Anar al contingut

Regla biogeográfica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:M. exilis skeletal.png
El mamut pigmeo és un eixemple de la regla de l'illa (o regla de Foster), sent este generalment de menor talla que els seus parents continentals, millorant aixina l'aprofitament de recursos insulars.

Es coneix com a regla biogeográfica a la descripció geogràfica de diferents patrons fisiològics d'animals i plantes, que determina cóm es distribuïxen les espècies en el món. Molts d'estos patrons regulars se'ls denomina segons els noms d'aquells que primer les varen descriure.

Eixemples de regles

[editar | editar còdic]
  • Regla d'Allen: relaciona la forma dels cossos (i les seues proporcions) d'animals endotermos en la variació climàtica de la temperatura, de modo que es minimisa la superfície exposta en climes frets (menor relació entre superfície i volum d'un cos) i s'maximizar en climes càlits per a aumentar l'intercanvi calòric en l'ambient. La regla va ser descrita per Joel Asaph Allen en 1877.[1][2]


  • Regla de Cope: el tamany corporal de linajes de poblacions animals tendix a aumentar durant el periodo evolutiu. El palaeontologo Edward Drinker Cope va descriure la regla per primera volta.[8][9]
  • Regla de Foster (o la regla de l'illa): el tamany corporal d'algunes espècies varia segons la cantitat de recursos disponibles en l'ambient.[10][11][12] La regla va ser descrita per J. Bristol Foster en 1964 en Nature, en un artícul cridat "The evolution of mammals on islands".[13] En l'artícul es descriu lo que posteriorment es va denominar nanisme insular.


  • Regla de Gloger: per a individus d'espècies endotermas, les formes més pigmentadas (de pell, pelage o plomall més obscurs) solen trobar-se en ambients més càlits i humits, com per eixemple prop del equador, mentres que les més clares en latitut majors. La regla va ser nomenada aixina pel zoólogo Constantin Wilhelm Lambert Gloger, qui la va descriure en 1833.[15][16]
  • Regla de Haldane: si en una espècie híbrida només un dels sexes és estèril, llavors eixe sexe és usualment el sexe heterogamético. El sexe heterogamético és el que té dos cromosomes sexuals diferents; en mamífers, este és el macho, en cromosomes XY. La regla es va nomenar a partir de J.B.S. Haldane.[17]
  • Regla de progressió de Hennig: en un determinat grup cladístico d'espècies, aquelles en els caràcters més primitius es encuentrarán en la part més primerenca de la zona, i serà el centre d'orige d'eixe grup. Va ser Willi Hennig qui va descriure la regla, i tran qui pren el nom.[18][19]
  • Regla de Jordan: existix una relació inversamente proporcional entre la temperatura de l'aigua i certes característiques merísticas tals com el número de ralles en les aletes, de vèrtebres o de escamas, que aumenten en la disminució de la temperatura. Nomenada David Starr Jordan, pare de l'ictiologia nortamericana.[20]
  • Regla de Rapoport: els rancs latitudinales d'animals i plantes són generalment més menuts en latitut baixes que en latitut altes. Nomenada a partir del ecólogo argentí Eduardo H. Rapoport en 1989.[21]


  • Regla de Rensch: per a espècies animals dins d'un linaje, establix que el dimorfisme sexual referent al tamany corporal aumente (aumenta el tamany del cos ) quan el mascle és el sexe més gran i que disminuïx a mida que el tamany del cos aumenta quan la femella és el sexe més gran. La regla s'ha observat en primats, pinnipedos (foques), i artiofáctilos (ongulados com a ganado i venado).[22] Rep el nom del ornitólogo Bernhard Rensch, qui la va propondre en 1950.[23]
  • Regla de Thorson: els invertebrats marins del bentos tendixen, en baixes latitut, a produir grans cantitats d'ous que es transformen en larves pelágicas (freqüentment planctotrofas), mentres que en latitut majors, tals organismes tendixen a produir menys ous, de major tamany i lecitotrofos (que s'alimenten de l'ull), que produïxen descendència de també major talla, freqüentment vivípars o ovovivípars, que a sovint són incubados.[24] La regla pren el seu nom de Gunnar Thorson despuix de 1971.[25]

Validea

[editar | editar còdic]

