Rata penada
| Rata penada | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Mammalia | ||
| Orde | Chiroptera Blumenbach, 1779 | ||
| Distribució | |||
| |||
La rata penada[1], rat penat[2], mosseguello o moceguello[3] o quiròpter[4] (Chiroptera) (del llatí ratta pĭnnāta o be del llatí mūre caecu, en el sufix diminutiu -ello, per via mossàrap) és un orde de mamífers vivípars alats. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una mà en uns dits molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo món exepte l'Antàrtica. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són insectívores i la major part de les restants són frugívores. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els Desmodontinae nomentants 'vampirs' són hematòfecs, es dir, s'alimenten de sanc. Les rates penades se guien per l'ecolocalisació produint sons que els retornen com a eco o resò, una espècie de sónar biològic.
En heràldica ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de Valéncia i d'Aragó.
Característiques[editar | editar còdic]
Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la farda voladora tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com polinisadors, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de llavors; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.[5]
El seu tamany varia segons l'espècie, els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la rabosa voladora filipina. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del dit gros, que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'ecolocalisació i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en dents i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'insectes, atres de fruites, chicotets vertebrats o els Desmodontinae de sanc.
Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'hivern. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.
Heràldica[editar | editar còdic]
El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'Aragó i particularment del Regne de Valéncia. El seu orige pot ser el dragó real de la cimera de Pere el Cerimoniós o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a Jaume I a guanyar una batalla en la conquista de Valéncia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rata penada.
Wikispecies té un artícul sobre Rata penada.
«Rata». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).