Rebelió d'esclaus de Sant Dumenge de 1521
La rebelió d'esclaus de Sant Dumenge de 1521 en la colónia espanyola de Sant Dumenge en l'illa Hispaniola va tindre lloc al voltant de l'época de les festivitats nadalenques de 1521. És la rebelió d'esclaus més antiga registrada en Amèrica.[1] A penes uns dies despuix de la rebelió, les autoritats colonials varen introduir un conjunt de lleis per a evitar un atre alçament. Es considera que estes són les primeres lleis supervivents creades per a controlar als africans esclavizados en el Nou Món.
Existix cert desacort entre els historiadors sobre la data precisa de la rebelió. Algunes fonts històriques afirmen que la rebelió va tindre lloc el primer o segon dia de Nadal. Els historiadors contemporàneus generalment marquen l'aniversari de la rebelió com el 25 o 26 de decembre; atres fonts la criden erròneament la «rebelió d'esclaus de 1522».[2]
La rebelió es va iniciar en la plantació de sucre Nova Isabela (ubicada hui en les afores del noroest de la ciutat de Sant Dumenge),[3] propietat del governador de la colónia, Diego Colón, fill de Cristóbal Colón. El text de les lleis sobre esclaus de 1522 descriu que un «cert número» d'esclaus «varen acordar rebelar-se i es varen rebelar en l'intenció i el propòsit de matar a tots els cristians que pogueren i lliberar-se i apoderar-se de la terra».[1] Els documents històrics presenten l'alçament com una acció ben planificada i coordinada. La tradició oral local diu que la rebelió va ser encapçalada per María Olofa (Wolofa) i Gonzalo Mandinga, una parella romàntica, abdós musulmans de la nació Wólof.[4]
El 6 de giner de 1522 (Dia dels Reis Macs, també conegut com Epifanía), pocs dies despuix de l'alçament, el governador de Sant Dumenge, va introduir lleis estrictes dissenyades per a evitar que els «negres i esclaus» s'alçaren novament. Les lleis de 1522 varen restringir els moviments físics dels esclavizados, els varen prohibir portar armes i accedir a elles, varen exigir que els esclavizadores dugueren registres estrictes d'esclaus i varen introduir castics severs en forma de tortura física i eixecució.cita requerida
Antecedents
[editar | editar còdic]A finals del sigle XV i principis del següent, els conquistadors i colonizadores espanyols que varen aplegar a l'illa L'Espanyola varen impondre un sistema d'explotació, primer a la població nativa, pero com esta ètnia es va extinguir i no estaven en condicions per a este tipo de treball, es va autorisar l'importació d'esclaus africans per a treballar en les mines, en la producció azucarera i en atres àrees productives.
Intervenció dels flares dominicos
[editar | editar còdic]Existixen diverses versions sobre si va haver o no presència africana durant el primer i segon viage de l'almirant Cristóbal Colón al Nou Món. Pero s'assumix que estos viages són producte de noves societats comercials atlàntiques depenents del treballe esclau. En 1496, quan Colón estava en l'archipèlec de Cap Vert, en una carta dirigida als Reis Catòlics, en un fragment senyala: «Els esclaus es venien a huit mil maravedís per cap». No seria sorprenent que en el primer o segon viage transportara negres africans. L'historiadora dominicana Celsa Albert Batista, citant a Carlos Larrazábal Blanco, afirma: «En 1496, quan es funda la ciutat de Sant Dumenge, hi havia presència negra en l'illa».[5] Hi ha documents que aporten importants aclariments sobre els fets analisats. Consol Varela i Isabel Aguirre, en una investigació recent, expressen: «Un home jove negre lliure, cridat Juan Moreno o Juan Prieto, va treballar com sirviente de Colón en L'Espanyola, és considerat com la primera persona negra en aplegar a Amèrica en 1492 o en el segon viage en 1493. Anys despuix del decés de Colón, en el nom de Juan Portugués, va participar en la colonisació de Centroamérica».[5] En els anys següents, atres negres varen ser duts pels colonizadores espanyols per a treballar com els seus sirvientes. Cap a 1501, es considerava l'incorporació de negres criats en Espanya com a mà d'obra esclava, excloent a aquells que no estaven cristianizados. Els primers comerciants que varen obtindre permís per a fer-ho varen ser: «Juan de Còrdova, un convers ric, platero, amic de Colón i després de Cortés, en 1502 va enviar a l'Espanyola a un esclau negre en companyia d'atres agents en la finalitat de vendre-ho i Luis Fernández d'Alfaro, capità de bucs mercants, comercialisava en els recent descoberts dominis espanyols».[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Stevens-Acevedo (2019). The Sant Dumenge Slave Revolt of 1521 and the Slave Laws of 1522: Black Slavery and Black Resistance in the Early Colonial Americas, New York, USA: CUNY Dominican Studies Institute.
- ↑ City University of New York - Dominican Studies Institute.
- 2.
- ↑ Guitar, Lynne (2006). «Boiling it Down: Slavery On The First Commercial Sugarcane Ingenis In The Americas (Hispaniola, 1530-45)», Landers (ed.). Slaves, Subjects, and Subversives: Blacks in Colonial Latin America (en en), UNM Press. ISBN 978-0-8263-2397-2.
- ↑ Renville, Juan Guaroa Ubiñas (2000). Mits, creències i llegendes dominicanes (en és), Edicions Llibreria La Trinitaria. ISBN 978-99934-0-099-8.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Revista ECOS UASD.27(20)
- 25–36.ISSN 2676-0797.doi:10.51274/ecos. v27@i20. pp25-36.Consultat el 2026-02-28.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Albert Batista, Celsa. Africans on our island. Sant Dumenge: Editora La Trinitaria, 2010. Collection of documents for the history of the social formation of Latin America, 1493-1810, Cèdula (05/11/1526), CSIC, Madrit: 1953.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rebelión de esclavos de Santo Domingo de 1521» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.