Reaccions d'alcohols
Intercanvis de grup funcional
[editar | editar còdic]Oxidació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Oxidació d'alcohols.
La oxidació de grups hidroxilos és una reacció orgànica important. Els alcoholés primaris (R-CH2-OH) poden ser oxidados a aldehits (R-CHO) o àcit carboxílics (R-COOH), mentres que l'oxidació d'alcohols secundaris (R1R2CH-OH), normalment termina formant cetonas (R1R2C=O). Els alcohols terciarios (R1R2R3C-OH) són resistents a l'oxidació.[1]
- a) L'oxidació directa dels alcohols primaris a àcit carboxílics: normalment transcorre a través del corresponent aldehit, que després es transforma per reacció en aigua en un hidrat d'aldehit (R-CH(OH)2), ans que puga ser oxidat a àcit carboxílic.
A sovint és possible interrompre l'oxidació d'un alcohol primari en el nivell d'aldehit per mig de la realisació de la reacció en absència d'aigua, de modo que no es puguen formar hidrats d'aldehit.
- b) Oxidació d'alcohols a aldehits:
Els reactius útils per a la transformació d'alcohols primaris en aldehits normalment també són adequats per a l'oxidació d'alcohols secundaris en cetones. Estos inclouen:
- Reactius a pur de cromo, tals com reactiu de Collins (CrO3·Py2; a on Py= piridina), PDC o PCC.
- DMSO activat, que resulta de la reacció de DMSO en electrófilos, com el clorur de oxalilo (oxidació de Swern), una carbodiimida (oxidació de Pfitzner-Moffatt) o el complex SO3·Py (oxidació de Parikh-Doering).
- Composts de yodo hipervalente, com peryodinano de Dess-Martin o l'àcit 2-yodoxibenzoico (àcit IBX).
- TPAP catalític en presència d'un excés de NMO (oxidació de Llei).
- TEMPO Catalític en presència d'excés de lleixiu (NaOCl) (oxidació de Anelli).
Els alcohols alílicos i bencílicos poden ser oxidados en presència d'atres alcohols en certs oxidants selectius, tals com diòxit de manganeso (MnO2).
- c) Oxidació d'alcohols a cetones:
Entre els reactius útils per a l'oxidació d'alcohols secundaris a cetones, pero per lo general ineficaces per a l'oxidació d'alcohols primaris a aldehits, s'inclouen el trióxido de cromo (CrO3) en una mescla d'àcit sulfúric i acetona (oxidació de Jones), i certes cetones, com per eixemple la ciclohexanona, en presència d'isopropóxido d'alumini (oxidació de Oppenauer). Un atre método és l'oxidació catalizada per oxoamonio.
- d) Oxidació d'alcohols a àcit carboxílics:
- Artícul principal → Oxidació d'alcohols primaris a àcit carboxílics.
L'oxidació directa dels alcohols primaris a àcit carboxílics pot portar-se a terme per mig de:
- Permanganato de potassi (KMnO4).
- Oxidació de Jones.
- PDC en DMF.
- Oxidació de Heyns.
- Tetróxido de ruteni (RuO4).
- TEMPO.
- i) Oxidació a dioles:
Els alcohols que posseïxen dos grups hidroxi situats en carbono adjacents, és dir, els 1,2-diolés, sofrixen la ruptura oxidativa d'un enllaç carbono-carbono en alguns oxidants com el peryodato de sodi (NaIO4) o el tetraacetato de plom (Pb(OAc)4), propiciant la generació de dos grups carbonilo. La reacció també és coneguda com ruptura del glicol.[2]
Esterificació en àcit minerals
[editar | editar còdic]Els alcohols poden formar éster en àcit inorgànics (com l'àcit sulfúric, àcit nítric o àcit fosfórico) o els seus respectius clorur de acilo (Clorur de fosforilo, clorur de sulfurilo o fosgeno)
Biològicament, les quinasas (EC 2.7.1.-) són enzimes que transferixen grups fosfat a grups alcohol:
Formació de halogenuros de llogue a partir d'alcohols
[editar | editar còdic]
- a)Fluoracions (X = F): Es poden obtindre fluorur de llogue per acció del piridina i fluorur d'hidrogen (Reactiu de Olah). En lloc de fluorur d'hidrogen poden ser utilisats varis agents flourantes, com el trifluoruro de dietilaminoazufre (DAST), SF4, SeF4,TsF, CsI/BF3.[3][4]
- b)Cloración (X = Cl): Es poden obtindre clorur de llogue per l'acció de varis reactius,[5] tals com àcit clorhídric (HCl) per a alcohols terciarios i en presència de clorur de zinc per a alcohols secundaris i primaris; clorur de tionilo,[6] clorur fosfórico (PCl3) clorur fosforoso (PCl3) i clorur de fosforilo.[7] L'àcit tricloroisocianúrico (1,3,5-triclorohexahidrotriazin-2,4,6-triona) i trifenilfosfina convertixen alcohols primaris en clorur de llogue primaris. També es pot reemplaçar el grup hidroxilo per un halógeno en la Reacció de Appel.
