Anar al contingut

Realisme indirecte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El realisme indirecte, realisme representatiu o representacionismo materialiste sorgix en la filosofia de la percepció i de la ment i sosté que el món que veem al nostre entorn és una còpia perceptiva interna d'un atre món extern real generat per processos neuronals en el nostre cervell.[1][2] S'opon al realisme directe o immediat, que sosté que percebem el món exterior directament tal i com és. En contrast a estes dos idees, algunes formes d'idealisme afirmen que no existix un món exterior a banda de les idees depenents de la ment.[3][4][5]

En térmens generals, el realisme indirecte és equivalent a la visió difosa de la percepció en les ciències naturals que establix que no podem percebre el món extern com realment és, sino que solament coneixem les nostres idees i interpretacions de cóm és el món. Similarmente al dualisme epistemològic de l'alegoria de la caverna de Platón, el realisme indirecte és una teoria de tres parts: perceptor (subjecte), percepció i l'objecte.

Història

John Locke

El marc dialèctic per a tota la discussió es presenta com una tríade inconsistente, les quals les tres següents proposicions no poden ser verdaderes al mateix temps:[6]

  1. Els objectes físics són independents de la ment.
  2. Els objectes físics són els objectes directes de percepció.
  3. Els objectes directes de percepció depenen de la ment.


L'orige del realisme indirecte sorgix en el racionaliste Rene Descartes i l'empirista John Locke en rebujar l'afirmació de que els objectes físics són els objectes directes de percepció.[7][8][9] Descartes va argumentar que perque podria tindre la mateixa experiència perceptiva en un somi vívido com en la vida, les apariències perceptivas deuen ser enterament mentals i internes, més que relacionals.[9] El cartesiano Nicolás Malebranche va sugerir que totes les maneres de conéixer entranyen certa unió entre el cognoscente i lo conegut. Esta unió unes voltes es produïx directament, i unes atres indirectament, que és el cas del coneiximent del món exterior els cossos i dels demés[10] en ser modificades per les nostres sensacions. Les idees representen solament les propietats geomètriques o mecàniques dels cossos (tamany, forma, moviment), mentres que la sensació consistirà en color o alguna atra qualitat sensible. Lo últim llimitarà la comprensió de la ment de lo primer de tal manera que per a una ment diferent, en una sensació diferent, la mateixa idea podria representar una atra a un individu diferent.[11]

Locke va classificar les perfecció sensorials en dos qualitats de la següent manera:[12][13]


  • Les qualitats primàries són qualitats que són "explicativament bàsiques", és dir, poden ser referides com l'explicació d'atres qualitats o fenomens sense requerir explicació pròpia, i són distintes perque la nostra experiència sensorial d'elles s'assembla a elles en la realitat. (Per eixemple, un percep un objecte com a esfèric precisament per la forma en que estan disposts els àtoms de l'esfera). Les qualitats primàries no poden eliminar-se ni per pensament ni per acció física, i inclouen massa, moviment i, polémicament, solidea.[14]
  • Les qualitats secundàries són qualitats que l'experiència d'un no s'assembla directament; per eixemple, quan un veu un objecte com a roig, la sensació de vore enrojecimiento no es produïx per alguna qualitat de enrojecimiento en l'objecte, sino per la disposició dels àtoms en la superfície de l'objecte que reflectix i absorbix la llum d'una manera particular. Les qualitats secundàries inclouen color, olor i sabor.[15]

Tot açò sugerix un "vel de percepció" entre nosatres i els objectes externs. Citant a David Hume: res està directament present en la ment en la percepció, llevat les apariències perceptivas.[9]

Els racionalistes dubten de l'idea de que el coneiximent solament pot provindre dels sentits. Són conscients de que els sentits poden induir a error per ilusió i engany. Descartes creïa que podia donar un argument per a pensar que algunes experiències perceptivas eren verídicas, en construir un argumente a priori per a la fiabilitat de la percepció per mig de l'existència i la perfecció de Deu. Immanuel Kant va usar el terme Noúmeno per a descriure el coneiximent d'un objecte sense l'us dels sentits.[16]


En la filosofia contemporànea, el realisme indirecte ha segut defés per Edmund Husserl i Bertrand Russell.[17] En els seus Els problemes de la filosofia (1912), Bertrand Russell va propondre que la nostra experiència no nos diu res sobre la naturalea del món físic sino de la seua estructura, perque les nostres experiències estan sistemàticament conectades al món d'acort en les lleis específic. Per lo tant, és possible conéixer l'objecte físic que causa les meues senyes sensorials visuals, encara que no és possible tindre la representació. Russell va passar a aplicar el método de l'anàlisis llògic al domini de les ciències empíriques i dels objectes físics i va publicar els resultats eixe Our Knowledge of the External World (El nostre coneiximent del món exterior). De lo que es tracta és de trobar la manera de definir els objectes físics observables i teòrics com a estructures complexes de senyes sensibles, de tal modo que els enunciats físics puguen ser interpretats com a abreviatures d'atres enunciats més llarcs en els que només es parla de senyes sensibles. Quan parlem dels objectes físics, estaríem de lo donat en la percepció sensible. Açò no implica que els objectes físics siguen mers manojos de senyes sensibles, sino únicament que les senyes sensibles proporcionen una base suficient per a l'interpretació i justificació de les nostres afirmacions físiques, que el nostre coneiximent per descripció és reducible al nostre coneiximent directe.[18]

Classificació

Alguns filòsofs han pensat que la consciència i la representació són lo mateix o estan molt relacionades.[19] Uns atres han pensat que són coses diferents o independents.[19] El representacionisme defén la primera opció i sosté que lo que nos fa conscients és el tipo de representació que tenim. Les teories representacionistas es cataloguen típicament segons el nivell de les representacions involucrades:

Representacionismo de primer orde

Lo que percebem depén de lo que el nostre cervell interpreta de les senyes que li apleguen dels sentits. Per eixemple, quan veem un arbre, el nostre cervell representa l'arbre com un objecte vert en fulls i branques. Esta representació és la mateixa que la que tenim quan pensem en l'arbre sense vore-ho. Aixina, la consciència és lo mateix que lo que pensem.

