Redonda bordoni
La palometa braquíptera de Bordón (Redona bordoni) és una espècie de palometa, de la família Nymphalidae, que va ser descrita per Ángel L. Viloria i Thomasz W. Pyrcz en el 2003, a partir d'eixemplars provinents dels páramo del Batalló i La Negra, en l'estat Táchira, Veneçola. Les femelles presenten una gran reducció de les ales i deformació de la nervadura de les mateixes, per lo que és un cas únic de braquiptería en palometes. El seu hàbitat natural està restringit a páramo humits i páramo oberts en pajonalés.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]L'epítet específic es deriva del llinage del entomólogo italo-veneçolà Carlos Bordón Azzali.
Distribució
[editar | editar còdic]R. bordoni és una espècie endèmica de Veneçola, en una distribució restringida a l'unitat montanyosa del Batalló i La Negra, entre els estats Táchira i Mèrida.
Biologia
[editar | editar còdic]R. bordoni mostra un cas extrem de dimorfisme sexual en el tamany de les ales, solament superat per la seua congènere R. frailejona. La reducció alar en les femelles està associada a una major biomassa abdominal i una gran producció d'ous.[2][1]
Plantes hospederas
[editar | editar còdic]No es coneixen les plantes hospederas de R. bordoni, pero se sospita que les larves d'estes palometes s'alimenten de gramíneas i unes atres monocotiledóneas abundants en els ecosistemes que habiten. No s'ha conseguit estudiar el cicle de vida complet.[2][3]
Comportament i ecologia
[editar | editar còdic]Els mascles de R. bordoni té un marcat patró d'activitat matutino, i poden volar en condicions climàtiques adverses, en nuvolositat i vents moderats a forts, pero aparentment permaneixen inactius en hores de la vesprada.[2] Les poblacions estan associades a pajonalés i pasturages parameros dels valls humits del Batalló i La Negra.[2][4]
Els estimats d'àrea de distribució disponibles per a esta espècie deuen ser corregits per a prendre en conte la diversitat de tàxons actualment reconeguda.[3][5]
Conservació
[editar | editar còdic]R. bordoni ha segut inclosa en el llibre roig de la fauna Veneçolana des de l'any 2008 en la categoria d'espècie en perill d'extinció (EN), degut a que la seua àrea de distribució està restringida a menys de 180km², i el seu hàbitat és vulnerable al canvi climàtic, la pressió del fòc i la ganaderia, inclús dins de zones protegides.[6][7][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Viloria, A.L., T.W. Pyrcz, J.R. Ferrer-Paris, G.W. Beccaloni, K. Sattler & D.C. Lliges. (2003). A brachypterous butterfly?. Proceedings of the Royal Society of London B, 270(S1):21-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ferrer-Paris, J. R. 2000. The genus Redona (Lepidoptera: Satyrinae): a model to study adaptation and distribution in the páramo of Veneçola. Der Genus Redona (Lepidoptera: Satyrinae): Fallstudie über Anpassung und Verbreitung in donen Páramo von Veneçola. Bayreuth: Universität Bayreuth,[ii] + xiii + 111 pp. [Dipl. Biol. thesis].
- ↑ 3,0 3,1 En: C.A. Jaramillo, C. Castany Uribe, F. Arjona Recalcament, J.V. Rodríguez & C.L. Durán (eds.) Congrés Mundial d'Páramo, Memòries Prenc I. Bogotà: Conservació Internacional Colòmbia.
- 626-633.
- ↑ Anartia.25
- 95-160.doi:10.5281/zenodo.18332.
- ↑ Pyrcz, T. W. 2010b. Evolution of butterflies of the genus Redona (Lepidoptera, Nymphalidae, Satyrinae), and their adaptation to the high Andean environment. Pp. 265-273. In: Mirek, Z., A. Flakus, A. Krzanowska, A. Paulo and J. Wojtusiak (eds.): The Nature and Culture of Latin America. Review of Polish Studies. Kraków: Szafer Institute of Botany, Polish Academy of Sciences.
- ↑ Viloria, A.L. 2008. Palometa braquíptera de Bordón, en Llibre Rojo de la Fauna Veneçolana (tercera edició), Jon Paul Rodríguez i Franklin Rojas-Suarez (editors). Provita i Shell de Veneçola, S.A. Caracas. ISBN 978-980-6774-01-8
- ↑ José R. Ferrer-Paris, Arlene Cardozo-Urdaneta, Angel L. Viloria Palometa braquíptera de Bordón, en Llibre Rojo de la Fauna Veneçolana (quarta edició), Jon Paul Rodríguez i Franklin Rojas-Suarez (editors). En prensa
- ↑ Oliveira-Miranda, M., Huber, O., Rodríguez, J. P., Rojas, F., Oliveira-Miranda, R., Zambrano-Martínez, S. & Giraldo, D., 2010. Risc d'Eliminació dels Ecosistemes Terrestres de Veneçola. En Rodrıguez, J. P., Rojas-Suárez, F. & Giraldo, D., eds., Llibre Rojo dels Ecosistemes Terrestres de Veneçola, págs.107–256. PROVITA, Caracas, Veneçola.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Perfil de Redona bordoni en [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Redonda bordoni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.