Real monasteri de la Trinitat (Valéncia)
El monasteri de la Trinitat siti en la calle Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) és un edifici que va ser fundat en 1242 com cenobio i hospital.
Història
En 1444 va ser ocupat per les religioses Clarisa per expresse desig de la reina María, esposa d'Alfonso el Magnánimo, que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte ho va caramullar de donacions i privilegis. La reina, que vivia en les seues dames en el veí Palau del Real, tenia estàncies pròpies en el monasteri. En morir en 1458, per desig seu va ser enterrada allí. La seua biblioteca consta de mig centenar de pergamins, documents i llibres de gran valor, per eixemple, el manuscrit autógraf de la Vita Christi de Sor Isabel de Villena, principal abat del cenobio; també existix una de les primeres edicions d'eixa obra. Hi ha varis manuscrits de Jaume Roig, autor del L'Espill, qui va ser mèdic de les monges i un dels que varen aportar diners per a la construcció del monument, diversos cançoners del XV, una primera edició de la Història del convent de la Trinitat d'Agustí Sals, la bula del papa León X i el Llibre de la casa de la Reina, espècie d'inventari de les grans famílies de la Valéncia del XV i les almoines que varen aportar per a construir el monasteri.
El claustre i el refectorio són d'estil gòtic valencià i l'iglésia de decoració barroca. Hi ha inscripcions en les claus de la volta del refectorio i un arc gòtic de doble regrés que gira sobre sí mateixa. El "compàs" o segon claustre és una plaça porticada des de la que s'accedix a l'iglésia. La frontera del temple és un magnífic eixemple del gòtic flamígero i la seua decoració recorda a la Llonja i hi ha una rèplica d'un magnífic rosetón de ceràmica renaixentista. També hi ha diverses pintures barroques i numeroses relíquias, entre elles un fragment de la creu de Crist o lignum crucis i una espina de la seua corona.
Actualment el convent està deshabitat, despuix de la marcha a principis de 2014 de les últimes monges de clausura, per lo que solament és possible visitar per mig de petició. Es pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en sillería i tapial en estil gòtic valencià.
La porta principal és del XV i està emparentada en les de la Llonja. Sobre ella, cal destacar el bellíssim tondo renaixentiste de ceràmica, fet en Itàlia, que el seu original es custodia en el Museu Nacional de Ceràmica.
Referències
- Pérez dels Rius, Carmen i Zaragozá Català, Arturo (2013) Voltes de creueria en enjarjes de nervis convergents que emergixen del mur en l'àrea valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congrés Nacional d'Història de la Construcció, 9-12 d'octubre de 2013, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit (UPM).
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real monasteri de la Trinitat (Valéncia).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real monasterio de la Trinidad (Valencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Monasteris d'Espanya del sigle XIII
- Monasteris franciscanos en Espanya
- Convents i monasteris de la província de Valéncia
- Bens d'interés cultural de la província de Valéncia
- Arquitectura de Valéncia
- Arquitectura gòtica de Valéncia
- Arquitectura en la Comunitat Valenciana en el sigle XIII
- Arquitectura gòtica de la Comunitat Valenciana
- Arquitectura barroca en la Comunitat Valenciana
- Organisacions fundades en 1455
- Trinitat (Valéncia)