- c)Bromaciones (X = Br): Es poden obtindre bromur de llogue per l'acció de varis reactius,[5] tals com àcit bromhídrico (HBr), bromur de tionilo,[6] bromur fosfórico (PBr3) bromur fosforoso (PBr3) i bromur de fosforilo.
- d)Yodaciones (X = I): Es pot amprar àcit yodhídrico, o yodur de potassi en àcit fosfórico. L'us de HI pot reduir el yodur de llogue al alcano corresponent i si el substrat és insaturado pot saturar-se.[8]
Estes reaccions pot ser utilisades per a preparar halogenuros de llogue primaris, secundaris i terciarios, pero els alcohols
neopentílicos moltes voltes poden transponer.[9]
Deshidratació d'alcohols
[editar | editar còdic]La deshidratació d'alcohols és el procés químic que consistix en la transformació d'un alcohol per a poder ser un alqueno per processos d'eliminació. Per a realisar este procediment s'utilisa un àcit mineral per a extraure el grup hidroxilo (OH) des de l'alcohol, generant una càrrega positiva en el carbono del com va ser extret el Hidroxilo el qual té una interacció elèctrica en els electrons més propencs (per defecte, electrons d'un hidrogen en el cas de no tindre un atre sustituyente) que formen un doble enllaç en el seu lloc.
Per açò, la deshidratació d'alcohols és útil, ya que fàcilment convertix a un alcohol en un alqueno.
Un eixemple simple és la síntesis del ciclohexeno per deshidratació del ciclohexanol. Es pot vore l'acció de l'àcit (H2SO4) àcit sulfúric el qual lleva el grup hidroxilo de l'alcohol, generant el doble enllaç i aigua.
Es reemplaça el grup hidroxilo per una halógeno en la Reacció de Appel.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ March, Jerry (1985), Advanced Organic Chemistry: Reactions, Mechanisms, and Structure (3ª ed.), Nova York: Wiley, ISBN 0-471-85472-7
- ↑ http://books.google.es/books?aneu=KpTfbF6mguAC&pg=PA301 Química orgànica fonamental. Louis Frederick Fieser, Mary Fieser. 4ª edició. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429171614 Pág. 301
- ↑ C. G. Bergstrom et al., J. Org. Chem. 28, 2633 (1963)
- ↑ G. A. Olah et al., Synthesis 1973, 779; idem et al., J. Org. Chem. 44, 3872 (1979).
- ↑ 5,0 5,1 Larock, R.C. Comprehensive Organic Transformations, 2nd ed., Wiley-VCH, NY, 1999, pp. 689–697
- ↑ 6,0 6,1 Pizey, J.S. Synthetic Reagents, Vol. 1, Wiley, NY, 1974,pp. 321–357
- ↑ Salomaa, P.; Kankaanpera¨, A.; Pihlaja, K., in Patai, S. The Chemistry of the Hydroxyl Group, pt. 1, Wiley, NY, 1971, pt. 1, pp. 595–622
- ↑ Jones, R.; Pattison, J.B. J. Chem. Soc. C (1969) 1046
- ↑ Vaig donar Deo, M.; Marcantoni, E.; Torregiani, E.; Bartoli, G.; Bellucci, M. C.; Bosco, M.; Sambri, L. J. Org.Chem. (2000) 65:2830
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacciones de alcoholes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.