Refugiats de la guerra civil síria
.png)
| 5643698 refugiats estimats (setembre de 2019 [1]) | |
| Regions en poblacions significatives (no s'inclouen els ciutadans estrangers que varen fugir de Síria) | |
| Erro al crear miniatura: | 6.500.000 estimats (2020)
3.585.209 registrats (2020)[2] |
 Líban
|
1,500,000 estimats (12/2015)
1,055,984 registrats (02/2016)[3] |
 Jordània
|
1,265,000 estimats (01/2016)[4]
638,633 registrats (04/2016)[5] |
| Erro al crear miniatura: | 484,000 estimats (12/2015)[6]
245,000 registrats (04/2016)[7] |
| Erro al crear miniatura: (incl. Kosovo) | 313,114 registrats (04/2016)[7] |
 Iraq
|
246,123 registrats (04/2016)[8] |
| Erro al crear miniatura: | 116,301 registrats (04/2016)[9] |
 Canadá
|
62,000+ aspirants (02/2017)
43,000+ aprovats (02/2017) |
 Algèria
|
35,000 registrats (Ago/2012) |
| Erro al crear miniatura: | 14,700 registrats (09/2013)[12] |
|
8,365 registrats (01/2016)[7] |
| Erro al crear miniatura: | 4,716 registrats (02/2013)[13] |
| Erro al crear miniatura: | 4,600 registrats (09/2013)[14] |
| Erro al crear miniatura: | 4,500 registrats (09/2013)[15] |
|
550+ famílies (09/2013)[16] |
 Armènia
|
3,248 solicituts de visat(07/2012) |
| Erro al crear miniatura: | 500 registrats (09/2013)[17] |
| Erro al crear miniatura: | 500 registrats (09/2013)[18] |
| Idiomes: | Àrap, kurdo, turc i armeni |
|---|---|
| Religió: | Musulmans sunitas, musulmans chiítes, cristians, judeus i ateus |
Els refugiats de la guerra civil síria o refugiats siris són els civils que han fugit per l'escalada de violència en dita guerra civil que ha afectat a Síria des de 2011 fins a 2024 i que ha anat en un aument desmesurat sobre crueltat i brutalitat fins a la caiguda del règim de Bashar. Per a escapar de la guerra, mills s'han refugiat en països veïns, com Jordània,[19] Líban, Turquia,[20][21] Iraq i el Kurdistan iraquí.[22] i en Europa. Fins al moment no s'han registrat refugiats siris en Israel, que ha manifestat que no permetrà el seu arribe, segons declaracions del ministre de defensa Ehud Barak.[23] Edgar Roca Sauri va observar el desenroll i organisació dels camps siris en Turquia despuix d'una batalla.[24]
A principis de 2016, la sifra de refugiats va aplegar entorn als cinc millons, lo que convertix esta fugida en un dels majors èxodo de l'història recent, ya que li correspon casi al 25 % de la població total de Síria. La guerra civil síria va causar més desplaçats que qualsevol atre conflicte en el món i tots els dies 6000 siris escapen del seu país per la guerra. Ademés, molts siris varen morir, inclús els chiquets més menuts, en intentar escapar d'esta guerra refugiant-se en atres països.
Crisis migratòria en Europa i zona d'ocupació turca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis migratòria de 2015 en Europa.
La major crisis humanitària de l'història recent és la que s'està vivint en Europa davant les onades massives de refugiats que ocupen les fronteres dels Estats membre de l'Unió Europea. Davant esta situació i en l'objectiu de disminuir l'onada migratòria de Turquia a Grècia i despuix cap al restant d'Europa, la UE va firmar un tractat en Turquia, en el qual es pactava tornar a les persones refugiades arribades en Grècia de regrés a Turquia, i seria en este país a on es decidiria el seu destí i si s'acceptava o no a tràmit la seua petició d'asil. A canvi, els ciutadans turcs tindrien accés a vises gratuïtes dins del espai Schengen.[25]
En resposta a este fet, la societat civil internacional va realisar multitudinàries manifestacions en contra d'estes polítiques.[26][25][27][28] Alguns eixemples els trobem en les manifestacions ocorregudes en Grècia, a on, segons va informar eldiario.és mils de persones varen eixir al carrer en 12 ciutats per a movilisar-se contra l'acort entre Turquia i la UE. En Espanya, també es troben eixemples d'este tipo, a on el 18 de febrer de 2017 va tindre lloc en Barcelona la manifestació més gran d'Europa a favor dels refugiats.[26] A esta manifestació, segons l'organisació Casa nostra casa vostra, varen acodir 500000 persones demandant que es faça efectiva l'acolliment de persones refugiades i que es realisaren canvis en les polítiques de dret a asil.[26]
La societat civil europea en la crisis dels siris
