Reformes ortogràfiques del rus
La reforma de l'ortografia russa es referix als canvis oficials i extraoficials fets al alfabet rus a lo llarc de l'història del idioma rus, i en particular els realisats entre els sigles XVIII i XX.
Història
Primeres reformes
L'antic eslau oriental va adoptar l'escritura cirílica, aproximadament durant el X i casi al mateix temps que l'introducció del cristianisme oriental en els territoris habitats pels eslaus orientals.
D'esta manera, no es va fer una clara distinció entre el llenguage vernàcul i el llitúrgic, encara que este últim es va basar en les normes eslaves del sur més que en les eslaves orientals. A mida que el llenguage va evolucionar, vàries lletres, notablement les yusos (Ѫ, Ѭ, Ѧ, Ѩ) varen ser descartades gradual i sistemàticament tant de l'us secular com de l'iglésia durant els sigles següents, i cap dels varis intents d'estandardisació llingüística va tindre èxit.
L'aparició de l'estat rus centralisat en el XV baix regnat d'Iván III de Rússia, el consegüent aument de la burocràcia estatal junt en el desenroll de l'espai econòmic, polític i cultural comú varen exigir l'estandardisació del llenguage utilisat en els assunts administratius i llegals. Va ser per eixa raó que es varen fer els primers intents d'estandardisar el rus, tant en térmens de vocabulari com d'ortografia, inicialment basats en el cridat llenguage de cancelleria de Moscou. A partir d'eixe moment, la llògica subjacent de les reformes llingüístiques en Rússia va reflectir principalment les consideracions d'estandardisar i racionalisar les normes i regles llingüístiques per a garantisar el paper de l'idioma com una ferramenta pràctica de comunicació i administració.[1]
Canvis del XVIII
,_page_5.gif){kind=link}
L'alfabet rus imprés va començar a adoptar la seua forma moderna quan Pedro I va introduir la seua escritura civil (Гражданский шрифт) tipo de reforma en 1708. La reforma no era específicament de naturalea ortogràfica. No obstant, en l'eliminació efectiva de vàries lletres (Ѯ, Ѱ, Ѡ) aixina com tots els signes diacrítics i accents (en l'excepció de й) de l'us secular i la tongada de números cirílics en números aràbics,[2] varen aparéixer per al primera volta una distinció visual entre l'escritura russa i la de l'Iglésia eslava. En la força de la tradició històrica disminuint, l'ortografia russa en el XVIII es va tornar prou inconsistente, tant en la pràctica com en la teoria, ya que Mijaíl Lomonósov defenia una ortografia morfològica i Vasily Trediakovsky una fonémica.
Canvis del XIX
A lo llarc dels sigles XVIII i XIX, es varen fer ajusts varis ad hoc, a mida que l'idioma lliterari rus va assumir la seua forma moderna i altament estandardisada. Estos varen incloure l'introducció de la lletra ё (yo) i la pèrdua gradual de ѵ (izhitsa, corresponent a la lletra grega ípsilon "υ" i a la lletra llatina i), a favor de и (abdós representaven /i/) i ѳ (corresponent a la lletra grega theta "θ"), a favor de ф o т. (L'idioma rus ni ha tingut ni té la fricativa dental sorda. La lletra ѳ s'usava solament en paraules estrangeres, particularment els provinents del grec).
Per a 1917, les úniques dos paraules que generalment s'escrivien en ѵ eren мѵро (müro, [ˈmʲanarə], 'mirra') i сѵнодъ (sünod, [sʲɪˈnot], 'sínodo'), i això rara volta. Mentres que ѳ va seguir sent més comú, encara que es va tornar prou rar ya que s'havia adoptat una pronunciació "occidentalizada" (afrancesada) per a moltes paraules; per eixemple, ѳеатръ (ḟeatr, [fʲɪˈatr], 'teatre') es va convertir en театръ (teatr, [tʲɪˈatr]).
La reforma postrevolucionaria
La reforma principal més recent de l'ortografia russa va ser preparada per Alekséi Shájmatov i implementada poc despuix de la Revolució Russa de 1917.
Shájmatov va encapçalar l'Assamblea per a considerar la simplificació de l'ortografia les propostes de la qual de l'11 de maig de 1917 varen formar la base de les noves regles que pronte adoptaria el Ministeri d'Educació Popular.[3]
Canvis específics
L'ortografia russa es va fer més simple i fàcil unificant vàries inflexions adjetives i pronominals, reemplaçant les lletres ѣ (Yat) en е, ѳ en ф, i і (depenent del context de la pronunciació moscovita) i ѵ en и. Ademés, la yer muda arcaica es va tornar obsoleta, incloent el ъ (el "signe dur") en posició final despuix de consonant (eliminant aixina pràcticament l'últim remanente gràfic del sistema de sílaba oberta de l'antic eslau). Per eixemple, Рыбинскъ es va convertir en Рыбинск ("Rýbinsk").
