Acerodon jubatus
El #rat penat diadema de Filipines o rabosot volador filipí (Acerodon jubatus) és una espècie de #rat penat megaquiróptero de la família Pteropodidae. És el #rat penat de major tamany conegut en el món. Esta espècie es troba amenaçada i està catalogada actualment com en perill d'extinció, per la seua caça intensiva per a obtindre la seua carn i al furtivismo. Són endèmics de Filipines, a on viuen en zones arboladas de les selvas de Maitum, província de Sarangani.
Descripció
[editar | editar còdic]Els megaquirópteros reben generalment el nom de #rat penat de la fruta o també «rabosots voladores» a causa de la seua semblança facial en els rabosots. El rabosot volador filipí és un bon eixemple d'esta semblança. Carixen de coa, posseïxen un llarc hocico puntagut comparat en el dels microquirópteros i menudes orelles que els donen l'aspecte d'un rabosot en ales. Té ulls grans i, com els demés megaquirópteros, carixen d'ecolocalización.
Estan considerats com els majors #rat penat del món, en una envergadura mija d'1,5 m i un pes de fins a 1,2 kg (encara que Pteropus vampyrus té una envergadura alguna cosa major, té menys pes). Els machos són majors i més pesats que les femelles.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El rabosot volador filipí està confinat a les selves tropicals de Filipines. Se'ls pot trobar en moltes zones diferents d'estes selves, des del nivell de la mar fins als boscs montanyosos. Preferixen les àrees deshabitades, com demostra un estudi de 2005 que no va trobar cap eixemplar en àrees habitades.[2] El mateix estudi també va revelar que estos #rat penat usen més el riu com a eix fluvial de lo que inicialment es creïa, perque les higueras localisades prop de rius són la seua principal font d'aliment; a la seua volta es va comprovar que els agrada estar prop de camps agrícoles, pero solament en àrees forestals tranquiles. En un atre estudi es mostra que és una espècie forestal obligada, i que permaneix en la selva la major part del temps, per #lo que para la seua conservació és necessari preservar les àrees boscoses. L'intervenció humana en el hàbitat forestal i de terres baixes d'este #rat penat és el factor principal de la seua inclusió en la llista d'espècies en perill.[3]
Ecologia i comportament
[editar | editar còdic]A. jubatus és fonamentalment nocturn, i pot viajar més de 40 quilómetros en una sola nit buscant menjar. És un important polinisador i dispersor de llavors para molts arbres frutales de les Filipines.
Una característica curiosa d'esta espècie és que es creu que una de les raons per les que viu prop de l'aigua és perque l'usa per a asear; quan volen sobre l'aigua poden descendir i arreplegar-la en les seues ales, i posteriorment utilisar-la per a espalmar-se i netejar-se. Per la seua banda esta netea també pot ajudar-los a permanéixer nets i menys perceptibles per als seus depredadors.[2]
El seu principal aliment són quatre espècies de figues, encara que també menja atres frutes si estos no estan disponibles. S'ha reportat que mengen la fruta cultivada, pero açò és realment rar o molt poc comú. Són molt importants per a les selves tropicals de les Filipines, conegut com «el sembrador silenciós», a sovint deixen caure llavors durant el vol o els lliberen en els seus descensos. Açò ajuda al bosc a regenerar-se i sense este #rat penat la selva tropical en la que habita es voria sériament afectada sense este gran distribuïdor per a llavors, causant un important impacte en el seu desenroll i conservació.[4][3]
Se sap poc sobre la seua reproducció. Semblen tindre dos temporades criadores, pero les femelles solament queden prenyades durant una d'elles. Generalment donen a llum a una sola crío. Les femelles alcancen la madurea sexual als dos anys. No es dispon d'informació sobre la seua longevitat.[1]
Quan els #rat penat frugívoros eren molt més comuns en les Filipines, A. jubatus formava grans colónies en atres grans rabosots voladores, com el gran Pteropus vampyrus, i s'han reportat colónies de més de 150 000 individus.[5] Este comportament, que els va fer tan fàcils a caçar, els ajudava a mantindre's calents i més a resguart de potencials depredadors.[6]
Conservació
[editar | editar còdic]El rabosot volador filipí es troba en perill per la deforestación i ha desaparegut completament de moltes illes menudes i algunes illes més grans, com la Cebú per esta causa. També els cacen comercialment per la seua carn en algunes àrees. L'administració municipal de Maitum (Sarangani) en les Filipines ha organisat una campanya per a salvar esta rara espècie de la extinció.
En les Filipines i en tot lo món se sap poc sobre esta espècie lo que la fa més difícil d'administrar, pero a la vista de la forta disminució del seu número moltes organisacions ecologistes i agències governamentals intenten frenar la seua decadència i intenten la seua recuperació en les regions selvades de Filipines. La regió filipina de Súbic i la seua baïa és sèu de vàries investigacions sobre l'espècie, i conta en un àrea de protecció de més de 5000 ha gestionada per particulars que desigen conservar l'espècie.
Algunes agències conservacionista promouen la recuperació d'esta espècie, com Bat Conservation International, Wildlife Conservation Society, Fondo Mundial per a la Naturalea i unes atres. Estes agències promouen la conservació de vàries formes, com la finançació d'investigacions i proyectes educatius en la zona i per tot lo món.[2]
La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) va posar en marcha un programa d'crío en captivitat.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Heinen, V. i B. Lundrigan. . Animal Diversity Web. University Of Michigan Museum of Zoology. Consultat el 28 de juny de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mildenstein, T.; Stier, S.; Nuevodiego, C. i Mills; L.(2005).Biological Conservation.126
- 93–102.doi:10.1016/j.biocon.2005.05.001.
- ↑ 3,0 3,1 Stier, Sam i Mildenstein, Tammy L.(2005).Journal of Mammalogy.86
- 719–28.doi:10.1644/1545-1542(2005)086[0719:DHOTWL]2.0.CO;2.
- ↑ Mickleburgh, S.P., Hutson, A.M., Racey, P.A.(1992).IUCN/SSC Chiroptera Specialist Group.doi:10.2305/IUCN.CH.1992.SSC-AP.6.en.
- ↑ Rabor, D. S. (1986). Guide to Philippine Flora and Fauna (en anglés), Natural Resources Management Centre, Ministry of Natural Resources and University of the Philippines.
- ↑ Macdonald, D. W. (2006). The Encyclopedia of Mammals (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0816064946.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Acerodon jubatus en ARKive.