[editar | editar còdic]Des d'una noció construccionista i a través dels marcs de diagnòstic, es produïx l'identificació d'una situació problemàtica i que necessita un canvi, al mateix temps que se senyalen als agents socials responsables de la situació. En este primer moment, és quan la societat civil, en conéixer la situació dels refugiats siris, adquirix consciència del problema i s'escomença a generar una identitat de «nosatres» que s'opon a la dels «atres», que són els considerats com a responsables de la situació, que en este cas, serien els governs dels diferents països. En un segon moment, trobem els marcs de pronòstic per mig dels quals s'establixen propostes alternatives per a solucionar el problema. Entren en este punt, les propostes d'acolliment de refugiats que porten a terme organismes de la societat civil, aixina com determinats ajuntaments en Espanya. Estes dos tasques, el diagnòstic i el pronòstic, tenen l'objectiu que Klandermans (1994: 187)[29] denomina com la «Formació i Movilisació del Consens», no obstant, no són suficients per a donar lloc a l'acció colectiva, sino que és necessari un tercer element. Est és el marc generador de motivació. En este punt és a on els moviments socials s'enfronten a l'objectiu de conscienciar als seus seguidors, aixina com d'establir els motius adequats per a que es desenrolle l'acció colectiva. Finalment, trobem la movilisació a l'acció, en la qual les persones partícips d'esta acció colectiva, valoren l'eficàcia, els costs i els beneficis de les seues accions per a conseguir els seus objectius. Si les expectatives anticipades sobre la possibilitat d'obtindre un canvi són d'èxit, és, segons la teoria, quan es produïx l'acció colectiva.[29]
Aglutinació de refugiats siris en espais territorials
[editar | editar còdic]La migració com a primer punt sempre deuria entendre's com un procés/desplaçament que des de sempre ha existit, és dir, no deu haver castic davant un procés que s'ha estat manejant bàsicament des de que ha existit el home. Desplaçament de persones a un lloc a un atre per qüestions de vivenda, vida digna, salut, entre unes atres. No obstant, davant la crisis que ha estat succeint en Síria, els siris es veuen davant la necessitat de fugir. Per la rodalia existent de països en Síria, migran a eixos països. L'espai és i serà transformat per les relacions socials que existixen, per lo tant, en el cas dels països en les que fugen els refugiats siris, canvien a l'espai. La centralisació de refugiats siris davant tot s'ha centrat majorment en Turquia, Líban i Jordània, per lo que com a sers humans deu atendre's per les qüestions que els ha dut eixir del seu país. Ademés, si es parla de total de percentage que hi ha, un 8,9 % dels refugiats siris permaneixen en els campaments, mentres que el restant viu en vàries ciutats de Jordània.[30]
Jordània
[editar | editar còdic]Jordània és un dels països en major diversitat ètnica en Mig Orient, degut principalment a l'afluència dels refugiats palestins durant les guerres àrap-israelites de 1948-1949 i 1967, aixina com a la tornada dels treballadors migrants dels països àraps del Golf despuix de la guerra del Golf de 1991, i l'ingrés d'iraquí que varen fugir de l'ona de violència sectària suscitada despuix de l'invasió d'Estats Units a Iraq, en 2003. Esta massiva afluència de refugiats va obligar a les autoritats a fer canvis en les seues polítiques d'acceptació de refugiats (Jordània no és signatario de la Convenció de 1951); no obstant, les excepcions i les preferències s'apliquen particularment als refugiats de Palestina, lo que condiciona el tracte en els refugiats d'atres països.[31]
Turquia
[editar | editar còdic]Durant l'arribada de la primera ona de refugiats siris, en 2011, el govern turc va obrir les seues fronteres sense majors limitantes i va construir campaments prop de la frontera. En esta decisió, Turquia va rebre als refugiats baix una suposta responsabilitat moral i l'obligació de la no devolució. En el recrudecimiento de la guerra, el llavors primer ministre Erdogan es va desprendre de la política d'acostament conseguida en el règim siri durant els anys anteriors a la crisis. Esta ruptura representava una oportunitat per a Turquia, no només per a proyectar-se com una nació en la suficient credibilitat entre els països àraps, sino també per a expandir els seus interessos en la regió: és provable que l'acolliment als refugiats siris es fera en el propòsit de debilitar a Síria -en el conseqüent respal als rebels a través de la frontera- i proporcionar als rebels de la Coalició Nacional respal llogístic i en inteligència per a, d'eixe modo, contindre l'influència d'Iran i mantindre l'estabilitat i l'equilibri intern i regional.[31]
Líban
[editar | editar còdic]Líban alberga a més d'un milló de refugiats siris i és el país més afectat de la regió; ha sofrit pels menys dos tipos de problemes: alteració del seu equilibri sociodemogràfic i reavivamiento de les tensions ètniques. És un Estat en una extensió territorial menuda, i conte ara en una quarta part de la seua població en condició de refugiats estrangers. Aparte dels refugiats palestins, que tradicionalment ya havien contribuït a fomentar este tipo de desequilibris, en Líban no existixen campaments formals i permanents; no és part de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 ni tampoc del Protocol de 1967, lo que deixa en un llim llegal i d'assistència als refugiats siris.[31]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Situacions de refugiats i mifrantes». Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Consultat el 7 d'octubre de 2019.
