Reacció de Heck
La reacció de Heck és una reacció química entre un halogenuro insaturado (o un triflato) en un alqueno en presència d'una base i un catalisador de paladi per a formar un alqueno substituït.[1] El nom se li dona pel seu descobridor, el premi Nobel de Química de 2010 Richard Heck, premi que va compartir en Eiichi Negishi i Akira Suzuki. Esta reacció va ser el primer eixemple d'una reacció de formació d'enllaç carbono-carbono que va seguir un cicle catalític de Pd(0) / Pd(II), el mateix que es veu en atres reacciones d'acoplament creuat en Pd(0). Junt en atres reaccions d'esta classe, la reacció de Heck és de gran importància, ya que permet realisar reaccions de substitució en centres de carbono sp2.
|
|
| Reacció de Heck |
|---|
La reacció es porta a terme en presència d'un catalisador que consistix en un compost organometálico de paladi. L'halur (Br, Cl)[2] o triflato és un compost arilo, bencilo, o vinil i el alqueno conté a lo manco un hidrogen i és a sovint deficient en electrons tal com un éster d'acrilato o acrilonitrilo.El catalisador de paladi pot ser la tetraquis(trifenilfosfina)paladi (0), clorur de paladi (II) o acetat de paladi (II). La base sol ser trietilamina, carbonat de sodi o acetat de potassi.
Varis reviews han segut publicats.[3][4][5]
Mecanisme del cicle catalític
[editar | editar còdic]El cicle catalític per a la reacció de Heck implica una série de transformacions en el catalisador de paladi. El compost de paladi (0) que es necessita en este cicle generalment es prepara in situ a partir d'un precursor de paladi (II).[6][7]
Per eixemple, l'acetat de paladi (II) es reduïx en trifenilfosfina a bis(trifenilfosfina)paladi (0) [1] i la trifenilfosfina es oxida a òxit de trifenilfosfina. La etapa A és una adició oxidativa en la que s'inserta el paladi en l'enllaç del bromur de arilo. El paladi a continuació forma un complex-π en el alqueno [3] i en la etapa B el alqueno s'inserta en l'enllaç carbono-paladi en una etapa d'adició syn. Després en la etapa C es produïx la β-eliminació, en la formació d'un nou complex-π de paladi-alqueno [5]. Este complex es destruïx en el següent pas. El compost de paladi (0) es regenera per mig de l'eliminació reductora del compost de paladi (II) en carbonat de potassi en la etapa final D. En el curs de la reacció el carbonat es consumix estequiométricamente i el paladi és verdaderament un catalisador i s'utilisa en cantitats catalítiques. Un cicle de paladi similar, pero en diferents etapes i passos s'observa en el procés Wacker.
|
|
| Mecanisme de la reacció de Heck |
|---|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heck, R. F.; Nolley, Jr., J. P.(1972).J. Org. Chem..37(14)
- 2320–2322.doi:10.1021/jo00979a024.
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ Heck, R. F.(1982).Org. React..27
- 345–390.
- ↑ A. de Meijere, F. E. Meyer, Jr.;(1994).Angew. Chem. Int. Ed. Engl..33(2324)
- 2379–2411.doi:10.1002/anie.199423791.
- ↑ Beletskaya, I. P.; Cheprakov, A. V.(2000).Chem. Rev..100(8)
- 3009–3066.doi:10.1021/cr9903048.
- ↑ Ozawa, F.; Kubo, A.; Hayashi, T.(1992).Chemistry Lett..(11)
- 2177–2180.doi:10.1246/cl.1992.2177.
- ↑ Chemical Communications.47(45)
- 12292-12294.doi:10.1039/C1CC14717J.Consultat el 20 d'octubre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de Heck» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.