Anar al contingut

Regla de Ruffini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eixemple de l'algoritme de divisió llarga

En matemàtiques, la regla de Ruffini (també li la coneix com a Método de Horner o Algoritme de Ruffini-Horner) és una forma compacta d'escriure la divisió llarga en divisor de primer grau. Específicament facilita el càlcul ràpit de la divisió de qualsevol polinomi entre un binomi de la forma (xr) . Descrita per Paolo Ruffini en 1816, és un cas especial de «divisió sintètica» (una divisió de polinomis en a on el divisor és un «factor llineal»).[1] l'Algoritme de Horner per a l'evaluació de polinomis utilisa la regla de Ruffini. La regla de Ruffini permet aixina mateix localisar raïls d'un polinomi i en polinomis en coeficients racionals factorizarlo en binomis de la forma (xr)  (sent r un número entero).

Història del método de Ruffini

[editar | editar còdic]
Paolo Ruffini (1765-1822)

El método de Ruffini-Horner per a la busca d'un valor aproximat de la raïl d'un polinomi va ser publicat, en alguns anys de diferència per Paolo Ruffini (1804-1807-1813) i per William George Horner (1819-1845, póstumamente); segons pareix Horner no tenia coneiximent dels treballs de Ruffini.

El método de Ruffini-Horner és difícilment explotable si el polinomi posseïx dos raïls molt propenques. Ruffini no evoca esta problemàtica, pero Horner propon un procediment especial per a estos casos.[2] El método de Horner va ser utilisat pels matemàtics De Morgan i J.R. Young.

Mentres que tècnica de canvi de variable, històricament es troben algoritmes pareguts; per eixemple en China, per a l'extracció de la raïl n-ésima;[3] en l'obra d'Al Samaw'al (XII).[4] El matemàtic persa Sharaf al-Din al-Tusi (XII) va ser un dels primers en aplicar-ho al cas general d'una equació de tercer grau.[5]

Algoritme resolt en el método de Ruffini

[editar | editar còdic]

La regla de Ruffini establix un método per a la divisió del polinomi:

P(x)=anxn+an1xn1++a1x+a0

entre el binomi:

Q(x)=xr

per a obtindre el cocient:

R(x)=bn1xn1+bn2xn2++b1x+b0

i el restant:

s.

  • 1. Es tracen dos llínees a manera d'eixos i s'escriuen els coeficients de P(x), ordenats i sense ometre térmens nuls. S'escriu la raïl r del costat esquerre (invertint el signe d'este) i el primer coeficient en el rengló inferior (an):


  • 2. Es multiplica (an) per r i s'escriu baix de an-1:.


  • 3. Se sumen els dos valors obtinguts en la mateixa columna:


  • 4. El procés es repetix:


Els valores b són els coeficients del polinomi resultant R(x) de grau un menys que el grau de P(x). El residu és s.

Eixemple 1

[editar | editar còdic]

Divisió de

P(x)=2x3+3x24

entre

Q(x)=x+1.

utilisant la regla de Ruffini.

1. S'escriu Q(x)=x+1=x(1) i el primer coeficient (2) en el primer rengló:

230412

2. Multiplicant per la raïl r=(-1):

2304122

3. Sumant la columna:

23041221

4. El procediment es repetix fins a obtindre el residu:

230412112113Coef.Resto


Si el polinomi original = divisor&claves;cocient+reste, llavors

P(x)=Q(x)R(x)+s, a on
R(x)=2x2+x1 i s=3.

Eixemple 2

[editar | editar còdic]

Quan el restant és igual a 0; permet factorizar, com en el següent eixemple:

F(x)=x3+x2x1

Prenem

G(x)=x+1

Usem el método, i nos queda aixina:

111111011010Coef.Resto

Llavors F(x) es factoriza (x21)(x+1)

Eixemple 3

[editar | editar còdic]

Divisió per polinomi en coeficients complexos:

F(x)=4x3+x2

Prenem

G(x)=x+(1+i)

Usem el método, i nos queda aixina:

4100(1+i)(4+4i)1+7i86i4(3+4i)(1+7i)(8+6i)Coef.Resto
F(x)=[4x2(3+4i)x+(1+7i)]G(x)+(86i)

Trobar raïls

[editar | editar còdic]

Si P(x)=anxn+an1xn1+...+a1x+a0 és un polinomi en coeficients sancers i en a0 i an distints de zero, llavors pel teorema de la raïl racional, totes les raïls racionals reals seran de la forma p/q, a on p és un sancer divisor de a0 i q és un sancer divisor de an. Aixina per eixemple, si el polinomi és

P(x)=x3+2x2x2=0,

llavors les possibles raïls racionals són tots els sancers divisores de a0 (−2):

Posibles raíces:{+1,1,+2,2}.

Açò és d'utilitat per a poder factorizar un polinomi (en cas de ser factorisable) de coeficients sancers, usant els divisores del terme independent.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. *Regla de Ruffini en MathWorld.
  2. Florian Cajori, Horner's method of approximation anticipated by Ruffini, American Mathematical Society, 21 novembre 1910.
  3. Els nou capítuls de l'art matemàtic, ChemlaShuchun, cap.4
  4. Hélène Bellosta, À propos de l'histoire dones sciences arabes
    • Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., Gazette dones mathématiciens, n°82, Octobre 1999.
  5. J. L. Berggren (1990). "Innovation and Tradition in Sharaf al-Din al-Tusi's Muadalat", Journal of the American Oriental Society 110 (2), p. 304-309.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2007) «Operacions en polinomis», Curse bàsic de matemàtica i estadística: del bachillerat al grau, Espanya: Delta, pp. 64,65.
  • Stapel, Elizabeth. «Synthetic Division: The Process» (en anglés). Purplemath. Consultat el 30 de novembre de 2011.


Referències

[editar | editar còdic]