Implementació pràctica
En decembre de 1917, el Comisariado Popular d'Educació, encapçalat per Anatoli Lunacharski, va emetre un decret que establix que "totes les institucions i escoles estatals i governamentals, sense excepció, deuen portar a terme la transició a la nova ortografia sense demora... a partir de l'1 de giner de 1918, totes les publicacions de l'estat i govern, tant periòdiques... com no periòdiques "devien imprimir-se en el nou estil.[4][5] El decret era casi idèntic a les propostes presentades per l'Assamblea de maig, i en atres modificacions menors varen formar l'essència del decret emés pel Consell de Comissaris del Poble en octubre de 1918.
D'esta manera, les publicacions privades podrien imprimir-se formalment utilisant l'ortografia antiga (o més generalment, qualsevol ortografia convenient). El decret va prohibir la recapacitación de persones prèviament entrenades baix la vella norma. Una ortografia donada es considerava un error ortogràfic solament si violava tant les normes antigues com les noves.
No obstant, en la pràctica, el govern soviètic va establir ràpidament el monopoli de la producció impresa i va mantindre molt prop el compliment de l'edicte. Una pràctica comuna era eliminar no solament les lletres І, Ѳ i Ѣ de les oficines d'impressió, sino també a Ъ. Per açò, l'us de l'apòstrof com un signe de divisió es va generalisar en lloc de ъ (per eixemple, под'ём, ад'ютант en lloc de подъём, адъютант), i va aplegar a ser percebut com a part de la reforma (inclús si , des del punt de vista de la carta del decret del Consell de Comissaris del Poble, tals usos anaren errors). No obstant, algunes impressions acadèmiques (relacionades en la publicació d'obres antigues i documents i impressions la composició de les quals va començar abans de la revolució) varen aparéixer en l'ortografia antiga (llevat les pàgines de títul i, a sovint, els prefacios) fins a 1929.
Els ferrocarrils russos, i després soviètics, operaven locomotores en designació de "І", "Ѵ" i "Ѳ". A pesar de l'ortografia reformada, els noms de les séries varen permanéixer sense canvis fins que estes locomotores varen ser descontinuadas en la década de 1950.
Algunes publicacions d'emigrants russos varen continuar apareixent en l'ortografia antiga fins a la década de 1970.[6]
Aspectes favorables de la reforma
La reforma va reduir el número de regles ortogràfiques que no tenen soport en la pronunciació, per eixemple, la diferència dels gèneros en plural i la necessitat de deprendre una llarga llista de paraules escrites en "yat" (la composició de dita llista era controvertida entre els llingüistes, i les diferents guies d'ortografia es contradien entre sí).
La reforma va donar com resultat certa economia en l'escritura i en la composició tipogràfica, per l'exclusió de Ъ al final de les paraules; segons el càlcul de Lev Uspensky, en la nova ortografia els texts es varen vore acurtats una treintava part.[7]
La reforma va eliminar parells de grafema completament homòfons de l'alfabet rus (és dir, Ѣ i Е; Ѳ i Ф; i el trio de И, I i Ѵ), acostant a l'alfabet al sistema fonològic real del rus.
Modificacions més recents
Si ben no hi ha hagut canvis significatius des del decret de 1918, els debats i les fluctuacions han continuat fins a cert punt.
En decembre de 1942, l'us de la lletra Ё es va fer obligatori pel Decret N.º 1825 del Comisariado Popular d'Educació.[8]
En 1956 es va publicar una codificació de les regles d'ortografia i puntuació russes,[9] pero en eixe moment solament es varen introduir alguns canvis ortogràfics menors.[10] La codificació de 1956 incloïa ademés un aclariment de les noves regles de puntuació desenrollades durant la década de 1930, i que no s'havien mencionat en el decret de 1918.[11]
Una instància notable de debat renovat va seguir a la publicació de A. I. Efimov en 1962 d'un artícul en Izvestia.[12][13] L'artícul va propondre una àmplia reforma per a acostar-se a una representació fonètica de l'idioma.[14] Despuix de la discussió renovada en documents i revistes, una nova Comissió Ortogràfica va començar a treballar en 1962, baix l'Institut d'Idioma Rus de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS. La Comissió va publicar el seu informe, Предложения по усовершенствованию русской орфографии (Proposta per a la millora de l'ortografia del rus), en 1964.[15] La publicació va resultar en un debat generalisat en periòdics, revistes i en radi i televisió, aixina com en més de 10,000 cartes, totes les quals varen ser passades a l'Institut.
