Anar al contingut

Redonda empetrus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La palometa paramera de la Culata (Redona empetrus) és una espècie de palometa, de la família Nymphalidae, que va ser descrita pel entomólogo alemà Theodor Otto Thieme a principis de el XX.[1]

Taxonomia

La descripció original es va basar en eixemplars provinents de les 'montanyes nevades' de l'estat Mèrida, Veneçuela. Aparentment pocs eixemplars d'esta espècie varen aplegar a coleccions europees i ell o els eixemplars en els que es va basar la descripció original es varen perdre despuix de la mort del seu descriptor.[2][3]

Durant molts anys el nom es va aplicar a diverses poblacions que habitaven en els páramo de Mèrida i Trujillo, pero la comparació de diferents caràcters morfològics ha permés distinguir a lo manco sis espècies diferents a Redona empetrus: Redona bolivari Adams & Bernard, 1977, Redona castellana Viloria and Camacho, 2015, Redona centenària Viloria and Camacho, 2015, Redona chiquinquirana Ferrer-Paris, 2015, Redona frailejona Ferrer-Paris and Costa, 2015 i Redona lossadana Ferrer-Paris, 2015.

Distribució

R. empetrus és una espècie endèmica de Veneçuela. Encara que inicialment se li considerava àmpliament distribuïda en gran part dels páramo de la Cordillera de Mèrida, estos estimats deuen ser corregits per a prendre en conte la diversitat de tàxons actualment reconeguda. En estudis previs es va estimar que l'àrea de distribució de R. empetrus era d'al voltant de 2000 km²,[4][5] pero actualment es considera que este tàxon està restringit a les valls del riu Albarregas i el riu Mucujún en la Serra de la Culata mentres que les poblacions de la Serra Nevada de Mèrida es corresponen en R. bolivari, les poblacions de la serranía de Sant Dumenge es corresponen en R. chiquinquirana i R. frailejona i les poblacions de l'estat Trujillo es corresponen en R. centenària, R. castellana i R. lossadana.[3]

Conservació

Les poblacions de R. empetrus es consideren vulnerables pel seu alt grau d'especialisació al mig ambient páramo. A pesar de que se sospita que les seues larves s'alimenten de plantes altament abundants en el seu hàbitat natural, la transformació dels páramo pel sobrepastoreo i l'agricultura poden canviar les condicions locals i extinguir poblacions sanceres.[4] Els ecosistema d'alta montanya veneçolans es consideren igualment amenaçats segons els criteris de llistes roges d'ecosistemes.[6]

Els conflictes en l'us de la terra dins del P.N. Serra de la Culata poden afectar la subsistència de poblacions d'esta espècie. Fins a la data s'ha detectat la presència i permanència de pastoreig i agricultura en zones reservades per a la preservació de la flora i fauna selvada i dels ambients naturals, encara que els percentages d'àrea afectada són baixos.[7]

R. empetrus va ser incloses en la primera llistaroja d'insectes amenaçats a nivell global per considerar-se entre un grup d'espècies rares o escasses.[8]

R. empetrus va ser considerada com espècie baix preocupació menor en l'edició del 2008 del llibre roig de la fauna Veneçuelana, pero actualment es considera En Perill (EN), encara que els recents canvis taxonòmics fan necessària una revisió d'esta evaluació.[9]

Referències

  1. ↑ Adams, M. J. and G. I. Bernard. 1981. Pronophiline butterflies (Satyridae) of the Cordillera de Mèrida, Veneçuela. Zoological Journal of the Linnean Society 71: 343–372.
  2. ↑ Seitz, Adalbert (1924). The Macrolepidoptera of the world : a systematic account of all the known Macrolepidoptera, Vol. 5, pt. 2 edició, Stuttgart: Fritz Lehmann Verlag, p. 258. Consultat el 9 de juny de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 Viloria, Àngel L.; Ferrer-Paris, José R.; Camacho, Jesús; Costa, Mauro(2013 [2015]).«New satyrine butterflies from the Venezuelan Andes (Lepidoptera: Nymphalidae)».Anartia.25: 95-160.doi:10.5281/zenodo.18332.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ferrer-Paris, José R.; Vitòria [sic], Àngel L.(2004).«Palometes Altiandinas (Lepidóptera: Nymphalidae: Satyrinae) i la Conservació dels Páramo en Veneçuela».En: C.A. Jaramillo, C. Castany Uribe, F. Arjona Recalcament, J.V. Rodríguez & C.L. Durán (eds.) Congrés Mundial de Páramo, Memòries Prenc I. Bogotà: Conservació Internacional Colòmbia.: 626-633.
  5. ↑ Pyrcz, T. W. 2010b. Evolution of butterflies of the genus Redona (Lepidoptera, Nymphalidae, Satyrinae), and their adaptation to the high Andean environment. Pp. 265-273. In: Mirek, Z., A. Flakus, A. Krzanowska, A. Paulo and J. Wojtusiak (eds.): The Nature and Culture of Latin America. Review of Polish Studies. Kraków: Szafer Institute of Botany, Polish Academy of Sciences.
  6. ↑ Oliveira-Miranda, M., Huber, O., Rodríguez, J. P., Rojas, F., Oliveira-Miranda, R., Zambrano-Martínez, S. & Giraldo, D., 2010. Risc d'Eliminació dels Ecosistemes Terrestres de Veneçuela. En Rodrıguez, J. P., Rojas-Suárez, F. & Giraldo, D., eds., Llibre Rojo dels Ecosistemes Terrestres de Veneçuela, págs.107–256. PROVITA, Caracas, Veneçuela.
  7. ↑ Aldana, Angnes; Bosc, Joaquín(2008).«Evaluació de la zonificación d'us del Parc Nacional Serra de la Culata, Mèrida-Veneçuela».Rev. Fores. Llatí. [online].23(43): 9-34.Consultat el 11 de juny de 2015.
  8. ↑ Adams, M.(1983).«Andean brown butterflies».En: Wells, S., Pyle, R. & Collins, M., eds., The IUCN Invertebrate Ret Data Book.IUCN, Gland, Switzerland: Pags. 473-376.Consultat el 9 de juny de 2015.
  9. ↑ José R. Ferrer-Paris, Arlene Cardozo-Urdaneta, Angel L. Viloria (MS) Palometa braquíptera de la cordillera de Mèrida, en: Llibre Rojo de la Fauna Veneçuelana, quarta edició. Rodríguez J.P., García-Rawlins A. M., Rojas-Suárez F. (eds.). Caracas, Veneçuela, Provita i Fundació Empreses Polar. (En imprenta).

Enllaços externs