Refluix gastroesofágico
La malaltia per refluix gastroesofágico (RGE o ERGE) és una malaltia crònica del tracto gastrointestinal superior que es caracterisa per la presència de síntomes crònics o dany en la mucosa de l'esòfec a causa d'un refluix anormal del contingut de l'estòmec cap al esòfec.[1]
La paraula refluix significa "anar en contra d'un fluix"; en este cas, en contra del fluix normal dels aliments. En engolir-los, els aliments passen de la boca a la gola (faringe), després al esòfec i despuix al estòmec. En l'estòmec, els aliments es mesclen en els sucs gàstrics, que entre atres coses es componen d'àcit (el qual és necessari per a digerir les proteïnes). Este àcit no danya a l'estòmec perque l'orgue produïx una substància mucosa que ho protegix de l'acció de l'àcit clorhídric; no obstant, este mucus protector no és produït per l'esòfec,[1] la faringe o la boca. Si els aliments i l'àcit de l'estòmec retornen a l'esòfec, produiran irritament i cremades. Quan l'esòfec està constantment irritat per l'àcit de l'estòmec, es presenten els síntomes del refluix gastroesofágico: agruras (pirosis), tós crònica (que dura més d'un més), falta d'aire (a causa d'un broncoespasmo), dificultat per a engolir (disfagia) i en els casos més greus, dolor en engolir (odinofagia) o dolor en el pit que es pot estendre al coll i la mandíbula; este dolor es deu a inflamació de l'esòfec per lo que el refluix és considerat una malaltia crònica degenerativa, aumentant la seua sintomatologia en el pas dels anys (esofagitis)[2] i pot ser fàcilment confòs en un infart de cor.
És important el diagnòstic precoç d'esta malaltia, pel risc associat de desenrollar càncer d'esòfec si no es rep tractament oportú, aixina com un aument del risc de desenrollar càncer en el cap i el coll i càncer de pulmó.
Lo anterior sol deure's a canvis transitoris o permanents en els mecanismes que eviten que el contingut del estòmec retorne a l'esòfec. Les causes poden ser una insuficiència del esfínter esofágico inferior, relaixació transitòria de l'esfínter esofágico inferior, una alteració en l'expulsió del refluix gàstric des de l'esòfec o una hèrnia hiatal. Si el refluix alcança la faringe, es dirà malaltia per refluix laringo-faríngeu i produirà pirosis en major freqüència.cita requerida
Fisiopatologia
Les relaixació transitòries de l'esfínter esofágico inferior són el principal mecanisme causant de la malaltia per refluix gastroesofágico (ERGE).cita requerida
l' esfínter esofágico inferior (EEI) és la part final del esòfec en la seua unió en l'estòmec i, encara que anatómicament no posseïx característiques d'esfínter anatòmic, funcionalment és l'encarregat de mantindre la pressió esofágica, major que la pressió intragástrica, impedint el pas de contingut gàstric en sentit invers.cita requerida
El RGE ocorre quan el EEI no es tanca correctament i el contingut d'estòmec s'escapa o refluye, cap a l'esòfec.cita requerida
El contingut gàstric és de pH àcit per lo que produïx la sensació d'ardor epigàstrica darrere del pit (pirosis) i si aplega a la gola o boca, té un sabor àcit i amarc, síntoma que es denomina regurgitaació. La pirosis és un síntoma comú, pero no necessàriament significa l'existència d'una ERGE. Qualsevol persona, incloent bebés, chiquets, i dònes embarassades, poden presentar ERGE.
Despuix d'un menjar, el EEI seguix estant generalment tancat. Quan es relaixa, permet que partícules d'àcit o d'aliment refluyan cap a l'esòfec. En pacients en RGE, la distensió gàstrica induïda experimentalment aumenta el número de relaixació transitòries de EEI, que són la causa principal dels episodis del refluix.
A mida que el número de relaixació transitòries de el EEI aumenta, la freqüència dels episodis de refluix incrementa, de tal modo que el temps acumulatiu de contacte del material àcit en la mucosa esofágica aumenta.
Un atre factor que aumenta el temps d'exposició a l'àcit de l'esòfec en pacients en RGE és la peristalsis esofágica ineficaç. Encara que ocorre la peristalsis, l'ona generada és ineficaç per l'amplitut disminuïda de les ones peristálticas secundàries.
Els pacients en refluix patològic experimenten a sovint molts episodis de refluix de curta duració i/o varis episodis prolongats a on l'àcit pot permanéixer en l'esòfec per fins a vàries hores.
