Reconquista de Hispanoamèrica
- Artícul principal → Restauració en Amèrica.
En les Abdicació de Bayona, Napoleón es va apropiar de la Corona espanyola i va impondre a la dinastia Bonaparte en el tro, lo que va donar lloc a l'invasió napoleònica d'Espanya. De forma similar a les juntes fernandinas sorgides en la península ibèrica, vàries províncies espanyoles en Amèrica varen establir juntes d'autogovern. Estes buscaven no solament el reconeiximent de Fernando VII com a llegítim monarca, sino també preservar la seua autonomia i, inclús, la plena independència front als governs peninsulars, ya anaren imposts per la França napoleònica o per Espanya, de cort lliberal com absolutista. L'evolució i radicalisació d'estes juntes va desembocar en la secessió i desmembramiento del Imperi espanyol.
Les juntes de govern americanes varen ser combatudes des dels seus començos pel Consell de la Regència, en Càdis, i també pel govern constitucional espanyol, que varen manar expedicionaris peninsulars com a núcleu del Eixèrcit Realiste en Amèrica per a defendre l'integritat de la monarquia. Aixina mateix, despuix de la derrota de Napoleón ho va fer també el govern de la restauració absolutista de Fernando VII que va declarar illegals les juntes i va enviar l'expedició més important, dirigida per Pablo Morillo contra la Costa Ferma en 1815.
La sublevació en Càdis de giner de 1820, liderada per Rafael del Rec, va frustrar la partida del més numerós eixèrcit expedicionario que Espanya havia reunit per a Amèrica, destinat en principi a la reconquista del Virreinato del Riu de la Plata. Encara que s'havien enviat alguns reforços a Montevideo durant el periodo de les Corts de Càdis, esta insurrecció va impedir l'únic intent de restauració militar a gran escala. Com a resultat, l'actual Argentina va ser l'únic territori americà que va quedar definitivament fòra de les campanyes de reconquista desenrollades per la monarquia espanyola.
En perspectiva, el número total de tropes expedicionarias que varen poder ser enviades des de la península ibèrica al continent americà entre 1811 i 1818 va ser pràcticament igual al de soldats espanyols que varen participar en una sola batalla significativa en la península, com la Bailén (pese a no ser la més numerosa). Esta proporció permet comprendre que la major part de les forces realistes que varen combatre en Amèrica va estar integrada per tropes reclutades localment, i no per expedicionaris enviats des de la península.
Vore també
Per a un detall més concret, vore:
- Reconquista de Chile
- Reconquista de la Nova Granada
- Campanya de reconquista de Veneçuela de Arizábalo (1827)
- Campanya de reconquista de Mèxic de Barradas (1829)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reconquista de Hispanoamérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.