Existix cert escepticisme entre els biogeógrafos sobre l'utilitat de tals regles generals. Aixina, per eixemple, J.C. Briggs, en el seu llibre de 1987 Biogeography and Plate Tectonics, comenta en cladistics sobre la regla de Willi Hennig: "ha segut generalment útil", mes la seua regla de progressió és "sospitosa".[18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1877).Radical Review.1
    108–140.
  2. ↑ Lopez, Barry Holstun (1986). Arctic Dreams: Imagination and Desire in a Northern Landscape, Scribner. ISBN 0-684-18578-4.
  3. ↑ (2006).Journal of Biogeography.33(5)
    781–793.doi:10.1111/j.1365-2699.2006.01435.x.
  4. ↑ Biology Bulletin (Russian version, Izvestiya Akademii Nauk, Seriya Biologicheskaya).28(6)
    646–650 (Russian version, 764–768).doi:10.1023/A:1012336823275.Consultat el 8 de febrer de 2012.
  5. ↑ Journal of Biogeography.30(3)
    331–351.doi:10.1046/j.1365-2699.2003.00837.x.
  6. ↑ The American Naturalist.156(4)
    390–415.doi:10.1086/303400.
  7. ↑ Ecology Letters.9(7)
    853–869.doi:10.1111/j.1461-0248.2006.00928.x.
  8. ↑ Evolution.2(3)
    218–230.doi:10.2307/2405381.
  9. ↑ Evolution.27(1)
    1–26.doi:10.2307/2407115.
  10. ↑ Juan Luis Arsuaga, Andy Klatt, The Neanderthal's Necklace: In Search of the First Thinkers, Thunder's Mouth Press, 2004, ISBN 1-56858-303-6, ISBN 978-1-56858-303-7, p. 199.
  11. ↑ Jean-Baptiste de Panafieu, Patrick Gries, Evolution, Seven Stories Press, 2007, ISBN 1-58322-784-9, ISBN 978-1-58322-784-8, p 42.
  12. ↑ The American Naturalist.125(2)
    310–316.doi:10.1086/284343.
  13. ↑ (1964).Nature.202(4929)
    234–235.doi:10.1038/202234a0.
  14. ↑ Garrett Hardin(1960).Science.131(3409)
    1292–1297.doi:10.1126/science.131.3409.1292.Consultat el 15 de febrer de 2017.
  15. ↑ Gloger, Constantin Wilhelm Lambert (1833). «5. Abänderungsweise der einzelnen, einer Veränderung durch dones Klima unterworfenen Farben», Dones Abändern der Vögel durch Einfluss dones Klimas (en alemà), Breslau: August Schulz, pp. 11–24. OCLC 166097356. ISBN 978-3-8364-2744-9.
  16. ↑ (1986).Current Ornithology.4
    1–69.
  17. ↑ Turelli, M.; Orr, H. A. The Dominance Theory of Haldane's Rule Genetics 1995 May; 140(1): 389–402.
  18. ↑ 18,0 18,1 Briggs, J.C. (1987). Biogeography and Plate Tectonics, Elsevier, p. 11. ISBN 978-0-08-086851-6.
  19. ↑ «Centers of Origin, Vicariance Biogeography». The University of Arizona Geosciences. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  20. ↑ Journal of Biogeography.35(3)
    501–508.doi:10.1111/j.1365-2699.2007.01823.x.
  21. ↑ Stevens, G. C. (1989). The latitudinal gradients in geographical range: how baix many species co-exist in the tropics. American Naturalist 133, 240–256.
  22. ↑ Fairbairn, D.J.(1997).Annu. Rev. Ecol. Syst..28(1)
    659–687.doi:10.1146/annurev.ecolsys.28.1.659.
  23. ↑ Rensch, B. (1950). Die Abhängigkeit der relativen Sexualdifferenz von der Körpergrösse. Bonner Zoologische Beiträge 1:58-69.
  24. ↑ Thorson, G. 1957 Bottom communities (sublittoral or shallow shelf). In "Treatise on Marine Ecology and Palaeoecology" (Ed J.W. Hedgpeth) pp. 461-534. Geological Society of America.
  25. ↑ Mileikovsky, S. A. 1971. Types of larval development in marine bottom invertebrates, their distribution and ecological significance: a reevaluation. Marine Biology 19: 193-213
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Regla_biogeográfica&oldid=745856»