Algoritme de Horner
En el camp matemàtic del anàlisis numèric, el Algoritme de Horner, cridat aixina per William George Horner, és un algoritme per a evaluar de forma eficient funciones polinòmiques d'una forma monomial.
Donat el polinomi
a on són número real, volem evaluar el polinomi a un valor específic de , digam .
Per a portar a terme el procediment, definim una nova seqüència de constants com es mostra a continuació:
Llavors és el valor de .
Per a vore cóm funciona açò, note's que el polinomi pot escriure's de la forma
Despuix, substituint iterativamente la en l'expressió,
Aplicació
[editar | editar còdic]L'algoritme de Horner s'usa a sovint per a convertir entre distints sistemes numèrics posicionals — en que el seu case x és la base del sistema numèric, i els coeficients ai són els dígits de la representació del número donat en la base x — i pot usar-se també si x és una matriu, en el cas de la qual la càrrega computacional es reduïx encara més.
Eficiència
[editar | editar còdic]l'evaluació usant la forma monomial del polinomi de grau-n requerix a lo manco n sumes i (n2+n)/2 multiplicacions, si les potències es calculen per mig de la repetició de multiplicacions. L'algoritme de Horner només requerix n sumes i n multiplicacions. (Minimisar el número de multiplicacions és lo més desijable perque necessiten molta càrrega computacional i són inestables comparades en la suma).
S'ha demostrat que l'algoritme de Horner és òptim, de modo que qualsevol algoritme que s'use per a evaluar un polinomi requerirà com a mínim el mateix número d'operacions. El fet de que el número d'operacions requerides és mínim va ser demostrat per Alexander Ostrowski en 1954, i que el número de multiplicacions és mínim per Victor Pa en 1966. Quan x és una matriu, l'algoritme de Horner no és òptim.
Vore també
[editar | editar còdic]- Regla de Ruffini
- Algoritme de Clenshaw per a evaluar polinomis de la forma de Chebyshov
- Algoritme de De Casteljau per a evaluar polinomis de la forma de Bézier
Referències
[editar | editar còdic]- William George Horner. A new method of solving numerical equations of all orders, by continuous approximation. En Philosophical Transactions of the Royal Society of London, pp. 308-335, juliol de 1819.
- Donald Knuth. The Art of Computer Programming, Volum 2: Seminumerical Algorithms, Third Edition. Addison-Wesley, 1997. ISBN 0-201-89684-2. Pàgines 486–488 en la secció 4.6.4.
- Thomas H. Cormen, Charles E. Leiserson, Ronald L. Rivest i Clifford Stein. Introduction to Algorithms, Segona Edició. MIT Press i McGraw-Hill, 2001. ISBN 0-262-03293-7. Problema 2-3 (pág 39) i pág 823, secció 30.1: Representation of polynomials.
- Jesús María Sanz Serna. Dèu Lliçons de Càlcul Numèric, Segona Edició Revisada i Ampliada. Universitat de Valladolit, Secretariat de Publicacions i Intercanvi Editorial, 2010. ISBN 978-84-8448-552-0. Capítul 1, pág 20-22. Método de Horner.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Algoritmo de Horner» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.