 29 de febrer de 2012.
  40. ↑ The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. –24–25. ISBN 9780931464966.
  41. ↑ The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference (en en), Eisenbrauns, p. –24–25. ISBN 9780931464966.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Relacions_Egipte-Mesopotamia&oldid=1307332»