Anar al contingut

Redonda chiquinquirana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La palometa braquíptera de Mucubají (Redonda chiquinquirana) és una espècie de palometa, de la família Nymphalidae, que va ser descrita per J.R. Ferrer-Paris en el 2015, a partir d'eixemplars provinents dels erm de la Serra Nevada de Sant Dumenge, en l'estat Mèrida, Veneçuela. Durant molts anys se li considerava una població de Redonda empetrus,[1] pero la comparació de diferents caràcters morfològics ha confirmat la seua identitat com un tàxon independent.

Distribució

Vista del pic Mucuñuque des de la vall de morrena de la quebrada de Mucubají, Parc nacional Serra Nevada (Veneçuela).

R. chiquinquirana és una espècie endèmica de Veneçuela, en una distribució extremadament restringida. Es coneix exclusivament de tres localitats (Quebrada de Mucubají, Estany Gran i Estany Negre), totes elles en el sector de l'Estany de Mucubají del Parc nacional Serra Nevada.[2]

Biologia

De la mateixa manera que els seus congèneres R. bordoni i R. frailejona mostra un marcat dimorfisme sexual en el tamany de les ales, i les femelles presenten una major biomassa abdominal associada a una gran producció d'ous.[3]

Plantes hostes

No es coneixen les plantes hospederas de R. chiquinquirana, pero se sospita que les larves d'estes palometes s'alimenten de gramínees i unes atres monocotiledònees abundants en els ecosistemes que habiten. No s'ha conseguit estudiar el cicle de vida complet.[3][4]

Comportament i Ecologia

Les poblacions estan associades a chapulls d'erm.[3][2] Els mascles de R. chiquinquirana tenen un marcat patró d'activitat matutí, pero aparentment permaneixen inactius quan les condicions ambientals són desfavorables i en hores de la vesprada.[3]

Etimologia

L'epítet específic es deriva del segon nom del Dr. José Chiquinquirá Ferrer González, exrector de l'Universitat del Zulia.

Conservació

Les poblacions de R. chiquinquirana es consideren vulnerables pel seu alt grau d'especialisació al mig ambient de l'erm. A pesar de que se sospita que les seues larves s'alimenten de plantes altament abundants en el seu hàbitat natural, la transformació dels erms pel sobrepastoreig pot canviar les condicions locals i extinguir poblacions sanceres, inclús dins d'àrees protegides.[4] De fet, els ecosistemes d'alta montanya veneçolans es consideren igualment amenaçats segons els criteris de llistes roges d'ecosistemes.[5]

R. chiquinquirana és considerada En Perill (EN) per la seua distribució restringida, hàbitat fragmentat i tendències negatives en la seua distribució potencial.[6]

Referències

  1. ↑ Costa, Mauro. «Palometes de Mucubají». Centre de Visitants de Mucubají. Archivat des de l'original, el 4 de juny de 2015. Consultat el 4 de juny de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Viloria, Àngel L.; Ferrer-Paris, José R.; Camacho, Jesús; Costa, Mauro(2013 [2015]).«New satyrine butterflies from the Venezuelan Andes (Lepidoptera: Nymphalidae)».Anartia.25: 95-160.doi:10.5281/zenodo.18332.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ferrer-Paris, J. R. 2000. The genus Redonda (Lepidoptera: Satyrinae): a model to study adaptation and distribution in the páramo of Venezuela. Der Genus Redonda (Lepidoptera: Satyrinae): Fallstudie über Anpassung und Verbreitung in den Páramo von Venezuela. Bayreuth: Universität Bayreuth,[ii] + xiii + 111 pp. [Dipl. Biol. thesis].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ferrer-Paris, José R.; Vitòria [sic], Àngel L.(2004).«Palometes Altiandinas (Lepidóptera: Nymphalidae: Satyrinae) i la Conservació dels Páramo en Veneçuela».En: C.A. Jaramillo, C. Castany Uribe, F. Arjona Recalcament, J.V. Rodríguez & C.L. Durán (eds.) Congrés Mundial de Páramo, Memòries Prenc I. Bogotà: Conservació Internacional Colòmbia.: 626-633.
  5. ↑ Oliveira-Miranda, M., Huber, O., Rodríguez, J. P., Rojas, F., Oliveira-Miranda, R., Zambrano-Martínez, S. & Giraldo, D., 2010. Risc d'Eliminació dels Ecosistemes Terrestres de Veneçuela. En Rodrıguez, J. P., Rojas-Suárez, F. & Giraldo, D., eds., Llibre Roig dels Ecosistemes Terrestres de Veneçuela, págs.107–256. PROVITA, Caracas, Veneçuela.
  6. ↑ Ferrer-Paris, José R.; Viloria, Àngel L. (Novembre de 2015). «Palometa paramera de Mucubají». Llibre Roig de la Fauna Veneçuelana. Provita & Fundació Empreses Polar. Archivat des de l'original, el 17 de novembre de 2015. Consultat el 16 de novembre de 2015.

Enllaços externs