Representacionismo d'orde superior

Lo que percebem depén no només de lo que el nostre cervell interpreta de les senyes que li apleguen dels sentits, sino també d'un atre pensament que tenim sobre eixe primer pensament. Per eixemple, quan veem un arbre, el nostre cervell representa l'arbre com un objecte vert en fulls i branques, pero ademés tenim un atre pensament que diu “estic veent un arbre”. Este segon pensament és el que nos fa conscients de lo que veem. Aixina, la consciència és lo que pensem sobre lo que pensem.

Autorepresentacionismo

Lo que percebem depén del mateix pensament que tenim sobre lo que nos aplega dels sentits. Per eixemple, quan veem un arbre, el nostre cervell representa l'arbre com un objecte vert en fulls i branques, pero al mateix temps eixe pensament es representa a sí mateixa com a conscient. És dir, el pensament diu “estic veent un arbre i soc conscient d'això”. Aixina, la consciència és lo que pensem i lo que pensem sobre lo que pensem.

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Function of Conscious Experience». cns-alumni.bu.edu. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2015. Consultat el 18 d'agost de 2019.
  2. ↑ Smythies, John R.; French, Robert E. (12 de giner de 2018). Direct versus Indirect Realism: A Neurophilosophical Debat on Consciousness (en en), Academic Press. ISBN 9780128121429.
  3. ↑ «¿PRESUPONEN LOS ARGUMENTOS ESCÉPTICOS CARTESIANOS EL REALISMO INDIRECTO?».Discussions Filosòfiques.8(11)
    283–291.ISSN 0124-6127.Consultat el 18 d'agost de 2019.
  4. ↑ Filosofia. Vol. Ii: Antropologia, Psicologia I Sociologia. Professors d'Ensenyança Secundària. Temari Per a la Preparacion d'Oposicions. Ebook (en és), MAD-Eduforma. ISBN 9788466505376.
  5. ↑ «Direct Realism, Indirect Realism, and Epistemology».Philosophy and Phenomenological Research.52(2)
    341–363.ISSN 0031-8205.doi:10.2307/2107939.Consultat el 18 d'agost de 2019.
  6. ↑ Brewer, Bill (1 de març de 2011). The Inconsistent Triad (en en-US), Oxford University Press. doi:10.1093/acprof:orso/9780199260256.001.0001/acprof-9780199260256-chapter-1. ISBN 9780191725470.
  7. ↑ Brewer, Bill (1 de març de 2011). Indirect Realism (en en-US), Oxford University Press. doi:10.1093/acprof:orso/9780199260256.001.0001/acprof-9780199260256-chapter-3. ISBN 9780191725470.
  8. ↑ Brewer, Bill (1 de març de 2011). Indirect Realism (en en-US), Oxford University Press. doi:10.1093/acprof:orso/9780199260256.001.0001/acprof-9780199260256-chapter-3. ISBN 9780191725470.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Lyons, Jack (2017). Epistemological Problems of Perception, Spring 2017 edició, Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  10. ↑ «Philosophica: Enciclopèdia filosòfica on line — Veu: Nicolás Malebranche» (en és-es). www.philosophica.info. Consultat el 22 de novembre de 2019.
  11. ↑ Schmaltz, Tad (2017). Nicolas Malebranche, The Stanford Encyclopedia of Philosophy edició, Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  12. ↑ «Of Primary and Secondary Qualities».The Philosophical Review.99(2)
    221–254.ISSN 0031-8108.doi:10.2307/2185490.Consultat el 18 d'agost de 2019.
  13. ↑ «Primary and secondary qualities».
  14. ↑ «Qualitats primàries i qualitats secundàries». www.filosofia.org. Consultat el 18 d'agost de 2019.
  15. ↑ «La Filosofia de Locke (1632 - 1704) 2. Orige i classificació de les idees».
  16. ↑ «HarmonyAngels - Direct-Indirect Realism». www.harmonyangels.com. Consultat el 4 de novembre de 2019.
  17. ↑ Lyons, Jack (2017). The Stanford Encyclopedia of Philosophy, Spring 2017 edició, Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  18. ↑ Bertrand, Russell. HISTORIA DE LA FILOSOFÍA OCCIDENTAL, Espasa Llibres, S.L., p. 12. ISBN 978-84-239-6632-5.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Sebastián, Miguel Ángel (2018): “Teories de la Consciència”, Enciclopèdia de la Societat Espanyola de Filosofia Analítica».

Bibliografia

Verneaux, Roger, Epistemologia general o crítica del coneiximent, trad. Luisa Medrano, Herder, 1999.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Realisme_indirecte&oldid=1418409»