- ↑ «Türkiyedeki Suriyeli Sayısı Aralık 2020 – Mülteciler Derneği» (en tr). Consultat el 2020-12-27.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'abril de 2016.
- ↑ http://www.jordantimes.com/news/local/population-stands-around-95-million-including-29-million-guests
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'abril de 2016.
- ↑ http://qz.com/567469/germany-is-taking-in-more-refugees-in-2015-than-the-us-has-in-the-past-10-years/
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2016. Consultat el 12 d'abril de 2016.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'abril de 2016.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'abril de 2016.
- ↑ «WelcomeRefugees: Milestones and key figures». Consultat el 20 de febrer de 2016. PLUS 2,500 settled prior to November 2015
- ↑ «Canada and the refugee crisis: Four things to know before you vote». Consultat el 27 de juliol de 2016.
- ↑ http://www.thelocal.se/50030/20130903/sweden offers residency to all Syrian refugees
- ↑ https://web.archive.org/web/20131029195218/http://www.libyaherald.com/2013/02/05/more-syrian-refugees-arrive-in-libya/#axzz2ilOC47oV More Syrian refugees arrive in Libya
- ↑ http://www.unhcr.org/5232e41e9.html Growing numbers of Syrians arriving in southern Italy
- ↑ http://www.standartnews.com/balgariya-obshtestvo/mvr_do_nyakolko_dni_shte_dostignem_maksimumat_broy_bezhantsi-205975.html%7Ctitle=МВР: До няколко дни ще достигнем максимумът брой бежанци (Ministry of the Interior: Maximum number of refugees will be reached in a few days
- ↑ http://www.presstv.ir/detail/2013/09/05/322180/s-america-ready-to-welcome-syrian-refugees/ [1] archivat en Wayback Machine. South America ready to welcome Syrian refugees
- ↑ http://rt.com/news/syrian-refugees-russia-kevorkova-751/ Three-clave Refugees: Syrian Circassians back to Russia
- ↑ http://www.dailystar.com.lb/news/middle-East/2013/Oct-19/235073-unhcr-stresses-need-to-offer-syrian-refugees-safe-harbor.ashx#axzz2ilOSTGIb [2] archivat en Wayback Machine. UNHCR stresses need to offer Syrian refugees safe harbor
- ↑ (en anglés) Syria: Refugees brace for more bloodshed en: News24.com. Consultat el 12 de març de 2012.
- ↑ (en anglés) Syrian Refugees May Be Wearing Out Turks' Welcome en: NPR. Consultat el 10 d'abril de 2012.
- ↑ (en anglés) Syria crisis: Turkey refugee sorgix amid escalation fear en: BBC News. Consultat el 10 d'abril de 2012.
- ↑ (en anglés) 30 Syrian soldiers flees to Iraq's Kurdish regió: official [3] archivat en Wayback Machine. en: Xinhuanet.com. Consultat el 27 de febrer de 2012.
- ↑ (en anglés) Israel will stop any flood of Syrian refugees: Ehud Barak en: Reuters. Consultat el 19 de juliol de 2012.
- ↑ «[4]». Consultat el 21 de juny de 2013.
- ↑ 25,0 25,1 «[5]». Consultat el 22 d'abril de 2017 (en és).
- ↑ 26,0 26,1 26,2 «[6]». Consultat el 22 d'abril de 2017 (en és).
- ↑ «[7]». Consultat el 22 d'abril de 2017 (en és).
- ↑ «[8]». Consultat el 22 d'abril de 2017.
- ↑ 29,0 29,1 «La construcció de la protesta en el moviment gai espanyol: la Llei de Perillositat Social (1970) com a factor precipitante de l'acció colectiva».Reis.Consultat el 22 d'abril de 2017.
- ↑ «“Stay at Home?” How Syrian Refugees Face a Crisis of Shelter in Jordan (July 25, 2020)» (en en). www.humanmovement.cam.ac.uk. Consultat el 2021-01-31.
- ↑ 31,0 31,1 31,2 «Els refugiats siris com a “problema” de seguritat regional».Estudis d'Àsia i Àfrica.51(2)
- 365–390.ISSN 2448-654X.Consultat el 2021-01-31.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refugiados de la guerra civil siria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.