Especialisació
Especialisació[1] és el procés pel que un individu, colectiu o institució se centra en una activitat concreta o en un àmbit intelectual restringit en lloc de comprendre la totalitat de les activitats possibles o la totalitat del coneiximent. Tals activitats o àmbits restringits es denominen especialitats. El que ha conseguit una especialisació es denomina especialiste. Lo opost a l'especialisació són les activitats o coneiximents generalistes. Vist des d'un atre punt de vista, l'especialisació pot fer referència al número d'activitats o tasques que un individu realisa dins de la seua activitat laboral, a major número de tasques, menys especialisació té ya que res servix.
De les espècies
També s'aplica el concepte a les espècies en l'evolució biològica, sent una de les adaptacions biològiques més comunes, o a la diferenciació celular.
De l'economia
Aplicada a l'activitat econòmica, l'especialisació dona lloc a la divisió del treball.
Del coneiximent
Aplicada a l'àmbit intelectual, l'especialisació dona lloc a la divisió del coneiximent en assignatures o disciplines científiques (per eixemple, la que es va fer en les escoles palatinas carolingias en el trivium i el quadrivium i la posterior de l'universitat medieval en "facultats"). La consideració global de l'humanisme renaixentiste sobre el món i l'home va donar pas en la revolució científica del XVII a la subdivisió cada volta més matisada dels camps científics, que en l'época dels enciclopedistas (mediats del XVIII) ya era tan marejant que va justificar el seu propi treball d'integració. Ya en el XIX va ser impossible l'existència de sabio universals; possiblement l'últim al que puga donar-se eixe títul fora Alexander von Humboldt.[2]
L'especialisació du com a conseqüència un aument de la capacitat de profundisar en el coneiximent, pero també una pèrdua de la perspectiva de conjunt (holística o integradora), i un alluntament dels llenguages i interessos de cada u dels camps especialisats, que poden terminar per convertir-se en no integrables entre sí. El denominat debat de les dos cultures es referix a l'alluntament de les denominades ciències i lletres. S'ha intentat expressar la tragèdia de l'especialisació en una frase ingeniosa: saber cada volta més sobre cada volta menys termina sabent-ho absolutament tot sobre absolutament res.[3] En canvi, la perspectiva contrària conta en un refrà clàssic: aprenent de tot, mestre de res.[4]
En alguns països les Especialisació són títuls de postgrau. La Llei d'Educació Superior de la República Argentina, per eixemple, reconeix a les Especialisació com un tipo de carrera de postgrau, junt en els Mestrages i Doctorats. L'Especialisació té per objecte profundisar en el domini d'un tema o àrea determinada dins d'un camp professional o de diferents professions. El Egresado posseïx el títul de “Especialiste”, en especificació de la professió o camp d'aplicació.
Vore també
Notes
- ↑
- ↑ Aplicación de la expresión "sabio universal" a Humboldt.
- ↑ [http://www.google.es/search?sourceid=ie7&q=%22cada+volta+m%C3%A1s+sobre+cada+volta+menys%22&rls=com.microsoft:és:{referrer:source?}&ie=UTF-8&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383#q=%22cada+volta+m%C3%A1s+sobre+cada+volta+menys%22&rls=com.microsoft:és:%7Breferrer:source%3F%7D&oe=UTF-8&rlz=1 I7ACPW_esES383&um=1&ie=UTF-8&tbo=o&tbm=bks&source=og&sa=N&hl=és&tab=wp&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.&fp=cb47d4f1i6fc879c&biw=1366&bih=643 Us bibliogràfic de l'expressió "cada volta més sobre cada volta menys"], en eixemples de Marvin Harris, Blas Cabrera i atres autors.
- ↑ Uso bibliográfico, con ejemplos de Pío Baroja y otros autores.