Encara que la duració de l'exposició àcida de l'esòfec es correlaciona en la freqüència de síntomes, i en el grau i la severitat de lesió mucosal de l'esòfec, el grau de dany de la mucosa esofágica pot aumentar marcadament si el pH luminal és menor a 2, o si la pepsina o les sales de bilis conjugades estan presents en el refluix.
Les lesions histopatològiques associades al RGE inclouen eritema, erosió aïllades, erosió confluentes, erosió circunferenciales, úlceres profundes, la tongada de l'epiteli de l'esòfec normal en l'epiteli intestinal (esòfec de Barrett).[3]
Atres lesions associades indirectament són l'aspiració pulmonar, la tós crònica, i la laringitis.[4]
L'hèrnia hiatal és una condició que predispon al refluix.[5] Ocorre quan part del estòmec es desplaça a través del hiat diafragmàtic (forat en el diafragma pel que l'esòfec passa a l'abdomen) des de la cavitat abdominal cap al tórax. La localisació anormal de l'estòmec fa que s'eixercixca pressió externa sobre el contingut gàstric lo que promou el refluix. Ademés en absència d'hèrnia hiatal, el EEI i el hiat diafragmàtic estan alineats i d'alguna forma el segon reforça al EEI; esta relació està perduda en l'hèrnia hiatal.
Mecanismes del refluix
- Relaixació transitòries de l'esfínter esofágico inferior: És el mecanisme més freqüent per al refluix en pacients en pressions adequades de l'esfínter. Estes relaixació estan mediades per reflexos vagales.
- Relaixació de l'esfínter esofágico inferior induït per la deglució.
- Pressió hipotensa de l'esfínter esofágico inferior, dos diferents contexts; un induït per estiramiento i l'atre un refluix lliure.
- Per estiramiento, el pacient té un esfínter relativament dèbil i és obert abruptament per un estornut, estiramiento o mala posició.
- Refluix lliure, un esfínter en una pressió per baix de 10 mmHg i en esofagitis, rara volta es presenta sense esofagitis prèvia. La presència de hèrnia hiatal disminuïx el to de el EEI.
Síntomes
El refluix pot ser asintomático. La pirosis és el síntoma més freqüent, podent aparéixer també regurgitaació, dolor toràcic o disfagia. l'odinofagia (dolor en la deglució) és un síntoma rar en esta malaltia i si és important es deu sospitar l'existència d'una erosió o una úlcera esofágica.
També poden aparéixer hemorràgies, faringitis, laringitis, crisis de broncoespasmo (similars a les crisis asmáticas), neumonia aspirativas o inclús fibrosis pulmonar. Les manifestacions en l'aparat respiratori poden deure's a aspiracions directes del contingut refluido cap a l'arbre respiratori o a reflexos de broncoespasmo desencadenats per la presència de l'àcit en l'esòfec, via nervi vago. La seua sintomatologia podria comparar-se en la d'una malaltia crònica degut a que és una afecció sense una cura a llarc determini o possible, i degenerativa per l'esofagitis, pèrdua de pes, bossades; si no es controla es pot desenrollar càncer.
El dolor d'esòfec pot ser producte ademés de l'excés d'alcohol durant un periodo estés. Principalment quan no se li dona major descans als òrguens.
A nivell dental el refluix produïx unes erosió característiques en les peces dentarias a causa de la seua acidea.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 DeVault KR, Castell DO(1999).«Updated guidelines for the diagnosis and treatment of gastroesophageal reflux disease. The Practice Parameters Committee of the American College of Gastroenterology».Am. J. Gastroenterol..94(6)
- 1434–42.doi:10.1111/j.1572-0241.1999.1123_a.x.
- ↑ Kahrilas, PJ(2008).«Clinical practice. Gastroesophageal reflux disease.».New England Journal of Medicine..359(16)
- 1700–1707.doi:10.1056/NEJMcp0804684.Consultat el 17 de novembre de 2010.
- ↑ Sampliner RE. Practice Parameters Committee of the American College of Gastroenterology. Updated guidelines for the diagnosis, surveillance, and therapy of Barrett's oesophagus. Am J Gastroenterol 2002;97:1888-1895.
- ↑ «Consumer Health Information». Healthlink.mcw.edu. Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2009. Consultat el 19 de 2009-08-19.
- ↑ «Spitting Up in Babies». familydoctor.org. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reflujo gastroesofágico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.