Redonda bordoni
La palometa braquíptera de Bordón (Redona bordoni) és una espècie de palometa, de la família Nymphalidae, que va ser descrita per Ángel L. Viloria i Thomasz W. Pyrcz en el 2003, a partir d'eixemplars provinents dels páramo del Batalló i La Negra, en l'estat Táchira, Veneçuela. Les femelles presenten una gran reducció de les ales i deformació de la nervadura de les mateixes, per lo que és un cas únic de braquiptería en palometes. El seu hàbitat natural està restringit a páramo humits i páramo oberts en pajonals.[1]
Etimologia
L'epítet específic es deriva del llinage del entomólogo italo-veneçolà Carlos Bordón Azzali.
Distribució
R. bordoni és una espècie endèmica de Veneçuela, en una distribució restringida a l'unitat montanyosa del Batalló i La Negra, entre els estats Táchira i Mèrida.
Biologia
R. bordoni mostra un cas extrem de dimorfisme sexual en el tamany de les ales, solament superat per la seua congènere R. frailejona. La reducció alar en les femelles està associada a una major biomassa abdominal i una gran producció d'ous.[2][1]
Plantes hospederas
No es coneixen les plantes hospederas de R. bordoni, pero se sospita que les larves d'estes palometes s'alimenten de gramínees i unes atres monocotiledóneas abundants en els ecosistemes que habiten. No s'ha conseguit estudiar el cicle de vida complet.[2][3]
Comportament i ecologia
Els mascles de R. bordoni té un marcat patró d'activitat matutino, i poden volar en condicions climàtiques adverses, en nuvolositat i vents moderats a forts, pero aparentment permaneixen inactius en hores de la vesprada.[2] Les poblacions estan associades a pajonals i pasturages parameros dels valls humits del Batalló i La Negra.[2][4]
Els estimats d'àrea de distribució disponibles per a esta espècie deuen ser corregits per a prendre en conte la diversitat de tàxons actualment reconeguda.[3][5]
Conservació
R. bordoni ha segut inclosa en el llibre roig de la fauna Veneçuelana des de l'any 2008 en la categoria d'espècie en perill d'extinció (EN), degut a que la seua àrea de distribució està restringida a menys de 180km², i el seu hàbitat és vulnerable al canvi climàtic, la pressió del fòc i la ganaderia, inclús dins de zones protegides.[6][7][8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Viloria, A.L., T.W. Pyrcz, J.R. Ferrer-Paris, G.W. Beccaloni, K. Sattler & D.C. Lliges. (2003). A brachypterous butterfly?. Proceedings of the Royal Society of London B, 270(S1):21-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ferrer-Paris, J. R. 2000. The genus Redona (Lepidoptera: Satyrinae): a model to study adaptation and distribution in the páramo of Veneçuela. Der Genus Redona (Lepidoptera: Satyrinae): Fallstudie über Anpassung und Verbreitung in donen Páramo von Veneçuela. Bayreuth: Universität Bayreuth,[ii] + xiii + 111 pp. [Dipl. Biol. thesis].
- ↑ 3,0 3,1 Ferrer-Paris, José R.; Vitòria [sic], Àngel L.(2004).«Palometes Altiandinas (Lepidóptera: Nymphalidae: Satyrinae) i la Conservació dels Páramo en Veneçuela».En: C.A. Jaramillo, C. Castany Uribe, F. Arjona Recalcament, J.V. Rodríguez & C.L. Durán (eds.) Congrés Mundial de Páramo, Memòries Prenc I. Bogotà: Conservació Internacional Colòmbia.: 626-633.
- ↑ Viloria, Àngel L.; Ferrer-Paris, José R.; Camacho, Jesús; Costa, Mauro(2013 [2015]).«New satyrine butterflies from the Venezuelan Andes (Lepidoptera: Nymphalidae)».Anartia.25: 95-160.doi:10.5281/zenodo.18332.
- ↑ Pyrcz, T. W. 2010b. Evolution of butterflies of the genus Redona (Lepidoptera, Nymphalidae, Satyrinae), and their adaptation to the high Andean environment. Pp. 265-273. In: Mirek, Z., A. Flakus, A. Krzanowska, A. Paulo and J. Wojtusiak (eds.): The Nature and Culture of Latin America. Review of Polish Studies. Kraków: Szafer Institute of Botany, Polish Academy of Sciences.
- ↑ Viloria, A.L. 2008. Palometa braquíptera de Bordón, en Llibre Rojo de la Fauna Veneçuelana (tercera edició), Jon Paul Rodríguez i Franklin Rojas-Suarez (editors). Provita i Shell de Veneçuela, S.A. Caracas. ISBN 978-980-6774-01-8
- ↑ José R. Ferrer-Paris, Arlene Cardozo-Urdaneta, Angel L. Viloria Palometa braquíptera de Bordón, en Llibre Rojo de la Fauna Veneçuelana (quarta edició), Jon Paul Rodríguez i Franklin Rojas-Suarez (editors). En prensa
- ↑ Oliveira-Miranda, M., Huber, O., Rodríguez, J. P., Rojas, F., Oliveira-Miranda, R., Zambrano-Martínez, S. & Giraldo, D., 2010. Risc d'Eliminació dels Ecosistemes Terrestres de Veneçuela. En Rodrıguez, J. P., Rojas-Suárez, F. & Giraldo, D., eds., Llibre Rojo dels Ecosistemes Terrestres de Veneçuela, págs.107–256. PROVITA, Caracas, Veneçuela.
Enllaços externs
- Perfil de Redona bordoni en [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Redonda bordoni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.