Les respostes a l'artícul varen senyalar la necessitat de simplificar l'ortografia del rus per l'us del rus com a idioma de comunicació internacional en l'Unió Soviètica i a un major estudi del rus en el Bloc Oriental i en l'Occidental. Eixa instrucció per als parlants no natius de rus va ser una de les preocupacions centrals d'una major reforma que s'indica en la resistència a la proposta d'Efimov d'eliminar el "ь" (signe suau) final dels sustantius femenins, ya que ajuda als estudiants a identificar la categoria de gènero. Ademés, Efimov va afirmar que una cantitat desproporcionada de temps en l'escola primària es dedicava a l'ortografia, en lloc de la fonètica i la morfologia. Efimov va afirmar que l'ortografia existent va permanéixer essencialment sense canvis des de la codificació de Grot, i que solament en acostar l'ortografia a la realisació fonètica i eliminar les excepcions i variants, es podria prestar l'atenció adequada a l'estilística i al "desenroll de la cultura del parla". L'enfocament de l'estat en l'instrucció adequada en rus, com a idioma nacional dels russos ètnics, com a idioma estatal i com a idioma de comunicació internacional continua fins als nostres dies.[16][13]
Vore també
Referències
- ↑ Kadochnikov, Denis (2016). palgrave. com/us/book/9781137325044 Languages, Regional Conflicts and Economic Development: Russia. In: Ginsburgh, V., Weber, S. (Eds.). The Palgrave Handbook of Economics and Language., Londres: Palgrave Macmillan., p. 538–580.
- ↑ (2002).«Language Culture Type: International Type Design in the Age of Unicode».Graphis Press.Consultat el 2 de giner de 2017.
- ↑ Comrie Stone Polinsky (1996). org/details/russianlanguagei00comr The Russian Language in the Twentieth Century, 2º edició, Wotton-under-Edge, Anglaterra: Clarendon Press. ISBN 978-0198240662.
- ↑ Comrie Polinsky (1996). org/details/russianlanguagei00comr The Russian Language in the Twentieth Century, 2º edició, Wotton-under-Edge, Anglaterra: Clarendon Press. ISBN 978-0198240662.
- ↑ Чернышев (1947). «ru:ф.ф. фортунатов и А.А. Шахматов - Реформаторы русского правописания», ranar. spb. ru/rus/books_8/id/222/ ru:А.А. Шахматов (1864—1920): Сборник статей и материалов (en Rus), Acadèmia de Ciències de l'URSS, p. 167–252.
- ↑ Bermer, Neil (2007). google. com/books? id=_yr7aUucadEC Linguistic Authority, Language Ideology, and Metaphor: The Czech Orthography Wars, Walter de Gruyter, p. 31. ISBN 9783110197662. «[...] les reformes ortogràfiques russes de 1917-1918 es varen basar en propostes elaborades per una comissió imperial tretze anys abans, llaugerament diluïdes. No obstant, degut a que es varen implementar en moments de gran agitació social, estes reformes varen dividir als lliterats russos en dos camps. L'adheriment a l'antiga ortografia es va convertir en una senyal d'adheriment als valors prerrevolucionarios, i algunes prenses d'emigrats varen continuar amprant les convencions pre-soviètiques fins a la década de 1970.»
- ↑ Uspensky, Lev V. (1962). Слово о словах (en Rus), Рипол Классик.
- ↑ «kaznachey. com/doc/aNN9NLR0BYR/text/ ПРИКАЗ Наркомпроса РСФСР от 24.12.1942 N 1825». www. kaznachey. com. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ (1956) Правил русской орфографии и пунктуации (en Rus), Acadèmia de Ciències de l'URSS.
- ↑ Estos inclouen el canvi de "цы" a "ци" en unes poques paraules com "панцирь" i agregar un guió a les paraules "по-видимому" i "по-прежнему". grammatik. narod. ru/reforma. htm Отбой учебной тревоги (en rus)
- ↑ Comrie Stone Polinsky (1996). org/details/russianlanguagei00comr The Russian Language in the Twentieth Century, 2º edició, Clarendon Press. ISBN 978-0198240662.
- ↑ «Izvestija».Eloquence and Orthography.
- ↑ 13,0 13,1 (1964).«Recent Soviet Discussion on Reform of Russian Orthography».The Slavic and East European Journal.
- 54–61.doi:10.2307/303976.
- ↑ (1993).«A Note on Russian Orthography».The Slavic and East European Journal.37(4)doi:10.2307/308460.
- ↑ ruslang. ru/doc/voprosy/voprosy1964-6. pdf «Предложени Усовершенствовани Русско Орфографии».Вопросы Языкознания.(6)
- 17–25.Consultat el 26 de setembre de 2018.
- ↑ Юдина (2010). Русский язык в XXI веке: Кризис? Эволюция? Прогресс? (en Rus). ISBN 978-5-94244-036-7.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reformas ortográficas del ruso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.